Curiós i apassionat des de petit per la tecnologia, Yeray Navarro ha completat la seva formació acadèmica amb excel·lència i acaba de rebre un reconeixement per part d’Enginyers Industrials de Catalunya per ser el Millor Expedient de doble màster en Enginyeria Industrial i Automàtica i Robòtica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyera Industrial de Barcelona (ETSEIB). Actualment, forma part d’un equip de recerca en robòtica al Centre de Disseny d'Equips Industrials (CDEI) de la UPC. En aquesta entrevista, parlem amb ell sobre trajectòria, vocació i futur, però també sobre el paper de l’enginyeria en la innovació tecnològica i la importància de les xarxes professionals.

Com s’arriba a ser el millor expedient en dos màsters d’Enginyeria Industrial?

Amb moltes hores d’estudi, compromís i passió. Sempre he estat molt curiós i amb ganes d’aprendre. Aquesta actitud m’ha acompanyat des de petit i m’ha ajudat a mantenir una trajectòria acadèmica sòlida. Però també ha estat clau el suport dels companys: compartir hores, idees i projectes fa que el camí sigui més ric i sostenible.

Què vas sentir en saber-ho?

Tot i intuir-ho, perquè entre companys compartíem notes, rebre el reconeixement oficial va ser un orgull. És una satisfacció saber que has arribat fins aquí pel teu propi esforç i que tot aquell compromís ha valgut la pena.

Ara que ja has acabat, quins reptes de futur et planteges?

(riu) És una bona pregunta. Ara mateix estic treballant en un centre de recerca de robòtica, aquí mateix a la UPC i m'agrada molt. Participo en projectes europeus per desenvolupar molta tecnologia i innovació i el CDEI em dona l’oportunitat d’apropar-me a empreses i fer-hi projectes conjunts. Però encara no ho tinc tot clar.

Ni en quin àmbit t’agradaria especialitzar-te?

Ara mateix estic molt interessat en dues branques: la manipulació robòtica —que permet que un braç robòtic actuï amb la destresa d’una mà humana— i la navegació autònoma, on el robot ha de poder orientar-se, mapar l’espai i desplaçar-se de manera segura. Treballo en projectes vinculats a l’agricultura, la construcció o la logística, però també veig molt de potencial en la robòtica assistencial.

Què et motiva a dedicar-te a la robòtica?

Sempre m’ha fascinat el funcionament de les coses. De petit desmuntava joguines amb el meu pare i muntàvem circuits. Aquesta passió per entendre, tocar i crear ha anat creixent i, al final, la robòtica ho engloba tot: electrònica, mecànica, programació i aplicació pràctica.

I el doctorat, t’ho planteges?

Després d’anys intensos d’estudi, necessito un temps per dedicar-me plenament a la feina i recuperar espai per altres àmbits de la vida. Però no ho descarto més endavant. Hi ha opcions com el doctorat industrial, que em semblen especialment interessants per combinar recerca i aplicació pràctica dins l’empresa.

Com vas decidir estudiar Enginyeria Industrial?

Vaig optar per Enginyeria Industrial precisament perquè és una carrera molt transversal, que et permet conèixer diferents àrees i després especialitzar-te. A mesura que avançava, vaig veure que la robòtica era el que més m’apassionava.

Com definiries l’enginyeria?

És coneixement aplicat al servei de la societat. Una combinació de tècnica, creativitat i visió pràctica per resoldre reptes reals.

Quin consell donaries als estudiants que dubten d’estudiar enginyeria?

Que no tinguin por de provar. Enginyeria Industrial és exigent, però molt completa. Si tens interès per la tecnologia i t’agraden diversos camps, és una molt bona porta d’entrada. I si més endavant veus que no encaixa, sempre hi ha opcions per redirigir-se. El més important és tenir ganes d’aprendre i estar disposat a esforçar-se.

Com valores el paper del Col·legi d’Enginyers?

És molt necessari. Aporten suport, activitats, visibilitat i oportunitats de connexió amb el món professional. Les iniciatives de networking o esdeveniments com l’Engihack són molt útils per fer el salt entre la universitat i l’empresa.

Ja que parles de l'Engihack.. l’any passat amb els teus companys d’equip vas guanyar el 1r premi de l’Engihack. Què en recordes?

Va ser una experiència molt positiva. Vam treballar sota pressió, però també vam aprendre molt i vam compartir idees amb perfils diversos. Aquestes iniciatives ajuden a obrir la ment i a construir xarxa. Ens agradaria recuperar el projecte, però cal trobar el moment i els recursos per fer-ho amb garanties.