Tot el que cal saber del Decret llei 22/2025

Amb l’objectiu de reforçar la seguretat i la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya i com a conseqüència de l’apagada massiva del 28 d’abril a Catalunya, el Govern aquest mes de novembre ha entrat en vigor el Decret llei 22/2025, aplicable a tot el territori català i que estableix algunes mesures per avançar cap a un model energètic 100% renovable, sostenible i autònom.

Per tal de conèixer el contingut d’aquest nou marc legal, des de la Comissió d’Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya s’ha organitzat una jornada per presentar les novetats i totes les mesures que s’hauran de tenir en compte a partir d’ara en matèria d’energia elèctrica a Catalunya. El text s’ha treballat amb urgència després de l’apagada, que prioritza la simplificació i l’agilització dels tràmits administratius, fomenta la generació distribuïda, busca reduir l’oposició social als projectes i fixa alguns projectes estratègics per al país. Segons Marta Morera, directora general d’Energia, aquest és un Decret llei que s’ha assolit gràcies a un pacte polític i amb acords amb el sector, a més de comptar ja amb inversions i mesures que compleixen els reptes i les fites fixades, com són el PLATER, les inversions en xarxa de distribució o el paper de l’Energètica. A més, s’ha posat èmfasi en projectes estratègics com les centrals hidràuliques reversibles, claus per garantir la seguretat de subministrament en un sistema elèctric basat íntegrament en fonts renovables.

Què diu el Decret llei 22/2025?

1. Mesures de simplificació administrativa

A més de mantenir algunes mesures existents com la reducció de terminis de tramitació, la voluntat de regular el procediment de tramitació de bateries, facilitar les bateries instal·lables a terrenys no urbanitzables o l’aclariment de la regulació de bateries a sòls d’ús industrial, logístics o d’activitat econòmica, les novetats en aquest camp són:

  • L’eliminació d’alguns informes interns reiteratius.
  • El reforç del paper de l’Oficina de Gestió Empresarial en la tramitació.
  • La reducció de terminis per reponteciacions de parcs
  • La facilitació de les hibridacions de parcs amb bateries
  • Simplificació administrativa per a la tramitació de petit cablejat lligat a instal·lacions o punts de recàrrega.

A més, també es té en compte la possibilitat de traspassar projectes abans de la posada en marxa, un aspecte “clau”, segons Morera, per salvar projectes “amb una mirada llarga” que ja porten anys de tramitació que actualment es poden veure afectats per una manca de finançament.

2. Mesures de foment de la generació distribuïda

L’eliminació de l’autorització administrativa prèvia per menys de 500 kW es manté en un àmbit on s’hi incorporen força novetats.

  • S’obre la possibilitat d’instal·lar pèrgoles solars de fins a 4 metres d’alçada sobre terreny per tal d’aprofitar al màxim tots els espais, sigui en coberta o urbanitzats o artificialitzats. “Ens permet poder anar a màxims en aquest sentit”, diu Morera.
  • Es promouen facilitats per l’autoconsum col·lectiu i per a renovables en infraestructures hídriques.
  • Es considera la tramitació accelerada per renovables a espais antropitzats.
  • Es promouen les mesures de foment de l’eòlica d’autoconsum.
  • Es dona la possibilitat de declarar d’utilitat pública una línia que uneix un autoconsum amb excedents amb un gran consumidor. En aquest cas, es declara d’utilitat pública, la línia que uneix un autoconsum amb excedents amb un gran consumidor, cosa que fins ara, segons ha dit Morera, era “una dificultat” per la possibilitat d’haver de passar per diferents finques.
  • S’estableixen facilitats per instal·lar renovables, bateries i línies soterrades d’evacuació, distribució i transport a espais propers a les carreteres.

3. Mesures de reducció de la conflictivitat social de les renovables

Una de les mesures més importants que inclou el Decret llei és l’obligació dels promotors a fer una presentació inicial del projecte obert a la ciutadania de manera que sempre quedarà palès que s’ha informat sobre les intencions de desenvolupar un projecte abans de qualsevol altre pas. Per la directora general d’Energia, aquest pas genera “un esforç inicial que no es dona a altres llocs”, però que, en canvi, “pot reduir la litigiositat i els recursos acumulats a tots els projectes”. A banda, el text afegeix:

  • La prohició d'instal·lar fotovoltaica a regadius excepte en casos concrets per preservar les hectàrees on s’ha fet una inversió en sol de regadiu.
  • La descentralització de la Taula de Diàleg de les Renovables.
  • El foment de les comunitats energètiques i se les considera d’interès públic superior per la qual cosa s’evitaran certes traves administratives.
  • El veto als municipis a fer prohibicions totals a les renovables, per tal d’evitar el bloqueig d’instal·lacions clau per a l’interès general sempre que es compleixin tots els requisits.
  • La reforma de les oficines comarcals de transició energètica.
  • La millora el procés de participació local a projectes renovables. Segons ha explicat Morera, l’experiència dels darrers anys els ha fet veure que alguns detalls podrien millorar una participació local ara “limitada”.
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.