Explica Laura Tremosa que feia ja quatre o cinc dies que havia començat el curs a l’Escola d’Enginyers i no havia parlat amb ningú més que el bidell que li havia deixat les claus del lavabo dels professors perquè no hagués d’anar al de nois. Ell era l’única noia de tota l’escola i recorda que no havia fet els ingressos en acadèmies perquè els seus pares havien preferit proporcionar-li professors particulars. Es recorda sola en un racó entre classe i classe. “Devia tenir un aspecte tristíssim”, relata amb humor. “Quatre o cinc dies després, però, se m’acosta un noi, guapo i em diu amb tota naturalitat ‘Et dius Laura, oi’?”, explica, “el vaig adorar des d’aquell moment”.
Aquest jove estudiant d’enginyeria era Alfonso Carlos Comín. La va convidar a anar al bar a xerrar una estona i, d’aquesta manera, la va introduir a tot el grup, un parell d’anys més grans que ella. “Per mi va ser un miracle”, explica Tremosa, que ja en altres ocasions ha situat aquesta anècdota entre les que van marcar la seva carrera en un món masculinitzat. L’amistat va durar tota la carrera i tot i que durant alguns anys es van perdre la pista, van recuperar el contacte anys després. “Era una persona molt rica, de les que val la pena haver trobat de jove”, diu Tremosa.
Aquesta és una de les vivències que l’enginyera catalana, única de la seva promoció, explica al darrer volum de la Col·lecció Enginyers Il·lustres que edita Enginyers Industrials de Catalunya i que en aquesta ocasió, va dedicada a Alfonso Comín Ros (1933-1980). Tremosa ha participat aquest dijous a l’homenatge a l’enginyer i polític i que ha servit de presentació del llibre que, coordinat per Pau Verrié, recull la trajectòria personal, professional i política d’una figura compromesa amb textos dels fills Betona, Maria i Toni Comín, Francesc Puig Rovira i Josep M. Vegara, enginyers industrials i companys a la universitat, Ignasi Riera, escriptor i activista, i Joaquim Sempere, professor de Sociologia.
Tots han participat en l’homenatge, amb l’excepció de Vegara que per motius de salut s’ha expressat a través de la seva dona, Pilar Figueras, que ha recalcat l’amistat de molts anys amb tota la família Comín mentre recordava una escena d’Alfonso amb el seu fill en una reunió de la revista Taula de Canvi. Explica Figueras que Comín, pare, va endur-se el fill Toni a la reunió i que al cap d’una estona li va portar un paper al seu pare. “I això què és? Li va preguntar. Un article li va respondre”. La dona de Vegara explica que aleshores, Toni Comín tenia només quatre o cinc anys i, de fet, el fill de l’homenatjat, que ha intervingut per videoconferència li ha agraït l’anècdota perquè no la tenia present.
Comín i Oliveres
Precisament, Toni Comín ha estat l’encarregat de repassar el pensament cristià i comunista del seu pare. Considera que va viure la contradicció, però aporta al debat històric la transformació de la pregunta de ‘com un cristià pot ser comunista?’, cap a ‘com un cristià podria no ser comunista?’. Tot i aprofundir en aquest compromís polític amb la dimensió cristiana del pare, Comín ha aprofitat la seva intervenció per recordar que tot el que va fer, va fer-ho al costat de la seva dona, Maria Lluïsa Oliveres, que el va acompanyar sempre. “Hem d’entendre tots els homenatges que li fem a ell, els fem a tots dos”, ha recalcat Toni Comín, “l’obra teòrica i política de l’Alfonso és l’obra de l’Alfonso i la Maria Lluïsa”. I ha recordat el vers de Pedro Salinas que es repetien l'un a l’altre “Tu has sacado de mi, mi mejor yo”.
Betona Comín, per la seva banda, ha recordat els orígens familiars i la joventut del seu pare, les arrels carlistes de la seva família, el franquisme i les conviccions religioses que van marcar el seu camí. “Seguint en la construcció d’una vida coherent i compromesa amb la seva visió dels evangelis, el pare, amb la mare al costat, va prendre la decisió de no exercir la professió d’enginyer industrial i junts van decidir marxar a Màlaga”, diu Betona Comín. I afegeix: “els pares han estat un exemple de coherència, honestedat i entrega, també per a nosaltres, els seus fills”. L’etapa de Comín a Andalusia ha estat relatada per l’altra filla, Maria Comín. A Málaga, Comín va decidir renunciar a la professió d’enginyer i treballar al servei dels més pobres. “Málaga marcarà un abans i un després en el compromís social i polític de Comín”, diu la seva filla Maria que defineix el seu pare com una persona “molt vital i creativa i un escriptor prolífic”.
Activista cristià, polític i cultural
La presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), Maria Salamero, ha recordat Comín com a activista cristià, polític i cultural, i ha destacat que la publicació d’Enginyers Il·lustres busca precisament descobrir la figura a través dels qui el van conèixer en cadascuna d’aquestes facetes. L’acte d’aquest dijous ha servit, també, per reivindicar-les totes des d’un punt de vista personal i emotiu.
