Pocs temps després d’haver iniciat les primeres experiències de recollida selectiva de residus municipals i singularment de l’orgànica, es va detectar que el sistema de recollida mitjançant contenidors oberts, ubicats de forma permanent a la via pública, presentava algunes limitacions importants: no aconseguia la participació majoritària de la població ni assegurava que els residus que s’hi dipositaven tinguessin la qualitat necessària per a garantir un reciclatge efectiu i de qualitat.
Va ser l’any 2000, amb la irrupció de les primeres experiències de recollida selectiva porta a porta que la perspectiva es capgirà radicalment. Vint-i-un anys després, un total de 240 municipis catalans han implantat la recollida porta a porta i més de 130 municipis tenen previst de fer-ho els propers anys. La recollida selectiva porta a porta ha demostrat ser fins ara el sistema més efectiu, tant en quantitat com en qualitat de residus separats, assolint taxes mitjanes de recollida selectiva del 70% i en força casos superant el 80%.
Tanmateix, no hi ha un únic model de recollida porta a porta. Les diferents modalitats d’implantació de sistemes de recollida porta a porta o fins i tot de sistemes mixtos s’adapten a les diverses realitats sociourbanístiques, i comprenen, com a mínim, les recollides d’orgànica i de la fracció resta, sovint d’envasos i paper-cartró, i en alguns casos de vidre i tèxtil. Pel que fa als sistemes de lliurament, s’acostuma a utilitzar cubells, bujols, bústies i contenidors, però també bosses estandarditzades; sempre que és possible dotats amb xip o sistemes d’identificació, senyal inequívoc de modernització d’un dels serveis més importants que realitzen diàriament els municipis, i dispositius imprescindibles de la futura aplicació de la taxa justa.
Aprofitem aquestes ratlles per fer un sentit reconeixement a tots aquests municipis i als més de 600.000 ciutadans i ciutadanes d’aquests pobles, vil·les i ciutats que hi participen activament. Heu estat en molts casos pioners a les vostres comarques. Som conscients que sovint els canvis no han estat fàcils i potser no han estat entesos del tot. I això us ha exigit un sobreesforç pedagògic per atendre les demandes i inquietuds de la població. Però heu tirat endavant sense defallir i, després d’un temps raonablement curt, la ciutadania ha acabat adoptant amb normalitat aquests nous hàbits, veient-hi més avantatges que inconvenients, a més de la satisfacció de contribuir a una millora pel medi ambient i un bé pel conjunt de la societat.
Moltes gràcies doncs pel vostre llegat, que no és altre que mostrar-nos el camí. Probablement molts altres municipis voldran seguir-lo, perquè és l’única manera d’assolir els objectius que ha establert la Unió Europea per l’any 2035: un 65 % de reciclatge de residus municipals i un màxim del 10% de residus municipals a abocador.
A Catalunya encara som molt lluny d’aquest objectiu. De fet l’any 2020 vàrem assolir una taxa de reciclatge del 39%, quan Europa ens va posar el llistó al 50%. Fixeu-vos, doncs, si tenim feina per fer. Hem d’augmentar 26 punts en només 15 anys. És un repte ingent, però a la vegada és un deure inexcusable que ens compromet a tots i totes. I aquest tots i totes engloba el govern de Catalunya, la ciutadania, les empreses i els ens locals. I en aquest aspecte, ara és l’hora de les grans ciutats. Sense que les grans ciutats del país donin els passos ferms i adequats, no ens en sortirem. Per això ens entusiasma que algunes grans ciutats ja hagin començat a donar passos ferms, i d’altres estiguin a punt.
I ara més que mai, per obligació però també per convicció, perquè estem en emergència climàtica, perquè hem i volem transitar cap a una economia circular, perquè estem compromesos amb la transició energètica, perquè hem de protegir la biodiversitat i els nostres sòls, perquè volem millorar la salut i qualitat de vida de la ciutadania, diem amb veu forta i ben clara, que amb la gestió dels residus, no tenim temps per perdre, perquè amb els residus ens hi juguem tant, que no s’hi juga. Amb el porta a porta triem bé i reciclem millor.
