La seu de l'ITeC a Barcelona ha acollit la presentació de l'Informe Euroconstruct d'hivern, presidida pel Director General de l'ITeC, Francisco Diéguez, i el Cap del Departament de Mercats de l'ITeC, Josep R. Fontana. Diéguez ha donat la benvinguda a les desenes d'assistents i ha afirmat que "les previsions pels següents dos anys són positives, favorables i es preveu creixement en aquest temps". Posteriorment, Fontana ha esgranat els resultats i els números de l'Informe Euroconstruct.
Pel que fa a Europa, l’exercici 2015 és el segon any consecutiu en el qual el sector construcció europeu registra creixement (+1,6%). Però després d’una crisi de gran intensitat com la soferta a Europa, dos anys és encara massa poc temps per passar pàgina. En efecte, les dificultats no han acabat: a França la construcció ha continuat en recessió durant 2015, i altres sis països tan amb prou feines han aconseguit superar la producció del 2014, entre els quals trobem els casos d’Itàlia i Alemanya. En general, els mercats estan donant-se un termini extra de temps abans d’arrencar nous projectes, per anar temptejant mentrestant fins a quin punt la recuperació econòmica és prou sòlida.
Aquest termini de tempteig sembla expirar en 2016, moment en el qual s’espera que entrin en producció bastants projectes que han estat posposant-se durant els últims mesos, la qual cosa es reflecteix en un notori repunt de el +3,0%. Per 2017 s’espera que el creixement perdi una mica d’intensitat i es quedi només en el +2,7%. La primera projecció temptativa pel 2018 alerta dels obstacles per mantenir aquests ritmes d’avanç i tan solament contempla un +2%, reflex dels senyals d’esgotament en dos països clau com Alemanya i el Regne Unit. En síntesi, el sector construcció europeu té per davant un pic de creixement de dos anys de durada, el qual serà aprofitat de manera desigual pels diferents països, malgrat que el nombre de països aliens al repunt tendirà a reduir-se.
La finestra d’oportunitat 2016-17 es manifesta de manera més intensa en l’edificació residencial on després d’un 2015 moderat (+2,2%) s’espera un moment clarament expansiu en 2016 (+6,1%) amb possibilitats que es perllongui cap a 2017 (+4,1%). Tal com es venia observant des de 2014, la reactivació de l’habitatge de nova planta és un fenomen lligat sobretot a les grans ciutats que s’han avançat a la recuperació econòmica. La novetat pel que fa a anteriors anàlisis és el fenomen de l’acolliment de refugiats, que tendeix a concentrar-se en aquestes mateixes àrees urbanes que ja de per si mateixes estaven molt sol·licitades. Per tant, la demografia torna a convertir-se en el major factor propulsor per a l’habitatge de nova planta, encara que els seus efectes es limitaran a Alemanya, Holanda i Suècia. L’edificació residencial en la resta de països queda a l’espera de que els mercats immobiliaris vagin perdent volatilitat, i de que els demandants d’habitatge optin per aprofitar el bon moment del crèdit.
En el context de l’edificació no residencial, els dolents resultats de la construcció comercial han contribuït a que 2015 no aconseguís sortir de la zona negativa (-0,6%) tal com es preveia només fa sis mesos. Malgrat això, aquest empitjorament no s’ha traslladat a la previsió 2016, que continua contemplant un creixement notable (+3,8%). Tal com passa en la resta de segments, el creixement perd impuls progressivament: 3,0% en 2017, 2,1% en 2018. Els països que més contribueixen a la millora són el Regne Unit i Polònia, mentre que tant França com Alemanya exerceixen un paper més aviat modest. Per tipologies, el creixement més intens s’espera en l’edificació comercial, el nínxol amb menys oferta romanent perquè ha estat on s’ha retret més la construcció durant els darrers anys. La previsió per a oficines i per a construcció industrial és també superior a la mitjana del no residencial.
L’enginyeria civil ha estat el segment més expansiu durant 2015 (+3,3%), tot i que la major part de l’avanç s’ha concentrat als països de l’Europa Central-Est, que han fet un esforç suplementari per esgotar la totalitat dels fons europeus assignats en l’anterior període de programació. La previsió continua sent positiva fins a 2018, encara que amb vaivens en les taxes de creixement: 2,7% en 2016, 4,2% en 2017 i 2,8% en 2018. Polònia torna a recuperar protagonisme al mercat europeu de les infraestructures, amb taxes anuals de creixement de doble dígit. A Europa occidental, el panorama és més aviat discret excepte en el Regne Unit, malgrat que es preveu una reculada en la seva inversió ferroviària. Per la seva banda, Itàlia diposita moltes esperances en un programa extraordinari de reactivació de projectes que van quedar paralitzats per la crisi. Per tipologies, les previsions més expansives es concentren sobre les carreteres i sobre l’obra hidràulica, coincidint amb la cartera de projectes dels països esmentats.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"407","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"408","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Pel que fa a Espanya, El sector construcció torna a créixer en 2015 (+2,4%) i s’espera que ho continuï fent els anys següents. Al 2016 el repunt pot ser més palpable (+4,4%) si l’enginyeria civil sobreviu al buit postelectoral sense entrar de nou en recessió, i més a mitjà termini és versemblant que la construcció sigui capaç de mantenir ritmes d’avanç per sobre dels de l’economia (4% en 2017 i 3,3% en 2018). En qualsevol altre sector productiu que gaudeixi de bona salut, aquestes previsions podrien qualificar-se d’avanç molt substancial. En canvi, en un sector tan retret per la crisi com la construcció, suposa tan sol un primer pas en el lent procés de recuperació de la normalitat.
En el segment de l’edificació residencial s’està percebent una major predisposició a la nova promoció d’habitatge: el repunt de vendes comença a esgotar l’estoc en alguns casos puntuals, els preus han detingut la seva caiguda i el crèdit reapareix per als projectes de menor risc. Malgrat que la suma de tots aquests factors encara no és un escenari òptim, s’espera creixement ja en 2015 (3,3%) i fins i tot un 2016 prou sòlid (10%). En la projecció més a mitjà termini, la reanimació al mercat de sòl permet posar les bases per que es pugui seguir creixent en 2017 (5%) i 2018 (4%). Cal tornar a insistir que tots aquests increments no prefiguren un mercat anormalment actiu, sinó tot el contrari: un mercat que respon cas a cas als buits d’oferta, molt atent al risc i amb una cartera en execució semblant a la del 2011-12.
La promoció d’edificació no residencial encara va un pas per darrere pel que fa a l’habitatge, i segueixen sense aparèixer signes convincents que el flux de projectes creixi de manera palpable. Això crea un notori contrast amb la intensa activitat al mercat d’inversió majorista que segueix apostant per comprar actius ‘prime’, anticipant-se a un repunt de la demanda i de les rendes que tot just comença ara. Malgrat això, les empreses promotores de nova superfície no semblen disposades a tanta anticipació i encara segueixen en una actitud molt conservadora. Caldrà superar primer un 2015 recessiu (-4%) abans que la producció torni a la zona positiva en 2016 (3,5%). El moment de màxim avanç podria ser 2017 (5%) si finalment un nínxol clau com les oficines finalment aconsegueix sortir de la seva letargia.
Com era d’esperar, la producció en enginyeria civil s’ha beneficiat de la seqüència d’eleccions municipals i generals que s’ha produït en 2015. La reactivació de l’obra pública ja va contribuir al fet que l’enginyeria civil anés el segment més expansiu de 2014 (3,1%) i en 2015 es torna a repetir (6%). El panorama canvia en 2016, no tan sol perquè les administracions locals no estan en disposició de perllongar el sobresforç inversor dels últims mesos, sinó perquè l’administració central podria posar en qüestió l’estratègia d’infraestructures del país. En un escenari en el qual es descarta un replanteig radical de la planificació, veiem factible que es continuï treballant de l’obra iniciada a un ritme moderat (1,6% per 2016). I si progressivament es van donant les condicions per anar incorporant la inversió privada, es podria aspirar a uns nivells al voltant del 3% per a l’horitzó 2017-2018.
La següent reunió del fòrum Euroconstruct se celebrarà els propers dies 9 i 10 de juny a Dublín, organitzada per DKM, el membre irlandès del grup. Barcelona acollirà la conferència d’hivern d’Euroconstruct 2016 el proper novembre.
