“En només 40 anys hem passat de la robòtica industrial a la robòtica social i assistencial, i això suposa un canvi dramàtic”. Amb aquesta afirmació, Carme Torras, matemàtica i doctora en informàtica, actualment professora a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial on lidera el grup de recerca en percepció i manipulació recorda com als anys vuitanta la robòtica era una disciplina que tot just naixia i era industrial, mentre que avui és més social i està present en escoles, hospitals i llars, fet que obliga a afrontar aquest canvi “amb una base sòlida de coneixement, ètica i educació”. Torras, que també és escriptora de ciència-ficció i ha rebut reconeixements com el Premi Nacional de Recerca, la Creu de Sant Jordi i el Premi Nit de la Robòtica, reivindica el poder de la lectura com a eina per construir pensament crític: “la lectura permet interioritzar el coneixement com cap pel·lícula o documental pot fer”. Afegeix que llegir sobre robòtica ajuda a destriar què és rellevant i què és fum enmig del soroll informatiu actual.
Torras ha participat la jornada "Robots i Geopolítica", organitzada per la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i que ha servit per fer una immersió crítica, humanista i creativa en el món de la robòtica i la intel·ligència artificial, i a reflexionar sobre el seu paper en l'equilibri geopolític global. La sessió, conduïda per Carles Soler, membre de la mateixa Comissió. L’acte ha reunit, amb Torras, tres perfils ben diferents però complementaris: Carme Torras i Pablo Jiménez, autors del llibre "Robots. Una Immersió Ràpida", i Àurea Rodríguez, autora de "El liderazgo de las hormigas". Tots tres han convidat a mirar més enllà de les màquines i a entendre els interessos, riscos i oportunitats que amaga l’avenç vertiginós d’aquestes tecnologies.
Pablo Jiménez, doctor enginyer industrial i actual cap de departament del mateix institut, explica que el llibre que comparteix amb Torras busca oferir “tot el que volies saber de la robòtica i mai t’havies atrevit a preguntar”. Segons ell, es tracta d’una obra amb una visió polièdrica que combina història, ciència, tecnologia i ètica, i que pot agradar tant a persones amb un interès general pel món que les envolta com a lectors amb més coneixements, “ja que fins i tot ells hi poden trobar anècdotes, recerques o curiositats que no coneixien”. Jiménez remarca que, en un moment en què les notícies sobre intel·ligència artificial es multipliquen, “en un món de soroll, un llibre pot donar-te estructura i un fil conductor” que permeti entendre el present i actuar amb criteri davant els reptes del futur.
Per la seva banda, Àurea Rodríguez, experta en estratègies d’innovació i actual directora corporativa a Eurecat, que ha presentat "El liderazgo de las hormigas", un conte polític i tecnològic que denuncia les dinàmiques de poder al voltant de la intel·ligència artificial i defensa l’apoderament col·lectiu davant les grans corporacions i governs. Rodríguez és taxativa: “mai en la història havíem tingut una tecnologia amb tanta capacitat de transformar el món com ara, i és per això que cal posar les persones al centre”. Alerta, però, que “el problema no és la tecnologia, és qui hi ha darrere” i recorda que la cursa global per dominar la robòtica, la IA i sobretot les dades està redefinint les relacions de força al planeta, i que el poder ja no s’acumula només en territoris o recursos físics sinó en la informació. “La guerra ara és per les dades… i amb les dades”, considera, assenyalant que fins i tot existeixen “nòmades de la guerra”, hackers que teledirigeixen conflictes com el d’Ucraïna des de milers de quilòmetres de distància. Per això anima a no acceptar passivament les normes i productes que s’imposen des de dalt, sinó a organitzar-se com fa el seu exèrcit de formigues de ficció: “tots som formigues en algun moment de la nostra vida… i juntes som més fortes que qualsevol oligarca”.
Tots els ponents coincideixen que cal prendre consciència sobre els interessos que mouen la tecnologia i ha advertit que, si bé Europa disposa de bons sistemes de regulació, “s’ha de posar les piles”, sobretot en àmbits com la robòtica militar. També han apuntat que mentre els Estats Units i la Xina inverteixen quantitats ingents de recursos en aquesta cursa, Europa corre el risc de quedar enrere, tot i comptar amb països amb un alt índex d’innovació i amb una sensibilitat normativa única en el món. Han coincidit també que el segle XXI està marcat per una nova multipolaritat, on ja no valen les antigues lògiques bipolars i on la batalla pel talent i la innovació és tan decisiva com la lluita pels diners o les infraestructures.
Després d’una hora i mitja de sessió, la reflexió compartida entre els ponents recull la necessitat d’afrontar aquest futur des d’una mirada crítica però esperançadora. “Les distopies paralitzen, però cal oferir camins i solucions que permetin construir el món que volem entre tots”, conclouen. Insisteixen que imaginar futurs desitjables és més necessari que mai en un moment en què la tecnologia sembla avançar més ràpid que la capacitat de la societat per entendre-la i governar-la.
