El novembre passat va tenir lloc a Barcelona una nova edició de l’Smart City Expo World Congress. Un congrés de referència a nivell internacional pel que fa a desenvolupament sostenible tot posant l’èmfasi en les persones, no en els sistemes, incorporant tecnologia telemàtica i computacional. L’objectiu no és altre que articular ciutats configurades per ‘objectes’ intel·ligents que interactuen entre sí per estar amatents a les problemàtiques que sorgeixen tot vetllant per esdevenir una ciutat amable, integradora i acollidora, aconseguint una òptima gestió de la mobilitat, l’aigua, l’energia, la cura de les persones i els serveis socials.
En aquest context de possibilitar de forma simbiòtica el benestar de les persones, la sostenibilitat de l’ecosistema, el desenvolupament socioeconòmic i, a la vegada, reduir les emissions d’efecte hivernacle, la intel·ligència artificial pot desenvolupar un rol cabdal a l’inserir-se en productes i serveis per assolir l’eficiència i eficàcia en les actuacions.
Construir ciutats intel·ligents comporta que a més d’articular una ciutat gestionada òptimament, cal que la ciutat en si mateixa estigui amatent a les persones, respectant la seva privadesa, però alhora cuidant-les amb criteris de sostenibilitat i respecte. Dit en altres paraules, la ciutat hauria de tenir la capacitat d'adaptar-se a cada persona, detectant si algú necessita ajuda i prestar-la. Una ciutat que interactua amb les persones a l’estar configurada per objectes intel·ligents que interactuen entre si per ajudar els ciutadans.
Dissenyar productes que interactuïn amb les persones i amb el medi ambient per protegir-lo, exigeix dotar-los de capacitat intel·lectiva, ja sigui les elementals, acció i reacció, o altres de més complexes associades a la presa de decisió en base a paràmetres múltiples i capacitat anticipativa o predictiva, gràcies a algorismes d'intel·ligència artificial. L'objectiu no és altre que dissenyar productes amb els graus d'intel·ligència adequats per complementar les nostres actuacions amb la finalitat de protegir el medi ambient, reduir-ne el consum i adaptar-se a les necessitats i circumstàncies de cada usuari en particular, permetent millorar la qualitat de vida i alhora tenir cura del planeta i els seus recursos.
Afrontar el disseny de productes intel·ligents obliga els enginyers a una nova forma d'innovar, essent imprescindible considerar quatre aspectes. El primer és dissenyar des de la demanda en lloc de fer-ho des de l'oferta, és a dir, identificant les necessitats reals dels usuaris considerant alhora els aspectes culturals i d'entorn, així com les exigències mediambientals. El que obliga a difuminar les barreres entre el creador i l'usuari sabent observar i analitzar les demandes, quelcom, fins ara, més propi dels sociòleg.
En segon lloc, cal també estar permanent actualitzat per detectar les oportunitats associades als avenços tècnics científics, Un fet que exigeix capacitat d'aprendre i desaprendre i, alhora, interioritzant la necessitat de treballar amb equips multidisciplinaris dispersos. El teletreball i la telepresència ho permeten, aplicant criteris de creació col·laborativa i innovació oberta.
En tercer lloc, assumir l’acceleració del procés científic. Un fet, que exigeix una comunicació fluida entre els diversos agents dels mercats globals, facilitant l'intercanvi i el contrast d'idees, per identificar els nous paradigmes creatius gràcies a la gestió del coneixement i l'acceptació de l'obsolescència.
En quart lloc, considerar en la concepció, disseny i fabricació els aspectes propis de la sostenibilitat ambiental. Els productes han de reduir al màxim la petjada ecològica produïda al llarg del seu cicle de vida i tenir més d'una vida útil. Un fet que exigeix també considerar els hàbits i comportaments que el mateix producte indueix els usuaris, amb l’objectiu d’ajudar a variar els hàbits nocius per al medi ambient o el malbaratament de recursos.
Quatre exigències per dissenyar productes intel·ligents i smart cities als quals cal afegir, els associats als aspectes morals i ètics que regiran les preses de decisió autònoma dels productes o serveis, atenent els potencials riscos potencials ja sigui per la vulnerabilitat dels mateixos davant atacs cibernètics, les fallades de connectivitat o en situacions imprevisibles amb riscos col·laterals inevitables.
Els aspectes relatius a la ciberseguretat, fiabilitat o robustesa d'Internet són estrictament tècnics. Ara bé els relatiu a criteris d'actuació, basats en valors i conviccions ètiques, són els que presenten més desafiaments al procés creatiu. La inclusió de la IA obliga a considerar plantejaments i qüestions ètiques. Els creadors, els enginyers han d'incorporar valors ètics als seus desenvolupaments amb la finalitat que les actuacions dels productes smart prenguin decisions moralment correctes i actuïn en conseqüència.
Després de visitar el Smart City Expo World Congress, m’he reafirmat en que els tecnòlegs, urbanistes i els creatius en general requereixen un conjunt de noves habilitats per entomar els grans reptes que la digitalització ens ha posat davant. La pregunta, que sempre em faig és, si les nostres escoles universitàries i els col·legis professionals estan fent els deures, ajustat els plans de formació a les noves exigències que el futur i el present ens presenta.
