La setmana passada, al pujar a l’autobús, em vaig trobar una grata sorpresa: una nena d’uns 8 anys estava gaudint durant el trajecte amb un llibre de 1.000 problemes de matemàtiques. Al mateix temps que em va arrencar una somriure trobar aquesta imatge tan tendra, em va fer per uns segons, imaginar què passaria si això es convertís en moda.
Aquesta nena no necessita, possiblement, que una persona li acosti les matemàtiques com una cosa útil i divertida, però la majoria sí.
Com ensenyar matemàtiques si no t’agraden les matemàtiques? És realment difícil que un professor imparteixi amb ganes una assignatura que no li agrada. Fa uns dies, un docent d’aquesta assignatura em comentava que ell només sabia impartir classes d’una manera, de la manera com ho va aprendre i que quan un alumne no és capaç d’entendre’l, ell no és capaç d’explicar-li diferent. M’explicava que un professor de matemàtiques que és matemàtic sempre serà capaç d’ensenyar als alumnes les coses de diferents maneres arribant a més alumnes amb les seves explicacions. Però per això, necessitem més matemàtiques a les aules per omplir-les d’STEM.
Ara més d’un em diria, però si és que els matemàtics no volem impartir classe! És cert que els temps han canviat. Quan jo vaig estudiar matemàtiques, el percentatge de titulats que orientava la seva carrera professional cap a la docència era la majoria. Però l’arribada de les noves professions i la gran demanda per part de les empreses de persones amb estudis en matemàtiques han reduït aquest percentatge de docents a números mínims.
Si aconseguim que les persones motivades en matemàtiques facin gaudir els alumnes de les matemàtiques aconseguirem que més alumnes estudiïn matemàtiques i per tant, més persones motivades voldran impartir la docència en matemàtiques.
Portem anys col·laborant en diferents iniciatives, he impartit xerrades en diferents escoles d’Espanya, he mentorat a persones de diferents nivells educatius i professionals, però sempre em trobo en situacions similars. A les aules no hi ha límits per a les preguntes; són curiosos i volen saber què fas en el teu dia a dia, però també volen saber quant ingresses o si guanyaràs un premi Nobel.
El número d’alumnes, noies, amb la idea de seguir estudis STEM és baix i les que sí que la tenen, moltes vegades ho fan amb grans dubtes. Aquesta última situació és la que em porta a involucrar-me cada vegada més en la divulgació STEM. Les noies, quan participen d’aquestes iniciatives tenen la possibilitat d’acostar-se al que són, i per al que serveixen. Aquest acostament en molts casos pot arribar a portar-les a decidir orientar la seva carrera professional al sector STEM.
Quan estic en una aula impartint alguna xerrada sobre possibles sortides professionals, m’agrada generar un moment de reflexió sobre les professions del passat, les del present i les del futur. Vivim en un món en continu canvi on les professions canvien i actualment, aquests canvis venen en gran part originats per la incorporació de la tecnologia a les empreses. Quan una alumna em diu: jo vull estudiar dret, jo li pregunto si creu que podria enllaçar la seva vocació amb la tecnologia. La resposta ràpida sempre és no. Aleshores és el moment de parar de ciberseguretat i fer-li veure que les STEM l’ajudaran a tenir més possibilitats.
Quan una alumna em diu, jo vull ser metge, llavors és el moment per reflexionar per què vol ser metge. Si aquesta vocació podria anar acompanyada de tecnologia, ¿has pensat en formar part d’un equip que desenvolupi el robot més precís del món per realitzar operacions?
Quan arriba la paraula robot a l’aula, també arriba el comentari: però els robots ens prendran la feina. Realment creieu això? Aleshores és moment de debat. És necessari fer-los veure que un robot no només no es crea sol, abans que pugui fer cap tasca ha calgut un equip que el dissenyi. Aquest equip estarà format per diferents perfils STEM i ha de ser un equip divers. El robot ha de ser dissenyat en femení i en masculí i, per tant, cal que totes elles es formin en les STEM.
En un sistema educatiu definit amb una gran càrrega teòrica, tot l’acostament a una realitat pràctica és, en general, agraïda pels alumnes. Moltes vegades, els alumnes escullen els seus estudis influenciats per l’entorn. Acostar als alumnes altres realitats pot facilitar la seva incorporació a uns estudis inicialment descartats o no considerats. És fàcil arribar a les aules i dir ‘Tu pots ser el que vulguis ser’, però no tothom és capaç d’escollir de forma independent, aliens als comentaris com ¿tu seràs enginyera? Per això cal ajudar, assessorar i apoderar totes les persones a qui les dubtes no els permeten decidir. Jo si que seré STEM.
Ser mentora és un dels rols amb els que més gaudeixo. He estat mentora de dones en situacions professionals molt diferents. Les alumnes de batxillerat a les portes de l’elecció dels seus estudis presenten molts dubtes, en molts casos associen STEM a la dificultat. Les alumnes durant els primers anys de carrera amb estudis escollits tenen ganes d’aprofitar totes les beques que les acostin a diverses sortides professionals. Les alumnes que han acabat els estudis comencen a buscar feina entre un munt de possibilitats on a vegades, decidir quina és la millor opció, és complicat i més quan amb el teu perfil STEM et venen a buscar moltes companyies.
Dones que decideixen fer una aturada a la seva vida, deixar-ho tot i començar de zero formant-se en STEM i necessiten aquesta primera oportunitat que a vegades triga en arribar. Acompanyar cada una d’elles és un moment d’aprenentatge continuat i un acostament a la realitat.
Les empreses STEM volen tenir dones STEM als seus equips de treball. Però, ¿per què no arriben? No arriben perquè n’hi ha poques. ¿Per què n’hi ha poques? Donar resposta a aquesta darrera pregunta i unir forces per que això canviï, crec que és un deure de totes les professionals STEM. Però també necessitarem aliats, necessitem que els professors facin arribar les STEM als i les alumnes des d’edats molt precoces i animin els seus alumnes a participar en iniciatives STEM.
Perquè si tots unim forces per aconseguir que el número de professionals STEM augmenti arribarem més lluny.
Tots els professionals STEM tenim l’oportunitat de participar en múltiples iniciatives o inclús d’organitzar les nostres pròpies. Acostar les STEM als professionals del futur mostrant un present proper ple de possibilitats i col·laboració serà un benefici per a tots.
És fàcil treure l’excusa, ‘jo no tinc temps’ per això, però personalment em resulta difícil creure que algú no té una hora al mes per dedicar-la a una mentoria amb StemTalentGirl, o que algú no tingui sis hores l’any per participar a InspiraSTEAM o que algú no pugui dedicar una hora a l’any a 100tífiques, per posar alguns exemples.
Hi ha molta feina a fer, moltes opcions i si no saps ni per on començar, pots revisar l’últim Annual Report de l’STEM Women Congress.
El moment és ara, si ets STEM, divulga STEM.
