Sense regulació la innovació mata; i la intel·ligència artificial… també
Un dels paradigmes històrics, però que darrerament s’estan repetint molt al voltant de la intel·ligència artificial és el que diu que la regulació (europea) impedeix innovar. Això és fals. El que fa la regulació és exigir uns requisits essencials en àmbits com la seguretat i la salut de les persones, el medi ambient o els drets de les persones.
Sovint la regulació arriba quan ja s’ha produït un fet que ha suposat danys a les persones o a l’entorn. La coneguda com a Directiva Seveso, que neix arran del greu accident industrial químic a la ciutat italiana de Seveso l’any 1976, n’és un exemple. És una directiva que es modifica posteriorment a conseqüència del què s’aprèn d’accidents posteriors com els de Bhopal (1984), Enschede (2000) o Toulouse (2001).

Però la regulació també contempla vetllar per evitar o minimitzar els efectes dels camps electromagnètics en els equips i les persones (Directiva 2014/30/UE). Per entendre per què és important evitar els efectes us poso un exemple: en un hospital en l’àrea de nounats un aparell de televisió interfereix en el cable que connecta la unitat de control d'infermeria amb els diversos monitors de les unitats de suport vital, en desactiva les alarmes i provoca la mort de diversos nadons.
Un altre: els efectes de les emissions radioelèctriques (Directiva 2014/53/UE). En una ambulància que portava cap a l’hospital una persona amb un atac de cor, cada vegada que el professional es comunicava amb l’hospital, el sistema interferia amb el desfibril·lador connectat al malalt. Això provocava una descàrrega elèctrica, i malauradament l’excés de descàrregues va matar al malalt.
També hi ha regulació per impedir la presència en els productes d’ingredients o substàncies perilloses que poden provocar càncer o altres malalties (Reglament núm. 1907/2006). Per exemple, unes xancletes de platja decorades amb pintura tòxica amb presència de crom pot ser la causa d’una dermatitis de contacte irritativa en infants i generar ulceracions en la planta dels peus.
"Per desenvolupar innovacions que compleixin amb la regulació el que cal és enginy"
En el cas de la intel·ligència artificial la regulació europea (Reglament 2024/1689) vol protegir els seus ciutadans, i pretén que aquesta tingui com objecte: una intel·ligència artificial (IA) en l’ésser humà i fiable, que garanteixi alhora un alt nivell de protecció de la salut, la seguretat i els drets fonamentals consagrats en la Carta, incloses la democràcia, l’estat de dret i la protecció de la protecció del medi ambient. El ventall de regulació europea existent en l’àmbit tècnic el que vol és protegir-nos de què algun innovador sense escrúpols ens perjudiqui o ens mati per la seva cobdícia. Per intentar estar al dia, compartir coneixements, parlar i debatre sobre regulació en l’àmbit tècnic tenim el Grup de Treball de Compliance Tècnic que està obert a tots els membres del col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya.
Queda clar que, per desenvolupar innovacions que compleixin amb la regulació el que cal és enginy. Per parlar-ne, també tenim la Comissió d’Innovació i Transferència Tecnològica en la qual creiem fermament que sense regulació, la innovació mata, i la intel·ligència artificial… també.
Posem un exemple, si quan es va començar a desenvolupar el ferrocarril els seus detractors haguessin aconseguit regular perquè com alguns deien "a tanta velocitat els cossos es desintegraran " seguiríem anant amb cotxes de cavalls i possiblement moriria mes gent.
La vida està plena d'amenaces, cal superar-les, de vegades hi ha accidents, evitables o no.
Exemples d’excés de regulació n'hi ha molts, per exemple, les llicències d'activitats, que ofeguen als emprenedors dins de fangals de normativa, per evitar els riscos en cas de molèsties, incendis, control de plagues, gestió de residus, gestió d'embalatges, baixa tensió, control de temperatures, prevenció de riscs laborals, factura electrònica...., tenim administració de districte, municipal, consorcis municipals, temes provincials, autonòmics, nacionals, europeus i internacionals... La pregunta; calen tants?
Protegir-nos dels dolents no ens protegeix d'aquests i ens dificulta la vida.
Personalment crec que la normativa es necessària, però te que ser més senzilla, que cal fer valer els objectius de la pròpia normativa com a eines d'interpretació. Que no calgui que un determinat article digui o no digui, sinó que l'objectiu de la normativa sigui sobirà.
Per la IA, seria una bona normativa les lleis de la robòtica postulades per Asimov.
Per acabar posaré un exemple relacionat amb la refrigeració, que es una de les meves especialitats.
Als anys vuitanta, es va crear una normativa per protegir la capa d'ozó. Durant els quasi cinquanta anys que portem amb regulacions en matèria de refrigeració hem passat d'un adorable R-12 que era un gas tant inofensiu per als usuaris que fins hi tot s’utilitzava com a agent impulsor per als inhaladors dels bronco-dilatadors, rebutjant els CFC, Als HCFC's, limitant els refrigerants amb un PCA superior a un límit arbitrari que permetia que el R-32 (refrigerant de categoria A2L), i ara que alguns refrigerants "ecològics" es demostren com no tant, volem posar refrigerants com l’Amoníac B2L, o el propà A3, dient que si fem que les instal·lacions son estanques i no perden refrigerant son segures tot i que el refrigerant sigui altament inflamable o tòxic... Llavors, i si tornem al R-12 i creem un bon sistema de gestió, evitant les emissions? Quanta normativa hauríem de destruir... no cal tira cap endavant fem més normativa.
I aquí l’últim rengló d'aquesta reflexió. A qui beneficia la creació i creació de normativa? als legisladors, als assessors, a les entitats de controls, als reguladors... Cap d'ells crea, tots limiten la creació i parasiten la societat, perquè es creuen imprescindibles i regular i no crear es el seu estil de vida.
- Respon
Enllaç permanent