Planificar el ferrocarril del 2050
Fa poques setmanes, el president de Renfe, Isaías Táboas, presentava al Consell de Mobilitat de l’AMB el balanç de les actuacions del Pla de Rodalies fins a desembre del 2022. Constatava amb dades oficials el que els usuaris del sistema corroboren cada dia: hi ha un elevat nombre d’actuacions, tant a la infraestructura de la xarxa com en el material rodant. Les adjudicacions efectuades en relació amb les previstes pel període 2020-25, assoleixen ja el 43%, amb més de 2.200 M€ contractats. Destaquen els encàrrecs per a la construcció de 97 nous trens, dels quals la part més important s’està fabricant a la factoria d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, així com tres grans actuacions, la duplicació de via de Parets a La Garriga, el nou branc d’accés a l’aeroport del Prat i la integració urbana de Sant Feliu de Llobregat. Ben aviat s’hi afegirà una altra gran actuació, la integració urbana de Montcada que comporta l’habilitació d’una ròtula ferroviària entre les línies de Vic i Manresa i de Girona, i la instal·lació d’una tercera via que ha de permetre guanyar temps i fiabilitat als regionals procedents del nord. Certament, cada dia costa més de donar credibilitat a la cantarella dels indocumentats que encara sostenen que no s’inverteix a Rodalies!
Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, s’ha revertit la nefasta proporció entre els recursos destinats a la xarxa convencional – al ferrocarril de mercaderies, a les Rodalies i als Regionals – i els esmerçats en la construcció de les noves línies d’AV. El brutal desequilibri existent es fa palès amb les xifres de l’any 2014, quan de cada 100 € d’inversió ferroviària, només 11 varen anar a parar a la xarxa convencional, mentre que el 89% es dedicava a les LAV. L’any 2021, la proporció va alterar-se substancialment, amb una relació del 40-60%. I, amb les actuacions en curs, és ben probable que es giri la truita ben aviat...
Totes aquestes dades ens fan pensar que al llarg de la dècada dels vint, s’assoliran els objectius perseguits pel Pla de Rodalies de Catalunya. En termes parametritzables: Rodalia de Barcelona serà capaç de transportar, amb eficàcia i fiabilitat, les 600.000 persones que ens demana l’ATM; i 60.000 persones més a l’àmbit dels Regionals i de les Rodalies de Girona, Tarragona i Lleida. S’haurà assolit un increment de la demanda del 50% en relació amb l’any 2019.
La pregunta que cal formular-se, en aquest context positiu, és si amb això ja n’hi ha prou, si ja s’ha acabat la posada al dia del servei ferroviari de Catalunya o bé si cal establir-hi nous objectius. No fa gaire, els enginyers Santiago Montero i Carles Viader ens responien a aquesta qüestió en el seu llibre “Ideas para la transición ferroviaria en Catalunya”. Parlaven de triplicar la capacitat ferroviària en 20 anys. Tot i que no es poden equiparar els termes de “capacitat ferroviària” i de demanda, podem coincidir en la necessitat de planificar un nou i molt més potent esquema ferroviari català amb l’horitzó del 2050.
Les estratègies de mobilitat sostenible plantejades per totes les administracions (des dels ODS de les NU, passant per la UE, per l’Estat Espanyol, pel Govern de Catalunya i pels plans de mobilitat dels ens locals) reclamen un nou model on el transport públic jugui un rol fonamental, no tan sols en el centre de la metròpolis -on ja ara la densa xarxa de bus, tram i metro, facilita un repartiment modal sostenible- sinó a tot el territori català amb molts àmbits sense tren o amb serveis ferroviaris insuficients.
Amb l’execució del Pla de Rodalies 2020-30, es podrà donar per completat l’esquema ferroviari del “Plan de Enlaces Ferroviarios” d’un llunyà 1969. Toca començar, com més aviat millor, a definir-ne un de nou, que respongui als objectius econòmics, socials i ambientals de la Catalunya actual. Quan abans ens hi posem, millor!
- Respon
Enllaç permanent