Aigua regenerada al servei del territori: el model d’AITASA al pol petroquímic de Tarragona
La gestió eficient de l’aigua és un dels grans reptes de la indústria del segle XXI, especialment en territoris amb recursos hídrics limitats. Al Camp de Tarragona, aquesta preocupació no és nova. Fa més de dues dècades, la indústria química ja va intuir que la disponibilitat d’aigua podia esdevenir un factor crític per al seu desenvolupament. D’aquella visió estratègica neix el projecte d’aigua regenerada impulsat per Aigües Industrials de Tarragona, S.A. (AITASA), avui reconegut com un model de referència a escala estatal i internacional.
Enguany, l’empresa ha estat reconeguda amb el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a la Diada dels Enginyers 2025, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya, per la seva gestió pionera d’aigua regenerada procedent de les EDAR de Tarragona per subministrar les indústries químiques del polígon sud. “Els premis que hem rebut són un reconeixement a una trajectòria de més de tretze anys en què molta gent no hi creia”, ha explicat Daniel Montserrat, director d’AITASA des de 2009 i enginyer industrial per l’ETSEIB (UPC) i MBA. A més, ha afegit que “també són un reconeixement a la indústria química de Tarragona, que va apostar per aprendre i avançar-se als problemes”.
La garantia sanitària i la qualitat de l’aigua regenerada han estat aspectes centrals des del començament. Quan es va començar a dissenyar el projecte, encara no existia una normativa específica de reutilització. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Salut van participar activament en la definició dels controls i paràmetres.
El procés s’ha basat en dos grans blocs, un pretractament molt robust i una osmosi inversa. “La tecnologia actual permet fer l’aigua que vulguis amb totes les garanties. És una qüestió econòmica”, ha explicat Montserrat. El pretractament permet esmorteir incidències procedents de les depuradores urbanes, mentre que la gestió avançada de les membranes ha situat AITASA com a referent mundial en osmosi inversa.
Els resultats ho avalen, en més de tretze anys d’operació, totes les analítiques han estat òptimes. “Sempre hi ha hagut algun fals positiu atribuïble al laboratori o a la presa de mostra, però els resultats globals han estat excepcionals”, ha subratllat.
Anticipar l’escassetat
Ja als anys noranta, en un context de creixement del turisme, expansió urbanística i augment de l’activitat econòmica, la indústria química va començar a qüestionar la dependència del recurs convencional procedent de l’Ebre. El 1999 es va elaborar un primer estudi sobre reutilització d’aigua, tot i que la tecnologia disponible aleshores no permetia fer-ho viable ni tècnicament ni econòmicament.
El punt d’inflexió arriba a inicis dels anys 2000, quan la maduresa de tecnologies com l’osmosi inversa obre noves possibilitats. L’ACA, la indústria química i AITASA arriben a un acord per desenvolupar un projecte de reutilització basat en aigua depurada. “Que administració i indústria es posin d’acord ja és difícil. Però, a més, calia definir usos concrets, integrar grans depuradores i garantir la viabilitat del sistema”, ha assenyalat Montserrat.
Un dels elements clau va ser el conveni signat entre les parts, que permetia alliberar part del recurs convencional de l’Ebre gràcies a l’ús d’aigua regenerada. “Això ha fet possible que altres activitats es puguin desenvolupar amb aquest recurs”, ha destacat.
El paper d’AITASA ha resultat determinant. Creada als anys seixanta per garantir l’abastament d’aigua a la indústria química, l’empresa té una missió molt clara, assegurar disponibilitat i qualitat les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. “AITASA no existeix enlloc més. Pensem i desenvolupem projectes perquè funcionin, amb el focus posat en la disponibilitat”, ha afirmat Montserrat. Aquest enfocament ha convertit el projecte en un referent. “Som referents a nivell mundial dins del món de l’aigua”, ha assegurat el director.
Innovació contínua i futur
L'impacte del projecte és clar i mesurable. Només amb la posada en marxa de la planta es van començar a alliberar més de sis hectòmetres cúbics anuals d’aigua convencional, reduint la pressió sobre el sistema hídric del territori. A més, la qualitat de l’aigua regenerada permet fer el mateix procés industrial amb menys volum, on abans calien 1,3 o 1,4 litres, ara n’hi ha prou amb un.
Des del punt de vista ambiental, el projecte evita l’abocament al mar d’aigua depurada i promou una reutilització intensiva del recurs. “No té sentit llençar aigua quan la pots reutilitzar tantes vegades com vulguis”, ha resumit Montserrat. El projecte no s’ha quedat estàtic. La capacitat inicial de la planta és de sis hectòmetres cúbics anuals, amb un tractament de 1.200 m³/h d’aigua bruta. Actualment, AITASA ja treballa en la segona fase d’ampliació, que permetrà arribar als nou hectòmetres cúbics anuals, un increment del 50%.
Aquesta evolució ha estat possible gràcies a un equip tècnic “atrevit, amb ganes de provar i d’anar més enllà”, en paraules de Montserrat. L’optimització constant del procés ha permès, fins i tot, superar les previsions inicials de recuperació d’aigua, arribant puntualment al 65%.
