Un grup d’investigadors descobreix un mètode per reduir les emissions del diòxid de carboni

L’estat d’emergència climàtica en el qual vivim en l’àmbit global obliga a buscar solucions ràpides i efectives per tal d’intentar frenar els efectes imminents del canvi climàtic. Els residus agraris són un dels principals problemes ambientals; només a la Unió Europea, la producció de residus orgànics supera les 1,4 tones anuals. La capacitat del sòl per absorbir aquests residus és limitada, a més dels problemes ambientals que generen, com ara la presència de patògens, les emissions de metà o la contaminació de les aigües subterrànies. Tots aquests problemes fan que sigui necessari buscar altres maneres de valoritzar els residus agraris. 

Dues mesures que donen sortida als residus agraris

Existeixen dos mètodes a través dels quals es pot donar sortida a aquesta problemàtica: per una banda, la piròlisi, i per l’altra, la carbonització hidrotermal. La primera és una de les tecnologies emergents per a la fixació del carboni a la terra; utilitza altes temperatures sense oxigen per tal de descompondre la matèria orgànica, i d’aquest tractament es produeixen materials anomenats “pirochars”. La piròlisi resulta útil perquè elimina els problemes generats per l’abocament de residus agraris al sòl, però l’alta humitat i la falta d’un procés de preassecament dificulten la valorització termoquímica dels “pirochars”. 

La carbonització hidrotermal, per altra banda, és un mètode descobert recentment a partir del qual es pot revalorar la biomassa humida, ja que no necessita processos d’assecament. D'aquest mètode s’obtenen components anomenats “hidrochars”. 

Investigadors de l’ETSI Agronòmica, Alimentària i de Biosistemes i de l’ETSI Mines i Energia de la Universitat Politècnica de Madrid; i científics de la RMIT University de Melbourne (Austràlia) han dut a terme un estudi amb l’objectiu de comparar les propietats dels “pirochars” (obtinguts a través de la piròlisi) i els “hidrochars” (produïts per la carbonització hidrotermal) a partir del tractament tèrmic de fems de conill. Els resultats han estat més que positius, ja que han comprovat que poden reduir les emissions de diòxid de carboni entre un 97% i un 59% respecte de l’ús dels residus agraris.

La piròlisi i la carbonització hidrotermal redueixen les emissions de CO2

Gabriel Gascó, investigador del grup Valorització de Recursos de la UPM, senyala que “tecnologies com la piròlisi i la carbonització hidrotermal minimitzen els problemes ambientals, i han sigut identificades com tecnologies adequades en la lluita contra el canvi climàtic”. 

A més de la reducció de les emissions de diòxid de carboni, els investigadors han descobert també que poden augmentar el rendiment dels cultius. Això es deu al fet que, durant el tractament, la reducció de la pèrdua de certs nutrients (com ara el fòsfor o el nitrogen) els converteix en fertilitzants d’alliberació lenta. Tanmateix, les propietats físiques dels “hidrochars” fan que aquests puguin ser utilitzats en la formulació de substrats de cultius, cosa que reduiria la sobreexplotació de les torberes, on s’acumulen els combustibles fòssils de residus vegetals.  

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.