Encara no fa un any que l'empresa que dirigeix Jordi Arumí va canviar de seu: del Vallès – prop de Granollers- a Hostalets de Balenyà, a Osona. Està més a prop de casa seva, però el trasllat no respon pas a aquest motiu sinó al pas necessari per continuar la fase de creixement que han experimentat les dues marques que lidera Arumí, RubberMat i Meilav. Les companyies aglutinen el disseny de maquinària i la consultoria amb la fabricació de màquines molt especials i ja tenen un lloc fet al sector. Aquesta enginyeria de producte que va començar a oferir Arumí en solitari ara fa vint anys ja té prop de vint treballadors i dona solucions a empreses molt diverses fins al punt d'haver entrat al món de la fabricació i centrar-se en màquines "especials".
Era el 2014 quan Arumí va tenir l'oportunitat d'absorbir Lavsa, una empresa de Canovelles la propietat de la qual es jubilava. Arumí es va quedar el negoci i va poder ampliar el seu i donar és solucions a clients que necessitaven resoldre conflictes molt concrets. "Som molt flexibles", diu Arumí en una entrevista a Fulls d'Enginyeria. Explica que abans del primer creixement desenvolupaven màquines que només es feien una vegada per un 98% de clients nacionals. Tot era fet a mida i van decidir amortitzar els esforços i tenir "producte propi".
El 2017 van fer una nova adquisició, en aquest cas, amb la compra d'una empresa del sector del cautxú que ha acabat de completar les possibilitats de l'equip d'Arumí. Amb aquesta integració han fet créixer la plantilla i han aconseguit internacionalitzar el negoci, gràcies al cautxú i a la situació tecnològica del sector. Les companyies d'Arumí han pogut establir sinergies entre elles tot i les dificultats, les han anat "engranant".
El darrer any ha estat l'estocada final. Amb el trasllat també s'ha creat el Departament d'Electrònica per subministrar uns serveis que fins ara els havien de subcontractar. "Així cobrim totes les àrees que necessitem", diu Arumí. Però a més, s'ha prioritzat la internacionalització i l'obertura de mercats més enllà d'Europa. Ja tenen clients a la Xina, el Nord d'Àfrica i Amèrica Llatina i just acaben de fer arribar la primera màquina als Estats Units d'Amèrica. Potenciar aquest mercat és el repte. "No tenim res a envejar, al contrari", diu Arumí, "hi veiem molt potencial". Reconeix que no hi ha massa fabricants com ells i que això els dona un avantatge competitiu i un diferencial perquè, a més, es nodreixen d'una àmplia experiència en sectors capdavanters com l'automoció i la farmàcia on, a més, els controls de qualitat són molt estrictes. "Estem aprofitant totes les tecnologies per aplicar al sector del cautxú", explica Arumí. Posa d'exemple que a Meilav fa més de deu anys que s'usen càmeres de visió artificial i que al cautxú, tot just comencen ara. "Ens demanen solucions més que conegudes, però les hem d'adaptar", especifica l'enginyer. Per això es considera una empresa que tot i ser petita té un alt nivell tecnològic.
Reptes de futur
Meilav i RubberMat són empreses petites encara. Són 18 treballadors, quatre dels quals enginyers, i tenen altres col·laboradors externs. Actualment, el repte que tenen sobre la taula és estandarditzar solucions per a reduir la càrrega de dissenys. Però també tenen el repte del personal: trobar-ne de qualificat i amb ganes de treballar. Arumí és molt crític amb la manca d'ambició i compromís de les generacions actuals. Recorda que al sector del metall antigament hi havia la figura de l'aprenent que es formava a l'empresa, però aquesta mateixa figura ara "no els surt a compte". Prioritzen la qualitat i els costa trobar, per exemple, soldadors amb experiència o mecanitzadors. "Falta jovent que pugui amb ganes", conclou.
Satisfacció pròpia
Arumí no sabia què volia fer, quan estudiava Enginyeria Industrial, però tenia clar que volia ser empresari i es considera afortunat per estar exercint. No acaba de sentir-se còmode amb la paraula emprenedor, però ha arribat al moment actual gràcies a la constància i a la feina ben feta. De fet, sap que no ha estat pas per les ajudes o el suport de l'administració, que creu que és molt menor que en altres països de l'entorn.
