El 28% del consum energètic a Catalunya prové de l’edificació i el 40% d’aquests, que correspon a edificis domèstics i de servei, tenen origen fòssil. Els objectius per al 2030 fixen una reducció del 70% d’aquest consum de combustibles fòssils i, de cara al 2050, es preveu la neutralitat. Aconseguir-ho, però, no és feina d’un dia per l’altre i, per això, el sector, però també l’administració ja hi està treballant. “L’objectiu seria fer una transició per reduir el pes dels combustibles fòssils, minimitzar-lo i prescindir-ne a llarg termini”, diu Miquel Balsells, enginyer industrial a l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
Des d’aquesta institució, s’estan elaborant els fulls de ruta per definir les accions i les estratègies que permetran assolir-ho. En la primera jornada del cicle “Descarbonització en l’edificació” que organitza el Col·legi d’Enginyers Industrials i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), Balsells ha explicat que actualment s’està buscant la “radiografia actual” del sector per tenir una “fotografia detallada i coherent” per, després, fer una projecció i una prospectiva amb anàlisi tecnològica que permeti definir una estratègia amb les accions concretes a dur a terme. “És important valorar l’impacte econòmic, però també social per parametritzar les estratègies i actuar en les cases dels ciutadans”, diu Balsells.
L’INCASÒL, com a promotor de sòl i habitatge, calcula que amb dades de 2024, 13.000 tones de CO₂ són emeses derivades de la producció de sòl i edificació i 18.500 més del parc de lloguer d’habitatge, amb dades de 2024. L’INCASÒL és un dels agents del sistema i, per això, fixa la rehabilitació energètica i ambiental com un dels eixos a treballar per aconseguir reduir aquests números. Fernando Aranda, del Grup d’Emergència Climàtica, diferencia la rehabilitació passiva i la intervenció activa com a maneres d’abordar la situació, però assenyala moltes dificultats per aconseguir determinats resultats. “L’eficiència energètica i els sistemes comunitaris de producció són incompatibles”, diu Aranda, “aquest és el problema”. Detalla que econòmicament un sistema és eficient quan hi ha molt consum, però les comunitats en tenen poc, per la qual cosa, el seu benefici és stan baix que no interessa fer aquestes inversions.
Tot i això, des de l’INCASÒL s’ofereix instal·lar fotovoltaica a totes les cobertes del seu parc d’habitatge per tal que les comunitats ho gestionin. Malgrat que no sigui un gran camp fotovoltaic, Aranda en destaca l’avantatge que, al ser urbà, pugui tenir incidència sobre la xarxa, però tot i així, creu que cal fer un canvi en el sistema de les comunitats per impulsar aquesta transformació.
En aquesta línia també es posiciona Eulàlia Figuerola, arquitecta i responsable de l’àrea de Desenvolupament i Continguts a Green Building Council España, una entitat sense ànim de lucre que treballa fer facilitar la transformació del sector. Des d’aquesta entitat s’han fixat objectius encara més ambiciosos: reduir el 89% de les emissions de CO₂ en tot el cicle de vida dels edificis. “Fem una visió del cicle perquè no podem quedar-nos només en l’etapa dels materials, la gestió té un pes molt important”, diu Figuerola. Figuerola és partidària d’un “canvi sistèmic” que permeti generar ocupació local i un impuls a les noves generacions per “tornar al confort”. Per això, Figuerola parla de valorar la sostenibilitat més enllà de l’economia com una oportunitat per “mitigar els costos, també els socials”. En aquest sentit, fa referència a la mala qualitat de l’aire que provoca l’ús dels combustibles fòssils i els seus efectes. “Hem de fer que la descarbonització sigui la palanca per fer més competitives les empreses”, fixa Figuerola.
La DAFO de la descarbonització
La situació actual al sector de l’edificació està plena d’incògnites, però sobretot d’oportunitats, fortaleses i debilitats i amenaces. Balsells creu que un dels punts forts al país són les solucions tècniques i un ecosistema industrial de llarga trajectòria capaç de proveir de solucions, mentre que Figuerola destaca el potencial de les persones i Aranda el coneixement. En canvi, entre les febleses, Figuerola i Balsells coincideixen en la complexitat del repte sobre la taula i, també, dels tràmits administratius, al que Aranda hi suma la manca d’acompanyament. Aranda, també detecta la concepció “a llarg termini”. “En comptes de farem hem de començar a moure’ns”, diu l’expert, mentre que Figuerola hi situa la pèrdua d’oportunitat. “Parlem d’emergència climàtica, però també és residencial; han d’anar de bracet”, conclou. I les oportunitats? Per Aranda la més gran és l’objectiu de la descarbonització en si, que acaba sent la salut, mentre que Figuerola hi situa la transparència. Balsells és contundent i reconeix que cal aprofitar “la descarbonització per mitigar efectes del canvi climàtic”.
Primera sessió de tres
“Per què descarbonitzar?” és la primera sessió del cicle “Descarbonització en l’edificació” i ha tingut lloc a l’ICAEN. La segona sessió serà el 8 de juny a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials i amb el títol “Com descarbonitzar” on s’explicaran casos d'èxit i experiències aplicades en diferents tipologies d'edificis. El 22 de juny tindrà lloc la darrera sessió, a la seu de l'ITeC i amb el nom "Sostenibilitat, més enllà de la descarbonització"
