Totes les eleccions requereixen d'un treball previ, una organització, una planificació i una logística concreta tant per assegurar-se que tots els actes previs, els de campanya, es duen a terme amb seguretat, com per poder garantir el dret a vot arreu. Per les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer però, s'hi suma un factor més que influeix en la presa de decisions dels tècnics dels ajuntaments que habitualment fan aquesta tasca: la situació sanitària exigeix nous requisits i complica tota aquesta planificació amb més condicionants a tenir en compte. Per això, alguns tècnics municipals han hagut de treballar més intensament les darreres setmanes per poder-se ajustar als diferents protocols que ha aprovat el PROCICAT en el marc d'aquest procés electoral i que són:
- Protocol específic per a l’adequació dels col·legis electorals i per al procediment de vot en mesa electoral i escrutini per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de 14 de febrer de 2021 (28 de desembre de 2020)
- Protocol específic per a la creació del Dispositiu eleccions COVID: oficina, responsables i materials de seguretat sanitària (28 de desembre de 2020)
- Protocol de funcionament de la Taula de Partits i definició d’escenaris de celebració de les eleccions (28 de desembre de 2020)
- Protocol específic per a la comunicació institucional i sobre les diferents modalitats de vot (28 de desembre de 2020)
- Protocol específic per als actes de campanya a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de 14 de febrer de 2021 (28 de desembre de 2020)
Segons ens ha explicat l'enginyer industrial i tècnic de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, Ernest Cuadrado, tant els actes de campanya com les mateixes votacions s'han hagut d'estudiar de ''manera anàloga'' a com s'estan complementant totes les activitats amb presència de persones, és a dir, culturals, recreatius, etc. És a dir, s'ha hagut de tenir en compte una planificació per evitar aglomeracions i fer estudis dels diferents espais per fer l'accés i l'evacuació ''segura i sense interacció'' entre els dos fluxos de circulació.
L'objectiu final és doncs, assegurar que la jornada electoral es desenvolupi ''sense perills que suposin un empitjorament de la situació sanitària actual'' i aconseguir que en els actes electorals previs també es redueixi ''al mínim'' el risc de contagi. Per tant, les mateixes mesures de control de temperatura, dispensació de gel hidroalcohòlic, circuits diferenciats, distància de cadires o evitar càntics o actuacions que suposin un elevat volum de les veus, s'han instaurat en tots aquests actes.
La campanya, més silenciosa
Dijous passat es va donar el tret de sortida a la campanya electoral diferent a la que s'han donat els darrers anys. Amb la situació epidemiològica actual, s'han prioritzat els actes telemàtics i sense públic però segons relata Cuadrado, s'aproven prèviament actes per part de la Junta Electoral que deixen ''poc marge de maniobra'' als ajuntaments per verificar les condicions tècniques necessàries per al seu desenvolupament. I és que a banda dels requeriments tècnics habituals com són les instal·lacions elèctriques correctament dimensionades, la instal·lació de protocols contra incendis, l'evacuació en cas d'emergència, l'accessibilitat de l'espai o el condicionament acústic, enguany s'ha de tenir el compte el protocol específic per a la COVID-19.
Així, cal que els actes es planifiquin amb prou temps per establir un registre previ dels assistents per tal d'assegurar la traçabilitat d'un brot. L'ocupació del local s'ha de calcular tenint en compte un espai de dos metres entre persones i s'han de prendre les mesures ja habituals abans d'entrar en qualsevol espai com la presa de temperatura, el gel, etc.
A banda, en aquesta campanya no es permet que la música estigui a un volum elevat per evitar que les persones hagin de cridar per fer-se entendre. Tampoc no es permet el consum d'aliments ni de begudes durant l'acte i es desinfectarà l'espai adequadament abans i després de l'acte.
La nova figura dels responsables COVID-19
Al costat d'un responsable de cada col·legi electoral, cada municipi té un responsable COVID per al dia de les eleccions, que pot ser un tècnic de protecció civil, un enginyer municipal o el tècnic de riscos laborals. Per Cuadrado, membre de la comissió d'Enginyers a les Adminsitracions Públiques d'Enginyers Industrials de Catalunya, l'important és que es fa un ''treball en grup'' on gràcies a les diferents ''visions interdisciplinaris'' s'aconseguirà un bon funcionament de l'activitat. Des de l'Associació de Tècnics Municipals de Catalunya són conscients que cada organització municipal estableix un procediment ''que pot diferir'' d'un altre municipi però sempre es fa amb la mateixa finalitat i amb la mateixa normativa. Els tècnics de cada consistori, habitualment enginyers, són els qui valoren els diferents espais electorals des de tots els punts de vista i complint totes les normatives diferents. En aquest sentit, Cuadrado destaca ''la capacitat d'anàlisi global i específic' per implementar solucions viables a un problema
Límits en l'aforament, eina clau
Els ajuntaments han hagut de valorar incrementar el nombre de col·legis electorals per distribuir la població i fer que l'aforament de cada espai sigui inferior. Cuadrado considera que la limitació d'aforament és una eina ''clau'' per aconseguir ''una qualitat d'aire interior superior a l'existent en condicions normals de funcionament''. L'enginyer recorda que el reglament d'instal·lacions tèrmiques estableix un cabal mínim d'aportació d'aire exterior en funció del nombre de persones que ocupin el local. Per tant, reduir l'aforament implica que amb ''el mateix cabal de ventilador'', la renovació de l'aire sigui superior. Per aconseguir la ''suficient ventilació'' als col·legis electorals doncs, Cuadrado no es refereix ''només'' a les finestres i portes que puguin tenir els locals, sinó a la ''ventilació forçada'' que exigeix el RITE a tots els locals des de fa anys. L'enginyer reconeix, però, que els edificis docents que habitualment acullen els col·legis electorals, no s'adeqüen a la normativa tècnica i, per tant, aquests sistemes de ventilació forçada sigui inexistents.
Urnes, paperetes i... EPIs
Totes les eleccions requereixen una logística habitual per dotar els espais del material necessari i imprescindible com són les urnes i les paperetes. Enguany però, també s'haurà de tenir en compte que és necessari proveir d'equips de protecció individual (EPIs) els membres de les meses electorals que hauran de ser-hi durant tota la jornada i també durant la franja on es preveu que puguin anar a votar totes les persones positives en COVID-19 o en quarantena.
Per garantir l'aforament limitat hi haurà un controlador d'accés a cada espai, una tasca que faran voluntaris de protecció civil o personal propi de consergeria municipal. La gestió de les cues a la porta dels centres també està prevista, amb materials com ara tanques, per separar entrada i sortida de votants. Per fer-ho fàcil, també caldrà implementar una senyalística clara.
Votar és segur
Cuadrado reconeix que, tot i que la feina que s'està fent aquestes setmanes és similar a la de qualsevol activitat temporal amb presència de públic durant aquests mesos de pandèmia, la preparació és ''gran i intensa''. Deixant de banda el debat sobre la idoneïtat o no de la data electoral ''votar és segur'', diu Cuadrado, que considera que el risc de contagi existent és ''molt inferior'' al d'anar a comprar al supermercat. Admet però, que el risc és superior en el cas dels membres de la mesa electoral pel contacte amb ''diferents bombolles'' durant moltes hores i per això, creu que només es pot seguir ''escrupolosament'' les obligacions a les quals ja estem acostumats: mascareta, distància i rentat de mans.
