Fulls d’enginyeria va publicar recentment una entrevista que Elisenda Rosanas va fer a Gina Fors. El títol s’extreia d’una afirmació de l’entrevistada: “El sistema de gestió de les organitzacions ha quedat obsolet”. A mi em va semblar una afirmació massa gruixuda -tot i que avui es fa repetidament- i voldria explicar el perquè.
Si interpreto el conjunt de l’article com la voluntat i el mètode per dotar els llocs de treball de propòsit, per al desenvolupament de les persones i, en conseqüència, també beneficiós per a l’empresa, hi estaria d’acord. Però si la idea és que les actuals organitzacions estan obsoletes i han de transitar cap a un model “d’holocràcia”, segons la denominació que utilitza Fors, jo ho matisaria dient:
- Depèn de quines.
- En l’actual sistema empresarial hi ha diferents tipus d’organitzacions i, aquesta pluralitat, la seguirem necessitant en el futur.
Henry Mintzberg, en la meva exagerada opinió, l’equivalent a Newton en matèria d’organitzacions, distingeix sis “tipus ideals” d’organitzacions (en la nomenclatura de Max Weber): l’organització simple, la burocràcia maquinal, la burocràcia de professionals, la forma divisional, la organització innovadora (adhocràcia) i l’organització missionera. I, a més, planteja dues condicions necessàries perquè les organitzacions, tan públiques com privades, siguin efectives: consistència interna i congruència amb l’entorn.
Les formes que trobem avui en la realitat no són pures, sinó combinació lineal d’aquests tipus. Però sempre amb preeminència d’un dels tipus. La majoria de les nostres organitzacions són actualment burocràcies de professionals. A algú li pot semblar que burocràcia i professional és contradictori. Però no és així. La burocràcia es defineix per la normalització com a mecanisme de coordinació del treball. Amb la burocràcia maquinal, és la normalització dels processos, i amb la burocràcia de professionals, és la normalització dels coneixements i les habilitats, i que habitualment s’obté en institucions externes a l’empresa. Pensem en enginyers, arquitectes, metges, biòlegs, etc. Quan es proposa que cal descentralitzar les decisions en les persones i dotar-les de més autonomia, això és precisament la característica de les organitzacions de professionals, cosa que no vol dir que no necessitin millores, però conservant el seu ADN constitutiu.
Segur que ningú de vostès, en el moment de ser intervingut en un quiròfan, voldria un equip de metges innovadors. Volem, contràriament, un equip que hagi rutinitzat el seu treball en un protocol i com més vegades l’hagi repetit, millor. Això no vol dir que la medicina no hagi d’investigar per trobar noves solucions. Però el resultat de qualsevol procés d’innovació cal rutinitzar-lo per poder-lo aplicar de forma eficaç. Ho veiem en els sectors de l’automoció, farmacèutic, alimentari, etc. Tots els nous productes són fabricats per organitzacions burocràtiques maquinals. Algunes d’elles, com és el cas de l’automoció, han arribat al màxim de la burocratització, substituint els treballadors per robots.
Quan anem al teatre a veure una obra de Shakespeare, o a l’auditori a escoltar una peça de Mahler, volem una companyia o una orquestra de professionals que segueixin perfectament el guió de l’obra o la partitura musical. Són burocràcies de professionals. No així quan anem a veure La Fura dels Baus. També tenim exemples actuals que mostren com la burocratització ha estat i és el signe del seu èxit empresarial: McDonald’s, Starbucks, i ... Amazon, una empresa absolutament burocratitzada. El problema d’aquestes empreses és l’enriquiment dels llocs de treball, cosa que no és gens fàcil.
"Hi ha un temps i un espai per a la innovació i un temps i un espai per la rutinització"
A l'entrevista també s'assenyala la necessitat de constant evolució de les organitzacions, d’acord amb els entorns dinàmics i complexos en que avui ens trobem. Postulat, per cert, que avui es pontifica amb una excessiva lleugeresa, ja que necessitem organitzacions adaptades a aquest entorn i que sàpiguen anticipar-lo, però no organitzacions catatòniques i sobreexcitades.
Acabo, amb dues proposicions:
- D’acord que hi ha una bona colla d’organitzacions que necessiten transformar-se; i que la direcció de la transformació serà cap a organitzacions que incorporin la innovació en el seu si. Però hi ha un temps i un espai per a la innovació i un temps i un espai per la rutinització. No obstant, certament, és només la innovació la que pot permetre un creixement sostingut de la productivitat, condició essencial per al progrés econòmic i social.
- En el nostre ecosistema empresarial hi ha una pluralitat de formes organitzatives. Però moltes d’elles les seguirem necessitant amb la configuració que avui tenen i que és la que més satisfà l’adaptació al seu entorn.
