La COVID-19 ha estat la situació que més ha ‘’trastornat’’ el sector de l’energia i es calcula que els seus efectes perduraran els propers anys. Segons l’informe de 2020 de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), l’any passat, la demanda d’energia ha caigut al voltant d’un 6 % per la davallada de més d’un 5 % de la demanda de carbó, d’un 3 % de la demanda de gas, d’un 8 % la demanda de petroli - sobretot per l’aturada del transport- i d’una caiguda de prop d’un 4 % de la demanda de nuclear. Les renovables són les úniques que han crescut, amb un tímid 2 %. A més, les inversions en energia han caigut fins a un 18 % el 2020. Amb aquestes xifres, l’IEA preveia una reducció de les emissions de CO2, segons aquest informe publicat l’octubre de l’any passat, entre un 6 i un 7 % malgrat que a finals d’any ja es va comprovar que s’havien recuperat els nivells prepandèmia.
En una conferència a Enginyers Industrials de Catalunya, el director de la Càtedra en "Transició Energètica Universitat de Barcelona-Fundació Repsol", Mariano Marzo, ha exposat les conclusions d’aquest informe, que s’elabora cada any, i ha explicat els quatre escenaris amb què treballa l’Agència, tenint en compte el ‘’moment decisiu’’ que passa el sector energètic per donar resposta, també, al canvi climàtic.
Així, la IEA ha explorat quatre possibilitats per sortir de la crisi. Segons Marzo, les accions dels governs seran ‘’decisives’’ per determinar quin camí se seguirà però sis mesos després de la publicació de l’informe, ja s’ha posat de manifest que no hi ha camí ‘’predeterminat’’. En un primer cas, l’Escenari de Polítiques Declarades, l’IEA assumeix que els riscos significatius de laCOVID-19 estaran controlats aquest 2021 i que, per tant, el PIB mundial tornarà als seus nievlls, mentre que la demanda d’energia ho farà el 2023. L’Escenari de Recuperació Tardana calcula que el PIB mundial no es recupera fins el 2023 i la demanda d’energia fins el 2025, a causa d’una major durada de la pandèmia. A banda, s’estudia un possible Escenari de Desenvolupament Sostenible que preveu una ràpida sortida de la crisi sanitària però que, en canvi, marca objectius ‘’ambiciosos’’ en sostenibilitat, i per tant, canvi climàtic, qualitat de l’aire i accés universal de l’energia. Per últim, un Escenari de Zero Emissions Netes seria el que complementaria l’anterior però possibilitaria una transformació ‘’ambiciosa’’ del sector energètic amb el desplegament de tecnologies ‘’netes’’ i canvis de comportament.
Marzo és contundent i assegura que si no hi ha un canvi ‘’més decidit’’ de polítiques energètiques, no hi haurà una caiguda de la demanda del petroli, el carbó o el gas. De fet, Marzo assegura que la IEA ja ha modificat les previsions i calcula que el 2020 la demanda de carbó ja ha sobrepassat els nivells d’abans de la COVID-19 sobretot, apunta, pel creixement de consum a la Xina i alguns països asiàtics. En aquest sentit, Marzo explica que malgrat que la Xina es vol comprometre a reduir les emissions, cal tenir en compte, a més de les emissions de CO2, la concentració absoluta de CO2 a l’atmosfera que en plena pandèmia, assegura el catedràtic, ha augmentat perquè s’ha reduït un 7 % la reabsorció d’aquestes emissions. ‘’Aquest balanç és important’’, diu Marzo.
Previsions de futur
Per tal d’assolir la transformació que requereix el sector energètic, l’energia solar fotovoltaica es presenta com ‘’la nova reina’’ de la generació elèctrica. Marzo explica que en molts països és la font d’electricitat més econòmica i calcula que es podria triplicar abans del 2030 gràcies a les polítiques actuals en curs. Però pel catedràtic, la part ‘’negativa’’ és que necessitarà una expansió ‘’brutal de les xarxes. I és que Marzo situa les xarxes com la base d’un futur ‘’elèctric, net i segur’’ i creu que la transformació elèctrica demana una expansió d’aquestes xarxes per assegura un subministrament ‘’fiable, assequible i segur’’. Tot i això, alerta que cal molta inversió i que per tant, es requeriran polítiques energètiques ‘’molt clares’’ per afavorir-la.
En aquesta línia, Marzo apunta que les infraestructures energètiques existents poden contribuir a un increment de la temperatura global d’1,65 graus el 2070 i que per tant, s’han d’implantar millores tecnològiques com ara la captura del CO2 que s’emeti, i invertir-hi per assolir els objectius climàtics, més enllà del propi sector energètic.
Per Marzo doncs, s’ha de fer un esforç ‘’sense precedents’’ durant la dècada actual i cal que les polítiques dels governs acompanyin les empreses implicades i també la ciutadania que permetin, per exemple, multiplicar per 100 la producció d’hidrogen, passar de,s 2,5 milions de vehicles elèctrics als 50 milions venuts, i augmentar les inversions en energia neta dels 380 bilions de dòlars a l’1,6 trilions.
