Les meves netes, inquietes, davant les informacions que els arriben, sovint em pregunten: Quin és el nostre futur? Serà complicat? Serà millor la societat en un futur que la que tu has viscut? Són preguntes fàcils amb respostes incertes que molts ens fem. I jo em pregunto: com puc preveure el futur si no he pogut ni preveure els canvis que s'han produït al llarg de la meva existència?
Quan jo començava a treballar amb la informàtica, no podia predir que al cap de quaranta anys, la potència d'aquelles màquines grans s'incrementaria exponencialment i es miniaturitzaria de tal manera que avui la teniu als vostres mòbils. Qui podia pensar fa quaranta anys que les enciclopèdies, base del saber des de finals del segle XVIII i que utilitzàvem en els nostres estudis, desapareixerien físicament de les nostres llibreries? Jo no sé quin serà el vostre futur. L'única manera d'esbrinar-ho és observant la història i comprovant que la societat, tot i les crisis que ha patit, i d'una forma més o menys lenta, sempre ha acabat millorant.
La tecnologia aplicada al servei de la societat ha tingut un paper clau en la seva evolució. Per això, és necessari que la societat tingui accés a la tecnologia, que l'accepti col·lectivament i individualment, i que sigui democràtica. Us posaré un exemple. Probablement la tecnologia que ha tingut un temps d'implantació més lenta ha estat l'escriptura. Els sumeris (4000 aC) tenien escoles dedicades íntegrament a l'ensenyament de l'escriptura. No obstant, tot i que la tècnica de l'escriptura ha anat evolucionant amb el temps: paper, ploma, impremta, màquina d'escriure, etc., la societat ha trigat quasi 6000 anys a assumir-la. Als anys 50 encara hi havia a Barcelona persones que es guanyaven la vida escrivint cartes per analfabets o llegint cartes. Us preguntareu "Com és possible que això hagi passat?". Això passava perquè la societat no posava suficients mitjans perquè el coneixement arribés a totes les persones i també perquè les circumstàncies econòmiques d'una part de la societat no ho veia necessari. En definitiva, la tecnologia aplicada dona eines perquè la societat millori i evolucioni, però aquest fet ha d'anar sempre acompanyat per la cultura.
Moltes vegades les innovacions s'han vist com una pèrdua de control per part de determinats sectors: quan al 1600 s'inventa la màquina de calcular, les persones que es guanyaven la vida fent càlculs s'hi van oposar i no va ser fins a la segona meitat del segle XX que les calculadores es van posar a l'abast de tothom. Però ara això ha canviat, i ha canviat de forma accelerada en els últims anys. La tecnologia s'ha democratitzat i està a l'abast de tothom de manera individual i col·lectiva. A la vostra generació no li fa por la tecnologia i com bé us ensenyen a l'escola, l’utilitzeu i l’apliqueu constantment. Qualsevol idea que tingueu la podeu implementar. Teniu tota la informació al vostre abast, i per tant, esteu en condicions de crear un futur millor (els futurs es creen, no surten sols) i sereu capaços d'adaptar-vos als canvis. Bé, d'acord. Però, "i la societat convulsa actual, s'estabilitzarà?". La societat sempre ha passat per moments convulsos i d'estabilitat. Ha anat evolucionant com un pèndol. Però sempre endavant. Els meus avis van patir la Primera Guerra Mundial, però van ser els primers a gaudir de l'electricitat. Els meus pares van patir la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, però van ser els primers a escoltar una ràdio, que ampliava la seva llibertat. Nosaltres vàrem patir la postguerra i hem vist democratitzar les TIC. Però el que no s'ha perdut mai és la consciència social independentment dels poders públics que han existit (com s'ha vist ara arran de la COVID). Us posaré un exemple. Ja des d'èpoques molt antigues els treballadors van crear grups de suport mutu per les persones necessitades (al començament eren fonamentalment vídues) i aquests grups es van organitzar formalment en el segle XIX donant pas al que avui coneixem com a mutualitats.
El mutualisme sempre ha estat molt fort a Catalunya, i fa 125 anys, per enfortir el suport a les persones protegides, van crear una Federació que ha sobreviscut a tots els canvis polítics complint la seva missió. Vosaltres sou i sereu un element determinant de les polítiques generals que es planifiquen pel món, ja que teniu consciència social. Si no fos per la vostra pressió, les polítiques de canvi climàtic no estarien a sobre la taula ni s'estarien debatent. El futur és vostre i teniu les eines necessàries perquè el pèndol vagi endavant.
