La transició energètica i la mobilitat sostenible ja no són conceptes de futur, sinó realitats que transformen de manera accelerada els entorns urbà, industrial i residencial. L’evolució del mercat el 2024 ha consolidat un creixement sostingut en les matriculacions de vehicles electrificats (entre EV, HEV i PHEV), tant en l’àmbit urbà com interurbà. En aquest context, SIMON, empresa catalana amb més de 100 anys d’història i referent en solucions d’electrificació, ha volgut fer un pas endavant. Aquest compromís va quedar reflectit en la jornada tècnica i divulgativa Mobilitat elèctrica: Infraestructura, Gestió i Casos d’Èxit, organitzada en col·laboració amb Enginyers Industrials de Catalunya.
Segons ha assenyalat Anna Puig Alcaraz, e-Mobility Manager de SIMON, la mobilitat elèctrica no és una moda passatgera, sinó una revolució estructural. “Hem entrat en una nova era en la manera de moure’ns”, ha afirmat. En aquest sentit, el vehicle elèctric ja no és una opció futurista, sinó una realitat en expansió que genera nous desafiaments tecnològics i oportunitats de negoci. Aquest augment ha estat impulsat per incentius fiscals, restriccions d’emissions i, sobretot, per una major confiança ciutadana gràcies a la millora de l’autonomia dels vehicles i a la disponibilitat d’infraestructures de recàrrega.
“Les empreses que integrin punts de càrrega als seus edificis i aparcaments no només reduiran la seva petjada ambiental, sinó que milloraran la seva competitivitat, oferint un valor afegit als seus usuaris i treballadors”, ha afegit Puig. En aquest sentit, la recàrrega de vehicles elèctrics esdevé una peça clau dins les polítiques de responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius de descarbonització.
Gestió de potència i eficiència energètica
Un dels blocs més destacats de la jornada va ser el dedicat a la gestió de potència i l’eficiència energètica, aspectes fonamentals per al desenvolupament sostenible de les infraestructures de recàrrega. La integració de sistemes intel·ligents en aquest àmbit permet optimitzar l’ús de l’energia disponible, reduir els costos associats i evitar possibles sobrecàrregues en les instal·lacions elèctriques, especialment en entorns amb alta demanda.
En aquest context, es van presentar tres tipologies principals de gestió de potència. La primera és la gestió estàtica, on la potència assignada a cada punt de recàrrega es defineix de manera fixa. Aquesta opció és especialment adequada per a instal·lacions senzilles o amb poc marge de variabilitat en el consum. En segon lloc, la gestió dinàmica ofereix una solució més avançada, ja que permet ajustar la potència en temps real en funció del consum global de l’edifici. D’aquesta manera, s’optimitza l’energia disponible sense superar la potència contractada, fet que la converteix en una opció ideal per a edificis residencials o oficines amb consums variables.
Finalment, la gestió dinàmica amb integració fotovoltaica representa l’alternativa més eficient i sostenible. Aquest sistema aprofita l’excedent d’energia solar generada per alimentar directament la càrrega dels vehicles elèctrics, fomentant l’autoconsum i reduint alhora les emissions de CO₂. Aquest tipus de gestió pot aplicar-se tant a sistemes monopunt (un sol carregador) com multipunt (diversos usuaris en una mateixa instal·lació). A més, es va fer especial menció al sistema SPL (Sistema de Protecció de la Línia General), imprescindible en edificis on cal protegir les línies principals sense comprometre la seguretat.
Normativa, seguretat i viabilitat tècnica
D'altra banda, Xavi Rosell, responsable de prescripció de SIMON, ha subratllat que “no volem només ser un fabricant. Volem acompanyar cada projecte des del disseny fins a la posada en servei”. Aquesta visió global és imprescindible per adaptar-se a la normativa actual, que exigeix mesures de protecció obligatòries (diferencials, magnetotèrmics, protecció contra sobretensions), així com una correcta classificació de les càrregues segons la seva ubicació (interior o exterior), intensitat o nivell d’exposició.
També s’han detallat les condicions que obliguen a presentar un projecte tècnic, com ara en instal·lacions de més de 10 kW en exteriors o 50 kW en interiors. A més, s’ha insistit en la importància d’adaptar-se a les normatives IP i IK de protecció física i ambiental, especialment en entorns urbans.
Tipologies de vehicle i sistemes de càrrega
Durant la jornada s’ha ofert una revisió tècnica de les diferents tipologies de vehicles i sistemes de recàrrega disponibles actualment. En primer lloc, es van analitzar les diverses categories de vehicles segons la seva tecnologia de propulsió. Així, es va parlar dels vehicles amb motor de combustió interna (ICE), dels vehicles híbrids no endollables (HEV), dels híbrids endollables (PHEV) i dels vehicles 100 % elèctrics (EV). Aquesta classificació permet comprendre millor les necessitats específiques de recàrrega de cada tipus de vehicle.
Pel que fa als modes de càrrega, es van descriure quatre opcions principals. El Mode 1 fa referència a la càrrega lenta domèstica, pensada especialment per a bicicletes elèctriques i patinets. El Mode 2 implica una càrrega controlada utilitzant un endoll convencional. El Mode 3 ofereix una càrrega semi-ràpida amb comunicació PWM i potències que poden arribar fins als 22 kW. Finalment, el Mode 4 correspon a la càrrega ràpida en corrent continu, indicada principalment per a flotes de vehicles i per a punts de recàrrega en via pública.
Els temps de càrrega poden variar considerablement en funció de tres factors clau: la capacitat de la bateria del vehicle, la potència del punt de recàrrega i les característiques del cable utilitzat. Per aquest motiu, és fonamental seleccionar el sistema de recàrrega més adequat per a cada projecte, amb l’objectiu de garantir un servei eficient i òptim per als usuaris.
