En Daniel Simon Carpenter i la Vera Morancho fan primer i segon de batxillerat i des de l’ESO participen a les olimpíades informàtiques que s’impulsen des de la seva escola, Aula Escola Europea. Enguany, en Daniel s'ha classificat per representar Espanya, juntament amb 3 estudiants més, a l’Olimpíada Internacional Informàtica (IOI) que es farà a Uzbekistan al mes d’agost. Ell és un dels 45 finalistes nacionals que van participar a l'Olimpíada Informàtica Espanyola (OIE), 9 dels quals eren catalans. La Vera, tot i haver-se classificat, no va participar a la final de l'OIE perquè coincidia amb la European Girls’ Mathematical Olympiad (EGMO), on va guanyar una medalla de bronze. A més, està classificada per a la Western-European Olympiad in Informatics (WEOI), que se celebrarà a Luxemburg a finals de juny.
Arribar a aquestes competicions és un procés exigent, que requereix molta preparació i, per tant, dedicació en hores i esforç. Per exemple, per preparar-se per a la final espanyola, que era la segona setmana d’abril, en Daniel va fer fins a 84 exercicis durant les vacances de Setmana Santa. “A mi m’agrada participar-hi perquè els problemes són reptes difícils que m’agrada plantejar-me. Són una oportunitat per posar a prova el que he après”, diu en Daniel. Per la Vera, aquest temps de preparació es compensa amb l’experiència. “No és només l’olimpíada en sí, sinó que coneixes gent amb els mateixos interessos i estableixes relacions”, destaca la Vera.
Dediquen, doncs, bona part del seu temps lliure a preparar-s’ho i, també, a competir, però no li dediquen menys temps al Batxillerat, al contrari. “Dedicar-me a les olimpíades també m’ajuda en matemàtiques i informàtica de l’escola”, diu la Vera, “matemàtiques és considerablement més fàcil i amb la preparació guanyem habilitats molt valuoses”. De fet, està convençuda que a les preparacions aprèn tant que després li són més fàcils determinades matèries. En Daniel hi coincideix. “Proposar-te reptes i estar concentrat és una capacitat molt valuosa i aquesta experiència t’ajuda a fer-ho”, diu el jove. Té clar estudiarà un grau universitari relacionat amb les matemàtiques, la física o l’enginyeria informàtica. La Vera, també. Ha guanyat una beca del MIT per estudiar-hi Matemàtiques a partir del curs vinent, ja que als Estats Units es valora molt aquesta experiència, cosa que no passa a les universitats espanyoles.
De fet, aquesta és una de les reivindicacions que fan els professors d’Aula Escola Europea. “Al MIT han vist la Vera i el seu currículum excepcional i no s’han deixat escapar el seu talent”, diu Joan Alemany, cap del departament de Matemàtiques i professor de Matemàtiques i Pensament Computacional d’Aula, “però aquí podria no entrar a Matemàtiques perquè només es té en compte la nota de tall”. Per això, demanen que es reservin places per aquests “olímpics” tal com es fa amb els esportistes d’elit. Tenen casos d’alumnes que han guanyat l’or en la competició i que han anat a Oxford perquè no tenien nota de tall per cursar el que volien a Catalunya.
Al costat de Jacobo Vilella, responsable d’Informàtica d’Aula Escola Europea, Alemany tira endavant l’organització d’aquesta olimpíada en la seva edició espanyola, des que el seu fundador, Pere Ribera, que ja havia introduït als anys vuitanta el pensament computacional al currículum, va detectar una manca de representació espanyola a la competició internacional i va decidir impulsar-ho.
Des d’aleshores, el 1997, Aula ha estat al darrere de l’OIE en un projecte que ha anat creixent. “Rivera va veure l’olimpíada com una oportunitat per obrir la filosofia d’Aula – amb el pensament computacional- a altres centres”, explica Alemany. En un moment que no totes les escoles feien informàtica, no va ser fàcil trobar col·laboradors i, de fet, tal com explica Vilella, durant els primers anys es va haver de “picar molta pedra” per trobar socis. En els últims deu anys ha canviat i tenim entitats col·laboradores sòlides”, relata Vilella.
L’aposta pel pensament computacional
Aula Escola Europea ha apostat sempre pel pensament lògic i matemàtiques, a més dels idiomes. “El pensament computacional ens dona una manera rigorosa de comunicar-nos amb les màquines i desenvolupar el pensament crític”, diu Alemany, que la defineix com una metodologia de resolució de problemes. Per això, quan expliquen aquest projectes d’escola aclareixen que no busquen “fer programadors ni casar-se amb un llenguatge o robot concret”, sinó tot el contrari. “Volem que sigui prou ampli perquè s’entengui la part abstracta del pensament computacional, que a l’escola el lliguem a l’ensenyament de les matemàtiques i la informàtica”, explica Alemany. Per fer-ho possible, però, no n’hi ha prou en ser professor de matemàtiques, que ja costen de trobar, sinó que cal que siguin docents formats. En aquesta línia, Vilella i Alemany ofereixen, també, formació per a docents amb aquesta voluntat de resoldre la manca de coneixement previ que es troben i millorar el nivell espanyol en tot aquest àmbit.
