Fa poc més d’un mes, Catalunya llançava el seu primer nanosatèl·lit a l’espai, l’Enxaneta. Ha estat el primer pas visible de tota una estratègia que el Departament de Polítiques Digitals vol tirar endavant per tal de desenvolupar, a Catalunya, una nova indústria al voltant del que s’anomena Newspace o nova economia de l’espai. La democratització d’aquest àmbit, amb la incorporació de noves i més petites empreses, facilita la inversió pública per a organismes, com la Generalitat, que volen millorar serveis i indústria del territori. I és que el Govern calcula que en els propers cinc anys es poden arribar a crear i consolidar fins a 75 empreses que donaran feina a 1.200 treballadors i que facturaran al voltant dels 280 MEUR anuals. Per tant, es crearà una xarxa d’empreses que seran el’’catalitzador’’ per desenvolupar molts més serveis i potenciar les companyies que s’hi dediquen.
‘’Precisament en un moment de crisi com l’actual és quan hem d’invertir en aquestes noves oportunitats de treball’’, diu Dani Marco, director general d’Innovació i Economia Digital del Departament de Polítiques Digitals. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Marco recalca que l’estratègia busca crear llocs de feina i aprofitar el moment per reconvertir el model productiu del país. Pel director general, si no es mira cap el futur, es continuaran destruint llocs de feina sense crear-ne. ‘’La clau és invertir de manera intel·ligent en projectes que generin una tracció directa’’, ressalta Marco. I reconeix que, en el cas de l’Enxaneta, la inversió de la Generalitat ha generat llocs de feina al mateix país perquè ha implicat diverses empreses catalanes del sector aeroespacial. ‘’El futur de Catalunya vindrà per aquesta nova economia digital i hi hem d’invertir per ser-hi’’, assegura Marco que a més, considera que el Newspace combina perfectament la necessitat de digitalització i la cura del medi ambient, tal com demana Europa.
L’òrgan que ha de poder gestionar la ‘’promoció’’ del que serà tot aquest sector a Catalunya és l’Agència Espacial de Catalunya. De moment, s’ha aprovat la memòria de l’avantprojecte de llei que l’ha de fer realitat i ara ha de seguir tots els passos per començar el seu desplegament. Aquest procediment, però, podria allargar-se fins a uns dos anys. Per això, fins ara, el mateix Departament ha treballat al costat de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) per iniciar tot aquest desplegament.
En paral·lel, el Govern també treballa per potenciar les instal·lacions de l’Aeroport d’Aiguaire que, fins ara, han tingut una orientació més indsutrial. L’aposta pel Newspace ‘’complementa’’ l’estratègia industrial de l’equipament, diu Marco. Per això, és un espai que s’aprofitarà com a centre de proves de propulsió per a les empreses que desenvolupin coets llançadors en horitzontal. Fa unes setmanes que es va firmar l’acord de col·laboració que, en part, depèn dels fons Next Generation.
L’experiència de l’Enxaneta
L’Enxaneta ha estat el primer nanosatèl·lit que ha llançat el Departament. La seva construcció ha costat 700.000 euros i el llançament entre 30.000 i 50.000 euros més i de moment, tot un èxit. Aquest nanosatèl·lit – que està a 500 quilòmetres de la Terra i passa cada dia dues vegades per Catalunya- està orientat a donar serveis de connexió i d’Internet de les Coses per donar cobertura allà on arriben les xarxes terrestres. Per tant, quan estigui a ple rendiment, l’Enxaneta podrà rebre dades dels sensors que es puguin desplegar al territori i que, actualment,no tenen cobertura. Gràcies a l’Enxaneta es poden rebre aquestes dades a temps reals i que s’enviïn a l’Observatori del Montsec. Seran dades que permetran, per exemple, de la monitorització dels conreus o ramats, o el seguiment dels cabals dels rius que poden ser útils, sense anar més lluny, al Departament de Territori i Sostenibilitat.
Però l’estratègia de la Generalitat preveu anar més enllà i enviar a principis del 2022 un segon nanosatèl·lit d’observació de la Terra. En aquest cas, el nanosatèl·lit porta càmeres integardes que faran ‘’una escombrada’’ al que estigui passant al país. D’aquesta manera, es podran comprovar els efectes d’una tempesta, els desnivells produïts a la costa a causa del canvi climàtic o qualsevol canvi en l’entorn... Amb les dades que es recullin, diu Marco, es poden desenvolupar molts serveis diferents per part d’altres empreses, més enllà del seu ús públic i a la vegada elaborar models de temperatura, comprovar que els conreus siguin els adequats, analitzar l’estat del boscos o, fins i tot, detectar activitats il·legals.
