Vull ser el degà que canviï el rumb del Col·legi per fer-lo més obert i adaptat als nous temps
JOSEP CANÓS I CIURANA, el nou degà dels EIC, és enginyer industrial en l’especialitat de Tècniques Energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (1977). Diplomat en Direcció i Administració d’Empreses per l’IESE (PDD 1989 i PADE 2010), la Universitat de Navarra i també per l’Euroforum-INSEAD (1992).
Ha estat responsable de diversos departaments en les àrees d’explotació i diversificació d’Hidroelèctrica de Catalunya (1977-1996). Va ser director de Llançament i sotsdirector general d’Amena (1998- 2000). També ha estat director general de Puntel (1997), Abertis Logística (2005-09) i Saba (2009-10), conseller-director general de Retevisión (2000-05), i director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya (2011-13).
Actualment, és soci de Wintowin Partners, empresa consultora dedicada a la formació de directius. Ha estat membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i de la seva Comissió d’Energia i membre dels consells d’administració, entre altres empreses, de Cilsa, Parc Logístic Zona Franca, Sevisur, Arasur, Saba Itàlia, Saba Chile, Euskaltel, Retevisión, Petrocat, Parkia i Hispasat.
Durant la campanya, va afirmar diverses ocasions: “Volem que el Col·legi esdevingui un punt de trobada entre els col·legiats i el món exterior: el sector industrial, l’empresarial, l’acadèmic, la societat i les institucions”. Serà aquest l’eix vertebrador de la seva acció com a degà?
Sí, aquesta és, precisament, la nostra visió. Creiem que el Col·legi s’ha d’obrir i, de fet, aquest és un repte que compartim amb la resta de col·legis professionals del país. En el nostre cas, hem de seguir sent una institució que proporcioni serveis i avantatges als enginyers industrials de Catalunya però, al mateix temps, hem de servir també a la societat. I això cal que ho fem aportant el nostre coneixement, sobretot en el camp de la tecnologia, i esdevenint un referent reconegut i respectat.
Com pensa orientar la relació del Col·legi amb el sector industrial i empresarial?
Portant la iniciativa per arribar a acords avantatjosos per ambdues parts i, per descomptat, amb el compromís de complir-los. Estic convençut que el Col·legi pot aportar valor a partir del coneixement.
Per dir-ho amb altres paraules, pot definir les veritats tècniques. I, en aquest sentit, ajudar a clarificar qüestions, de vegades, borroses. Perquè això sigui possible, hem d’aconseguir que la indústria i l’empresa reconeguin la nostra condició d’actor solvent i la nostra capacitat organitzativa, tot acudint als fòrums i taules de debat que impulsem. Tocarà picar molta pedra, però hem de passar d’un cercle viciós, d’anar cada vegada a menys, a un cercle virtuós i ser referent.
I amb el món acadèmic de l'enginyeria?
El nostre paper ha de ser d'ajuda. Les nostres escoles d'enginyeria, per bé que fan esforços per pal·liar-ho, sovint perden el contacte que haurien de tenir tant si com no amb la indústria perquè és on acabaran treballant els estudiants al cap de pocs anys. El Col·legi ha d’actuar de catalitzador i contribuir a l’acostament mutu del món acadèmic amb el de la indústria i l’empresa.
En el terreny institucional, com s’ha de relacionar amb la resta de col·legis. Creu que s’ha d’anar més enllà de la col·laboració en aspectes concrets?
Hem de distingir un doble nivell a l’hora d’afrontar aquesta qüestió. Hi ha un primer nivell, més institucional, que té a veure amb la possibilitat d’avançar cap un tipus d’estructures que representin els enginyers de forma més global i en què costarà que hi hagi avanços. Tanmateix, hi ha un segon nivell, més pràctic, relacionat amb els serveis i iniciatives concretes, que suposa un camp immens per sumar esforços amb altres col·legis professionals. És important seguir treballant en iniciatives conjuntes que ens donin volum i, per tant, també molt més pes als ulls de les administracions, món empresarial, indústria i societat en general. És un camí que vull potenciar en els pròxims anys.
El Col·legi ha de tenir també un compromís cap a la societat en general tenint més presència i fer sentir la seva veu?
Per descomptat. Hem de tenir molta més presència als mitjans de comunicació per fer sentir la nostra veu en els temes que tradicionalment ens pertoquen, però a ningú se li escapa que, en un món cada cop més tecnològic, les qüestions sobre les quals els enginyers industrials podem posicionar-nos i donar la nostra visió com a experts també cada cop és més àmplia. Per tant, vull que hi siguem i que, a poc a poc, ens anem convertint en referents.
Pel que fa a la governança i la participació, quins serveis li agradaria poder prestar en un futur pròxim als col·legiats i que, de retruc, incrementessin el nombre de noves col·legiacions?
Més que oferir nous serveis, que ho estem analitzant, crec que hem de fixar-nos com a objectiu prioritari millorar els que ja tenim. Les assegurances de responsabilitat professional, la formació, la borsa de treball... Sens dubte, són serveis que el col·legiat necessita i, per tant, no els hem de canviar. En tot cas, la millora ha de venir per l’increment de la qualitat. Hem d’oferir uns serveis d’un nivell tan alt per totes les etapes professionals dels enginyers industrials que faci que ningú es qüestioni la col·legiació. Per fer-ho possible, no ens plantegem, en cap cas, incrementar les quotes, sinó trobar noves línies d’ingressos.
De l’inici d’un nou mandat s’acostumen a observar amb molta atenció els primers cent dies. Per bé que és un termini molt curt per implementar canvis profunds, els col·legiats els percebran?
M’agradaria que es percebés un canvi d’estil de seguida, des dels primers dies. Un tarannà diferent en la gestió i la governança. Més enllà d’això, evidentment, els resultats trigaran una mica més a arribar. Ens hem marcat un any per aconseguir els primers fruits. El 2018 serà un any difícil perquè tenim un pressupost prorrogat i ens caldrà afinar-lo amb el nou equip. D’això en dependrà que puguem anar materialitzant el canvi.
Quin tipus de degà li agradaria ser?
Honestament, com a degà seré tal com soc com a persona. Crec que sé escoltar, que genero empatia amb les altres persones, siguin companys, col·legiats o empleats, i accessible. Però també soc una persona que sempre que s’ha posat al capdavant d’una organització, l’ha transformada. Per tant, vull ser el degà que canviï el rumb del Col·legi per fer-lo més obert i adaptat als nous temps.
