Les pistes d’esquí tornen a fer inversions milionàries

Text: Lorena Farrás Pérez

Les pistes d’esquí de Catalunya ultimen els darrers detalls abans d’encetar la temporada amb les piles ben carregades. La campanya de l’any passat va ser una de les millors dels últims anys, amb més de dos milions de visites i uns gruixos de neu generosos que la van allargar fins passada la Setmana Santa. Sembla que la crisi econòmica, que va provocar una caiguda del nombre d’esquiadors, i, per tant, dels ingressos, ha quedat enrere. Però el que dona més esperances i forces al sector de la neu és la precandidatura dels Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineus del 2030, que, a l’octubre, va rebre l’aval del COI. 

L’organització del Jocs es presenta com una eina per projectar internacionalment el territori i millorar-ne les comunicacions. Tot plegat ha motivat que es recuperin alguns dels projectes aparcats en els anys de vaques magres i que les inversions en tecnologia tornin a les pistes d’esquí. En aquest sentit, a Baqueira-Beret estrena la temporada 2018-19 amb un nou teleesquí. A Masella, s’han instal·lant més paravents i una nova xarxa de neu artificial, mentre que a La Molina s’ha allargat un telecabina i s’ha finalitzat la construcció d’un telecadira. Totes les inversions han estat milionàries.

Des del punt de vista tecnològic, “el transport per cable és la infraestructura més rellevant d’una pista d’esquí”, segons Josep Mirabet, de Mirabet Enginyeria Consultoria. A les pistes podem trobar diferents tipus de transport: “el telecabina és l’opció més costosa econòmicament, però també la més ràpida, la que permet majors alçades i comporta menys dificultats en cas de rescat”, explica Xavier Tribó, tècnic del Departament d’Interior de la Generalitat. 

Hi ha varis tipus de telecabines, la majoria tenen una capacitat d’entre 6 i 16 persones i van a una velocitat d’uns 7 metres per segon, cosa que els permet una capacitat de transport de 3.900 passatger per hora i sentit.

Els teleesquís van a una velocitat d’uns tres metres per segon i poden tenir una capacitat de transport de fins a 1.200 passatgers a l’hora.

“Els telecabines se sostenen en un sol cable tractor-portador del qual penja un habitacle on els esquiadors poden anar drets”, afegeix l’expert. Per a l’esquiador, el principal avantatge d’aquest tipus de transport és que, en ser tancat, resguarda del fred exterior. L’inconvenient, que l’embarcament sol ser més feixuc ja que cal treure’s els esquís. 

El telecadira és l’opció més estesa. Consisteix en una sèrie de seients penjats d’un cable tractor. Per pujar-hi, no cal que l’esquiador es tregui els esquís, però està completament a mercè de les inclemències meteorològiques. Tribó explica que “el cost és inferior al del telecabina, però té certes restriccions: no pot sobrepassar els 25 metres d’alçada, està limitat a vuit places i els rescats són més complexos”

Hi ha dos tipus de telecadires, els de pinça desacoblable i els que no n’utilitzen. En el primer cas, les cadires se separen del cable en arribar a les estacions, on adopten una velocitat més lenta. Així, el cable pot circular a més velocitat amb l’objectiu que els esquiadors pugin i baixin més còmodament. En el cas dels telecadires no desacoplables, les cadires van sempre enganxades al cable i no redueixen tant la velocitat en el moment de pujar o baixar. La segona modalitat és fàcil d’identificar perquè en pujar-hi dona un petit cop a les cames.

Finalment, hi ha els teleesquís. Aquests solen ser individuals, tot i que també poden ser de dues places. Els esquiadors romanen drets i llisquen muntanya amunt penjats del que es coneix com a perxes. És el transport per cable més barat, però també el més senzill.

Mentre que un teleesquí pot costar entre dos i tres milions d’euros, un telecadira es dispara fins als set i el telecabina, vuit, segons estimacions de Tribó, malgrat que els preus finals varien força en funció de les característiques de la instal·lació. Més enllà dels preus i del pressupost disponible, l’elecció d’un tipus o altre de transport per cable també depèn de les característiques del terreny (l’alçada bàsicament) i de la capacitat de les pistes: “No té sentit muntar un transport amb molta càrrega si la pista és petita”, conclou Tribó. 

En relació amb les novetats en el transport per cable, l’últim és “aprofitar la infraestructura per passar cables de comunicacions”, assegura l’expert de la Generalitat. “A Suïssa, on hi ha les pistes d’esquí més modernes d’Europa, ja ho estan fent”, assenyala. Tribó explica, alhora, que “s’estan començant a instal·lar pantalles de leds amb publicitat a les estacions de càrrega i descàrrega en substitució de les típiques lones”.

Màquines per fer neu

Una altra de les tecnologies destacables de les pistes d’esquí són els canons de neu. En els darrers anys, el Pirineu s’ha convertit en el referent europeu en la instal·lació d’aquests sistemes de producció de neu artificial, sobretot davant de l’escassetat de precipitacions d’algunes temporades. Una situació que empitjorarà amb el temps a causa de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic. En aquest sentit, les estacions d’esquí catalanes depenen cada cop més dels canons per obtenir un bé imprescindible i sense el qual no poden ni obrir, la neu. 

La primera estació de l’Estat espanyol a instal·lar una xarxa de producció de neu d’alta pressió va ser La Molina, l’any 1986. Des d’aleshores, l’estació de la Cerdanya ha anat creixent i millorant els sistemes d’innovació amb un sistema de referència a nivell mediambiental per l’acurada gestió dels recursos hídrics, la despesa energètica i la viabilitat comercial. La resta de pistes també han anat instal·lant canons de neu amb els pas dels anys. Avui dia, totes les pistes d’esquí alpí del Pirineu català sobreviuen gràcies a la producció artificial de neu. 

Les pistes d’esquí catalanes han passat de tenir 1.639 canons de neu l’any 2002, als més de 2.500 actuals.

Els telecadires de pinça desacoblable, que poden ser de fins a vuit places, tenen una capacitat de transport de fins a 4.000 passatger per hora i sentit, amb una velocitat de fins a 6 metres per segon.

“Els canons són dispositius que fabriquen neu a partir d’aigua”, explica Xavier Tribó. Per produir-la calen baixes temperatures. Per això, normalment el procés té lloc en les gèlides nits d’hivern. Els canons requereixen d’una infraestructura completa de canonades, bombes, gestió central informatitzada i de basses o embassaments d’aigua des d’on obtenen la matèria primera. Tribó explica que hi ha dos tipus de canons: els de baixa pressió, que només usen aigua i es fan servir per a situacions puntuals, i els d’alta pressió, que barregen aigua i aire. 

Una de les claus del present i el futur de les estacions d’esquí radica, precisament, en l’eficiència en la generació de neu artificial. Els nous sistemes són cada cop més eficaços i capaços de produir neu a temperatures cada cop inferiors i utilitzant menys aigua i electricitat.

La neu artificial, que pot ser fins a tres o quatre vegades més densa que la natural, també és més freda.  Aquest aspecte resulta clau als inicis de temporada, ja que la creació d’una bona base és una mesura eficaç perquè la neu de les pistes resisteixi millor el desgast i l’erosió del vent, els esquís o la pluja. Per aquest motiu, tan bon punt s’apropa la temporada d’esquí i comencen a baixar les temperatures, totes les pistes comencen la producció de neu. L’objectiu és obrir tan aviat com es pugui i allargar la campanya tant com sigui possible per rendibilitzar els elevats costos d’unes instal·lacions que acaben funcionant pocs mesos a l’any.

La Molina, una estació pionera

El primer teleesquí de l’Estat es va estrenar el 28 de febrer de 1943 a les pistes de Fontcanaleta, a La Molina. Tres anys més tard, l’estació de la Cerdanya tornava a ser pionera en la instal·lació de remuntadors, amb la posada en funcionament, la temporada 1946-47, del telecadira del turó de la Perdiu, a Alp. Des d’aquell moment, La Molina, juntament amb Baqueira-Beret, és una de les pistes capdavanteres des del punt de vista tecnològic, com explica Josep Mirabet.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.