El degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Guix, va morir dissabte passat. El col·lectiu dels enginyers i el món de l'enginyeria en general lamenten aquesta pèrdua. Guix, enginyer industrial per l'ETSEIB fou nomenat degà el 18 de desembre de 2013. Membre actiu de les institucions dels EIC, va ser coordinador de la subcomissió de projectes de la comissió de Gestió Empresarial així com a president de la Comissió de política industrial i innovació tecnològica. Durant la seva trajectòria professional va ocupar diversos càrrecs en el sector ferroviari i en el sector de la salut.
En sanitat, en concret, Guix va ocupar diversos llocs de responsabilitat en diferents centres sanitaris privats. A Asepeyo, per exemple, va exercir com a enginyer consultor, així com a gerent d'una clínica que el grup té a Barcelona i de l'Hospital de Sant Cugat. I també va ocupar la Direcció de Projectes Corporatius d'Asepeyo. Així mateix, va ser membre de la Comissió Gestora de l'Hospital del Centre de Rehabilitació de Llevant, a València; membre expert en Gestió Hospitalària de la Junta Directiva d'aquest mateix hospital.
En l'àmbit ferroviari, Guix va ser enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona; enginyer de l'Oficina Tècnica de Ferrocarrils de la Maquinista Terrestre i Marítima; i enginyer responsable d'aquest mateix departament, entre altres llocs.
Se'l va acomiadar al Tanatori de les Corts dilluns a les 12.30h. Les institucions dels enginyers lamenten profundament la seva pèrdua i ofereix el seu més sentit condol a la seva família.
En record de Jordi Guix i Armengol
Rosa Maria,
Oriol, Vanda i Bruna,
Mariona, Marc, Cesc i Lluc
Som molts els que voldríem expressar públicament l’estima que teníem per ell: la seva junta del Col·legi, la junta de l’Associació, els amics del món col·legial, associatiu, de multitud de racons de la societat catalana, i de tants i tants companys d’un col·legi que en Jordi estimava profundament.
Jordi Guix ha estat sempre un enamorat de la professió.
A nivell de les nostres Institucions tindrem altres moments per rellegir la seva trajectòria, les seves aportacions com a Degà, i posar en valor al seu ple compromís amb l’enginyeria i els enginyers de Catalunya.
Però en aquest moment només voldria posar de relleu un tret que l’ha identificat sempre com a enginyer : el projecte.
Va col·laborar en el programa per fomentar la vocació d'enginyers entre els estudiants de batxillerat, enginycat.
Deia sempre que l'element bàsic de l'enginyer era el projecte. L'enginyer fa el projecte, tu Jordi ho has fet així; la teva vida ha estat un projecte.
Un Projecte per fer una família, un Projecte per millorar la professió a través de l'Associació i el Col·legi. Un Projecte per millorar el país amb els teus compromisos socials i polítics.
Els teus Projectes segueixen vius, tu no els has pogut acabar, però hi haurà qui els continuarà: el familiar la teva esposa, els fills, la jove i el gendre i els néts. Els del Col·legi i l’Associació ens hi comprometem els companys. El del país, avui mateix hi ha molta gent que el treballa.
Deixeu-me per acabar llegir-vos un fragment d’una adaptació del poema ‘Parlem de Tu’ del Llibre d’absències de Miquel Martí i Pol.
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com ens has deixat,
de les teves coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
De tu parlem, però no pas amb pena
L'amor que ens has donat ens compensarà una mica de la pèrdua sobtada. Nosaltres et trobarem a faltar.
Jordi Renom i Sotorra
President AEIC
En record de Jordi Guix i Armengol
Aquestes notes brollen del mateix lloc que, en fallar-li al Jordi el passat dissabte, ens ha deixat orfes d’una gran persona. Un cor, el seu, que va deixar de bategar. Un cor, el nostre, que, avui encongit i entristit, mira d'expressar tota l’estima que la seva empremta hi ha deixat per sempre.
Voldria saber recollir amb unes poques paraules el sentiment de profund agraïment de tots nosaltres. D’agraïment per ser com era: tossut i persistent en la cerca de resultats. En la manera d'encarar les dificultats, de buscar-hi solucions. Solucions que, si no ho eren per l'altre, no ho eren tampoc per a ell. En Jordi no volia vèncer, volia convèncer. Si calia, per esgotament. Però tanmateix, amb una desbordant força que li venia de la claredat en les idees per empènyer, per mobilitzar energies, per engrescar, repartint joc, sempre amb un sentit positiu, sempre amb un sentit constructiu.
I per sobre de tot, l’agraïment per ser un home honest i pel seu inequívoc compromís amb tots els seus projectes: el darrer amb els enginyers, sempre amb el país.
Aquestes darreres setmanes el Jordi no podia desplegar tota la seva vitalitat. Em deia, i no una ni dues vegades sinó amb aquella insistència tan seva: “és que m'agrada, Pere, hi disfruto, vull fer coses, tinc molts projectes i ara en comptes de posar-m’hi, ara m’haig de cuidar. Jo ara m’haig de cuidar.”
Els projectes pel Jordi eren importants, no només perquè és com va desplegar l’enginyeria, que tan estimava, al llarg de tota la seva carrera, sinó perquè es convertien en l’excusa perfecte per lliurar-se, per entregar-se als demès.
Ell ja no els podrà tirar endavant, però som molts els que estem disposats a agafar-li el testimoni, i ni que sigui amb la suma de tots els nostres esforços, fer avançar els seus projectes, que són els nostres.
Els projectes de qui ha estat un gran degà, un gran amic, una gran persona.
I és que era donant-se que el Jordi es feia gran.
Pere Homs i Ferret
Director General
