Catalunya té actualment vint-i-cinc abocadors en funcionament. Quatre són privats i tracten el 80% dels residus que es generen al país, i vint-i-un més són públics i gestionen el 20% restant dels residus. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica acaba d’anunciar la intenció de tancar-ne tretze abans del 2035, ja que preveu que amb la millora de la recollida selectiva i l’ampliació de les infraestructures de tractament, no seran necessaris. A més, són molt petits i per fer front als reptes ambientals plantejats per la Unió Europea (reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre d’altres) s’hauran d’assumir grans inversions que d’una manera o altra caldrà repercutir en les tarifes de tractament, i això comportarà que esdevinguin econòmicament inviables.
Segons dades oficials de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), l’any 2022, la contribució del sector dels residus a les emissions de Gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) va ser del 5-6%. Dins el sector dels residus, s’estima que el 62% dels gasos d’efecte hivernacle procedeix dels abocadors, ja que hi van a parar residus municipals que, en bona part, són biodegradables. És la presència d’aquests residus biodegradables que, en les condicions d’anaerobiosi en les que es troben a l’interior dels abocadors, es transformen en biogàs (amb alt contingut en metà, que és un GEH amb un potencial d’escalfament global 28 vegades més potent que el del CO₂).
De fet, malgrat que a Catalunya la recollida selectiva dels residus municipals, també de les fraccions biodegradables (residus orgànics de menjar, residus vegetals de parcs i jardins, paper i cartó, entre d’altres) que es valoritzen en plantes de compostatge o de biogàs, i el tractament previ de la fracció resta en plantes de tractament mecànic-biològic (TMB), els rebuigs d’aquests tractaments amb una presència menor de matèria orgànica i parcialment estabilitzada continua destinant-se majoritàriament a abocadors.
Aquest fet, juntament amb el factor acumulatiu que representa la destinació de residus municipals als abocadors des de fa més de trenta anys (quan encara no hi havia recollida selectiva ni tractaments previs de la fracció resta) fa que l’abocador, que es comporta com un reactor, tingui en l'interior una quantitat important de matèria orgànica que tendirà a generar durant molts i molts anys una gran quantitat de metà.
Si avui estiguéssim recollint selectivament i valoritzant tots els residus biodegradables i no en portéssim cap a l’abocador, continuaríem tenint el problema perquè es continuaria generant biogàs a causa de la presència de residus orgànics biodegradables dipositats en els anys precedents (durant més de 30, 40 o fins i tot 50 anys).
De fet, el PINNECAT planteja una reducció dels GEH als dipòsits d’un 35% l’any 2040 respecte al 2005 i el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT) va establir un objectiu de millora de l’eficiència de captació del biogàs als abocadors de Catalunya, de com a mínim el 60% sobre el total del biogàs generat.
El metà, doncs, és un dels cavalls de batalla de l’Agència de Residus de Catalunya, que té en mans diverses iniciatives i accions per posar-hi solució. En una entrevista a Fulls d’enginyeria, Francesc Giró, director de Planificació Estratègica de l’ARC, explica que aquestes iniciatives impliquen incrementar l’eficiència de captació de biogàs dels dipòsits controlats fins al 60%. D’una banda, els dipòsits controlats hauran d’incrementar i assegurar la seva eficiència en captar i tractar aquest biogàs (metà) per tal de reduir aquest impacte. Per altra banda, el MITERD va aprovar l’Ordre TED/789/2023, de 7 de juliol, per la qual s’estableix el mètode de càlcul del cost d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle en abocadors.
És per tot això que l’Agència de Residus de Catalunya va entendre que calia abordar aquesta qüestió de manera rigorosa per avaluar de forma el més exacte possible l’emissió de GEH dels abocadors i l’eficiència de captació i el tractament del biogàs generat al conjunt dels dipòsits controlats del país. En aquest sentit, l’ARC va preparar un projecte que va presentar a l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, la qual va atorgar un ajut d'1,2 milions d’euros procedent del Fons Climàtic.
Mesurar les emissions de metà
Des de l’Agència de Residus de Catalunya es va impulsar la contractació d’una metodologia “eficient, àgil i econòmica” per a quantificar el biogàs (metà) que s’emet al conjunt d’abocadors de Catalunya; l’Agència de Residus de Catalunya va contractar la Universitat Autònoma de Barcelona, qui mitjançant els seus grups de recerca GICOM i GENOCOV, del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la mateixa UAB, seran els encarregats d’efectuar aquest treball.
La metodologia que emprarà la UAB consisteix a efectuar mesures en superfície mitjançant una cambra invertida o static flux chamber, ja que es considera el sistema més adequat per reduir o minimitzar les possibles interferències d’altres focus emissors de metà. També s’avaluaran de forma complementària tots els "hotspots”, focus emissors directes com ara les xemeneies obertes, pous, piezòmetres o esquerdes que es puguin produir en el terreny a causa de assentaments, mitjançant la mesura del cabal volumètric del biogàs i la concentració en metà.
Així, en un termini d’un any i mig, s’aplicarà aquesta metodologia als 44 abocadors objecte de l’estudi (25 que estan operatius i 19 que no estan operatius, però que encara generen gas). En 36 d’aquests abocadors -els més grans i/o aquells que siguin operatius- s’efectuaran dues campanyes de presa de mesures perquè els valors poden variar en funció de condicions estacionals (pressió atmosfèrica, pluviometria, etc.). Això permetrà disposar de la informació de cadascun dels 44 abocadors estudiats, però també quantificar en conjunt tant l’emissió de GEH dels abocadors a Catalunya, com el grau d’eficiència de captació de biogàs a escala individual, abocador per abocador, i en el conjunt del país.
“Necessitem conèixer quant metà genera cada abocador, quina quantitat podem interceptar i tractar, i quina quantitat s’escapa a l’atmosfera. Aquest darrer és el que hem de minimitzar. Cal posar tots els medis possibles perquè se n’escapi el mínim possible”, recalca Giró que explica que la generació de metà és la suma del metà que s’emet, més el metà que es captà més el metà que s’oxida parcialment en traspassar el gruix de l’abocador.
Passos de gegant
Tot i que la situació actual encara està lluny dels objectius, Catalunya ha fet un gir de 180º els darrers trenta anys quan encara no se separava la brossa en funció del tipus de residu i es portaven tots els residus barrejats als més de 1.000 abocadors incontrolats que tenia el país. No va ser fins al 1991 que es va crear una conselleria de Medi Ambient i gràcies al lideratge de l’aleshores conseller Albert Vilalta, es va impulsar la Llei de Residus, un text pioner que encara avui dia serveix de marc en temes com la posada en marxa d’una deixalleria o la recollida selectiva de la fracció orgànica. 30 anys després el país ha avançat molt considerablement, però encara no de forma suficient. Si es volen assolir els objectius europeus d’un 65% de reciclatge l’any 2035 i menys d’un 10% de residus municipals destinats a l’abocador també l’any 2035, caldrà incrementar molt més la prevenció i la recollida selectiva de tota mena de residus, sobretot dels biodegradables, per tal de reduir les aportacions als abocadors, que si bé són una solució transitòria, en el mentrestant, a la llarga suposen un passiu ambiental que caldrà evitar.
Segons explica Giró, fa trenta anys va caler fer molta pedagogia sobre el cost associat a la gestió dels residus i fer entendre que “un residu és un recurs i una oportunitat de generar llocs de treball i crear noves empreses”. Per Giró, un país industrial com Catalunya, ha sabut aprofitar aquest marc per donar el servei i enfortir el país guanyant competitivitat.
