Ni una gota d’aigua

L’aigua és l’element bàsic per a la nostra existència a la terra. Sense aigua no hi hauria vida avui en dia, ni tampoc n’hagués aparegut fa milers d’anys.

De la mateixa manera que estem vivint restriccions d’energia en els últims mesos, i es busquen solucions per auto abastir-nos de forma local o particular, caldria impulsar i promoure accions orientades a dependre el menys possible d’un gran embassament, d’un riu, d’una dessalinitzadora...

Per què ho dic això?

Fem-nos càrrec de que la població mundial creix a un ritme vertiginós. Es creu que en el 2050 hi haurà 10.000 milions de persones. Es a dir, 2.000 més que el present any 2022, i 4.000 més de l’any 2000. D’aquí a 50 anys, segons els pronòstics, haurem doblat aproximadament la població de la Terra amb tot el que això comporta. Més necessitat d’aigua per a tot; necessitats bàsiques, necessitats alimentaries, necessitats industrials...

Segons els estudis realitzats, el 2050 hi haurà gairebé 4.000 milions de persones sota l’anomenat estrès hídric, que és el deteriorament dels recursos d’aigua dolça en termes de qualitat (contaminació i intrusió salina) i quantitat (aqüífers sobreexplotats, rius secs, llacs contaminats). Per tota aquesta part del planeta, sens dubte, l’aigua serà el bé més preuat.

Avui tenim molt dels nostres aqüífers en perill. El satèl·lit Grace de la NASA i l’agencia Aerospacial Alemanya, n’ha estudiat 27 d’ells, i les dades no són massa esperançadores, ja que a 21 se’ls extreu més aigua de la que entra i la resta estan esgotant-se. A banda, estan estressats o molt estressats.

Totes aquestes dades ens fan pensar en la importància de la contenció en la despesa d’aigua en tots els àmbits; domèstics, industrials i agrícoles, per mirar de balancejar els nostres recursos hídrics. No obstant, veurem l'aigua com un element a emmagatzemar a casa o a les nostres comunitats per moments de màxima restricció. Ja no per necessitats higièniques o domèstiques, sinó pel simple fet de poder beure aigua. En general no es parla de no poder obtenir aigua en absolut però si d'escassedat i que hi hagi certes èpoques de l'any on les restriccions siguin importants. 

Quins haurien de ser els nostres objectius futurs? Doncs igual que amb l’energia s’ha procurat evolucionar cap a una creació d’energia verda, ens caldria evolucionar cap a un millor aprofitament de l’aigua. Tenir clar què és l’aigua potable per beure, l’aigua de segon ús per al propi habitatge, l’aigua industrial, la de reg, etc... per mirar de tenir sistemes propis de reutilització, sistemes municipals i sistemes estatals per sanejar aquestes aigües i reaprofitar-les. I no només reutilitzar, sinó hauríem de mirar d’acumular de l’aigua de pluja de forma domestica o comunitària. De fet, fa anys, en les cases de poble, masies o altres, sempre es disposava de sistemes de recollida i acumulació d’aigua pluvial per aprofitar-la... per tant no ens hauria de venir de nou.

A nivell agrícola per exemple, van apareixent cada cop més sistemes de creixement de verdures i hortalisses on el conreu no es al camp, sinó en grans prestatgeries on l’aigua de reg, es recull al 100% per a una nova utilització. Com a contraindicació, en aquest cas, no s’utilitza el sol per a la fotosíntesis, sinó làmpades led. No sé si es la millor solució, però a nivell hídric és una gran idea.

És evident que això té un cost importantíssim, però tampoc ens pensàvem fa 20 anys que l’electricitat, el gas o el petroli tingués un preu prohibitiu per utilitzar-lo (deixant a banda altres temes condicionants com la contaminació). Si la factura de l’aigua augmentés un 1.000%, faríem mans i mànigues per no llençar-ne ni una gota.

A nivell normatiu, i deixeu-me que em refereixi de nou a l’exemple de l’energia, caldria promoure lleis per acompanyar la introducció d’aquest concepte a la nostra vida quotidiana. És evident, també, que amb ajudes directes, finançades, o simplement amb reduccions d’impostos, la societat ho veuria amb més bons ulls, i d’aquesta manera anar-ho implantant poc a poc abans que arribin les preses. No és un tema fàcil, de fet és molt complex, però el que ara veiem com una entelèquia, després ho veurem com una emergència en un futur no molt llunyà.

Posem-hi fil a l’agulla, doncs, no?

Ramon Sans Rovira, dv., 09/09/2022 - 16:00
Si no fem cànvis molt i molt grans del actual sistema consumista, canviant també, del tot, l’actual sistema econòmic, politic i social….. ben aviat ens passarà una cosa molt clara:
“Les planes, les muntanyes i el propi planeta dansaràn contents de que aquests inquilins indesitjables haguem dasaparegut” !!!
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.