Un urbanisme més verd implica consolidar un sistema policèntrics redistribuint oportunitats i serveis per tal de descongestionar la ciutat central i contribuir a desfer la dicotomia centre-perifèria. Això és un dels aspectes que busca el nou Pla de Director Urbanístic Metropolità (PDUM) aplicant el principi de metabolisme urbà i així ho explica el cap de l’Oficina d’Infraestructura Verda i Metabolisme Urbà del SRPD de l’AMB, Jacob Cirera. En una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, s’ha desenvolupat aquesta vessant del PDUM que vol, precisament, “reequilibra el territori” i les relacions entre les diferents corones, algunes més residencials i d’altres amb més activitat.
Per impulsar més infraestructura verda, el PDUM incideix en tot allò que té competència i tal com explica Cirera inclou potenciar les zones verdes en àrees nucli, espais on es vol preservar la biodiversitat amb ús agrícola i ramader superant la rigidesa del Pla General Metropolità, constituir un mosaic agroforestal als territoris on s’ha abandonat el sol agrícola i dinamitzar els àmbits per solucionar problemàtiques com ara el risc d’incendi, preservar la fertilitat del sol a les planes agràries i potenciar els espais agroforestals.
El PDUM, del qual el darrer mes s’han donat a conèixer les diferents dimensions en diversos col·legis professionals, incorpora tres aspectes innovadors, en infraestructura verda. D’una banda, l’ordenació de les vores, és a dir, incorporar distàncies mínimes i màximes en aquests punts crítics que funcionen com a “portes” als espais oberts. De l’altra, l’establiment d’una estructura blava, com una macroestructura que regula connectors fluvials i que permet tenir una visió holística de l’espai i conèixer zones inundables, entre altres. I per últim, també inclou la protecció dels serveis d’aprovisionament per tal de maximitzar els serveis socials, culturals i verds a les zones urbanes.
Cirera relata que el PDUM, doncs, busca connectar el sistema policèntric de parcs i equipaments metropolitans amb avingudes i carrers pensats per a la mobilitat activa i el transport públic. “Això és disruptiu perquè tradicionalment s’estableix un sistema jeràrquic”, apunta Cirera, que defensa que hauria de ser el més ràpid possible per “recuperar” la connexió entre els municipis. Es considera, detalla el cap de l’Oficina d’Infraestructura verda i metabolisme urbà, que hi ha capacitat de transvasament de viatges de transport públic per plantejar nous objectius de mobilitat privada i assolir els objectius en aquesta línia.
Precisament aquest concepte de “policèntric” és un dels tres aspectes que destaca el degà d’Enginyers Industrials de Catalunya, Narcís Armengol, sobre el PDUM, al costat de l’acostament en autosuficiència en termes d’energia i el potencial increment d’un 15% dels recursos hídrics. Armengol va obrir la sessió destacant tres aspectes del PDUM, "el concepte policèntric, l'acostament en autosuficiència en termes d’energia i el potencial increment d’un 15% dels recursos hídrics".
Oportunitats del PDUM
Des de la visió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el gerent Ramon Torra creu que el PDUM és “una oportunitat única” per afrontar els reptes territorials i urbanístics de l’AMB a partir d’un model de desenvolupament “just, eficient i sostenible”. Des de la mateixa entitat, el director de l’ADPU, Xavier Mariño, reconeix que el PDUM defineix el desenvolupament urbanístic metropolità “on la persona està en el focus de la reflexió i en el centre de la proposta i l'interès general metropolità és protagonista".
El pla busca potenciar l’eficiència urbana, preservar i garantir el cicle de l’aigua, garantir la funcionalitat ecològica de la infraestructura verda, reconèixer sol agrari, etc., un seguit de mesures que tal com detalla el director de projectes de Medi Ambient de Barcelona Regional, Marc Montelló, que destaca que el PDUM també aporta salut “fins on arriba”. Recorda però, que hi ha molts aspectes que depenen dels hàbits o dels serveis, entre altres. Raimon Roda, director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, destaca la bona feina que s’ha fet en protegir l’espai, intentar reduir la mobilitat o fer-la sostenible. “L’urbanisme ha de permetre viure i treballar més a prop i que tot sigui més sostenible”, diu Roda.
Per la seva banda, Andreu Iglesias, president de la Comissió de Construcció, Urbanisme i Infraestructures d’Enginyers Industrials de Catalunya, veu el PDUM com un projecte “ambiciós” i una “oportunitat”. Considera que permet actualitzar infraestructures, com les de sanejament, amb anys en funcionament i recollir les necessitats socials i actuals en un context d’emergència climàtica. “Els enginyers tenim interès en dir i aportar el coneixement en aquests plantejament”, assegura Iglesias.
Cloenda del cicle sobre el PDUM al COAC
El metabolisme urbà ha estat el tema de la jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, després de la presentació general el setembre passat. Al llarg del mes d’octubre, el PDUM s’ha desgranat al Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb l’habitatge i l’activitat econòmica de tema central, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, amb l’estratègia de mobilitat i les infraestructures de transport sobre la taula, i al Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB), on s’han abordat els aspectes clau de la normativa del pla. El darrer acte tindrà lloc aquest divendres, 27 d’octubre, al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) on es farà una prospectiva general de tot el que s'ha exposat a les sessions anteriors.
