A Catalunya portem un llarg camí en la gestió dels residus municipals. Però m’agradaria posar èmfasi no tant en el que hem fet, que ha estat molt, sinó remarcar els reptes que tenim per endavant en la gestió dels residus municipals. Parlar de residus ha de ser obert, transparent, modern i aquest és el nostre propòsit des de l’Agència de Residus de Catalunya.
Poso un exemple, en molts pobles la deixalleria és aquell equipament municipal situat al final del poble que sembla que ningú no li fa cas. Ni que sigui de manera metafòrica volem que els residus tinguin color i prenguin la importància que es mereixen ja que no són deixalles, sinó recursos. Les deixalleries han de ser centres oberts de preparació per a la reutilització on la gent acudeixi amb facilitat per trobar material de segona mà, etc., i hi puguin dur productes que encara es podrien reparar i reutilitzar, com fan en molts països europeus.
A banda, cada cop és més necessària la transparència en la gestió de residus, cal que la població sàpiga què paga i com pot pagar menys si s’esforça en la separació dels residus de les diferents fraccions. Temps enrere, el cost de la gestió de la brossa de cada ciutadà a la ciutat de Barcelona anava amagat en la xifra d’altres rebuts. Ara, molt encertadament s’ha modificat. Cal que progressivament els municipis implantin models eficients de recollida selectiva que individualitzin el servei. D’aquests models el porta a porta és el que més eficiència presenta.
El nou paradigma ha de ser l’economia circular: acabem d’organitzar el Circular Economy Hotspot Catalonia 2021, un esdeveniment en el qual hem ensenyat com les empreses catalanes estan implementant processos circulars. Han estat presents representants públics i empreses intersectorials d'Europa i de tot el món. Podem i sabem fer-ho molt bé i l’Agència ha d’estar al costat d’aquestes corporacions.
Ens cal una nova legislació. Estem elaborant una nova llei de residus i recursos i volem ser ambiciosos per, en termes de prevenció, fer avançar Catalunya cap al residu zero. Molt important: hem de regular sobre producció i consum sostenibles i no deixar el pes de les actuacions de les empreses en accions de tipus voluntari, de foment o de comunicació.
Per més que apel·lem a la sensibilització dels ciutadans si les empreses no dissenyen els seus productes amb criteris de sostenibilitat no anirem enlloc.
Ens calen acords en relació als embalatges procedents de la compra en línia de productes i també en el tèxtil, sistemes d’etiquetatge que reflecteixin l’impacte dels productes sobre l’ús de recursos, implantació de sistemes SDDR d’envasos, millora dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor actuals. Tenim feina, doncs.
De la prevenció ens n’hem de responsabilitzar totes i tots: administracions, indústries, ciutadania. És una feina compartida. Per aquest motiu, des de l’ARC també hem facilitat ajuts a la indústria per a projectes de prevenció de la generació de residus industrials i tenim la Plataforma Residu Recurs, que té més de 4.000 usuaris i s’hi ha publicat més de 1.900 anuncis des que es va crear.
Cal innovar i a Catalunya moltes empreses ho fan. Ho hem vist a través del Premi Catalunya Ecodisseny que organitzem cada dos anys, amb dissenys espectaculars com la cadira “Noem Carl”, que vam premiar en l’edició de 2019 en la categoria de producte en desenvolupament. Un producte amb el mínim impacte ambiental en tot el cicle de vida: minimització de materials, materials reciclats i reciclables, producció local, reducció de substàncies perilloses, minimització de l’embalatge, optimització del transport, etc.
Les directives europees ens obliguen a una gestió de residus baixa en carboni i ho hem afrontar no només com una obligació sinó que hi hem d’abocar determinació i convenciment. Aquests dies celebrem la 13a edició de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus on hem posat el focus en les comunitats locals ja que el treball en equip (ja sigui des de comunitats petites o locals) pot arribar a incidir i a contribuir força per aconseguir un canvi en els patrons de consum i producció. Tot està per fer i tot és possible.
