"Les previsions apunten a una demanda d’uns 1.600 avions nous cada any per fer front al gran augment del tràfic aeri mundial"

Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials (Universitat de Barcelona) amb una tesi sobre la inversió espanyola a Xina i Màster en Economia Internacional pel Kiel Institute of World Economics. És professor associat al Departament d'Humanitats de la UPF on imparteix docència en els Estudis d'Àsia Oriental sobre Comerç a Àsia Oriental. Compatibilitza la seva labor com a docent amb una activitat professional en el camp de la consultoria de les relacions comercials entre Espanya i Xina, en el si de la consultora Emergia Partners. També és Director de Col·lectius i Relacions Internacional a la patronal PIMEC. Ha publicat més de 40 articles acadèmics en revistes universitàries, diaris econòmics o institucions com a Real Institut Elcano, Casa Àsia, CIDOB, Ministeri d'Afers exteriors, Casa Àrab, etc. Entre les seves publicacions destaca El miracle econòmic Xinès: mite i realitat (Marcial Pons, 2008)

Quines oportunitats ofereix el sector de l’Aeronàutica?

L’aeronàutica és un sector de gran creixement futur, on calen proveïdors de qualitat i s’estableixen relacions client - proveïdor a molt llarg termini. És una molt bona opció de diversificació per a empreses que treballen en sectors com l’automoció.

Quines són les tendències que marcaran el futur del sector aeronàutic?

Les previsions apunten a una demanda d’uns 1.600 avions nous cada any per fer front al gran augment del tràfic aeri mundial i la substitució d’avions obsolets. Els grans fabricants com Airbus, Boeing, etc ampliaran la capacitat productiva i sortiran a cerca nous proveïdors. A això cal afegir el “boom” de l’aviació no tripulada, els drones, que genera noves oportunitats.

Què li pot aportar el sector de l’Aeronàutica a un país com Catalunya?

Com dèiem a l’inici, l’aeronàutica permet que moltes empreses es puguin diversificar, ampliar la seva producció, repartir riscos, generar ocupació i  riquesa. Encara però l’aeronàutica és poc present a Catalunya. 

Quines indústries es poden veure implicades en paral·lel a l’evolució del sector aeronàutic?

En principi hi hauria proveïdors de peces mecanitzades, components de metall i plàstic, electrònica, software, tèxtil tècnic, etc. Però també proveïdors de serveis com enginyeries, dissenyadors, etc. Cal tenir present que un avió com el A 380 – el més gran del món – porta fins a 3 milions de peces.

La proximitat amb Toulouse, quines oportunitats aporta a l’aeronàutica catalana?

Catalunya es troba entre mig de dos pols importants del grup Airbus/EADS: la base productiva d’avions civils a Toulouse i la d’avions militars a Madrid i Sevilla (l’antiga CASA). De moment, les empreses catalanes han estat principalment proveïdors de segon nivell (Tier 2), que subministren als proveïdors directes d’Airbus. Fins ara però el potencial no s’ha explotat del tot. Manca lideratge i iniciativa en la política industrial catalana.

Per als propers anys, Europa exigeix reduir de manera substancial el pes de les aeronaus. Què suposarà això per a les empreses? Estan preparades o en procés per complir amb aquestes demandes?

Sens dubte un dels grans reptes de l’aviació és reduir la seva “petjada ecològica” contaminant menys. Alhora, les pròpies aerolínies demanen avions més lleugers per reduir la despesa en combustible, que arriba a ser el 25% del seu cost total. Això passa no només per nous materials sinó també per dissenys més eficients.

Quant a la inversió en R+D+i, de quins percentatges estem parlant? Estan en la línia d’altres països europeus?

En general, la inversió catalana en R + D en percentatge del PIB continua per sota de la mitjana europea (1,51% davant el 2% de la mitjana de la UE i el 3% d’Alemanya). L’aeronàutica exigeix fortes inversions amb retorns molt a llarg termini i aquesta manca de recursos també ha frenat el seu desenvolupament a Catalunya.

Què consideres que es valora d'un titulat en Aeronàutica a l’hora de trobar feina?

En general es valora molt la capacitat d’adaptació i la flexibilitat, doncs es tracta d’un sector molt canviant i en continua transformació. També cal que els titulats estiguin disposats a passar temps fora de Catalunya. Com dèiem, el sector encara és petit a Catalunya i els grans fabricants d’aeronaus estan, com a més prop, a Madrid i Toulouse.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.