Substituir embalatges de plàstic gairebé impossibles de reciclar o flascons de medicines que permetin controlar la seva caducitat i si el pacient es pren les píndoles. Aquestes són només algunes de les possibles aplicacions industrials del xip de paper, desenvolupat per la científica portuguesa Elvira Fortunato. Per aquest projecte, Fortunato, directora del Centre d'Investigació de Materials (CENIMAT) de la Universitat Nova de Lisboa, ha estat finalista del Premi Inventor Europeu 2016.
Els xips de paper són més a prop nostre del que pensem i ja s'estan incorporant en diversos sectors industrials. La sanitat de Finlàndia i Suècia, per exemple, els inclouen en flascons de medicines i així controlen, a part de la seva caducitat, si el pacient es pren les píndoles. Un altre aplicació industrial la trobem en els embalatges de plàstic, molt difícils de reciclar. La tendència és que aviat seran substituïts pels de paper.
Però, com funciona exactament un transistor de paper? "Aïllem el semiconductor amb un simple foli. No fem servir silici, com en els clàssics xips; fem servir òxid de zinc, que és més abundant que la sorra del silici, i a més no és tòxic. Aquesta és la nostra doble innovació", explica Fortunato.
Per tant, un dels avantatges clars d'aquesta tecnologia és el seu baix cost. És precisament l'elevat preu del xips electrònics tradicionals un dels factors que estan alentint d'implementació massiva de l'IoT. Hem de tenir en compte que no tots els objectes necessiten implementar xips clàssics per enviar les dades i interactuar, per exemple, amb un dispositiu mòbil. Estem per exemple, de les neveres (per detectar si manca algun producte) o dels quadres dels museus, que poden oferir informació de l'obra d'art observada en temps real al dispositiu de l'usuari. Aquestes també són aplicacions clares on la velocitat de transmissió no és un factor determinant i on poden funcionar perfectament els xips de paper.
"En aquesta comparativa de la velocitat, el xip de paper perd per mil a un; però no va néixer per això", explica Fortunato. "Hi ha moltes funcions que no necessiten de velocitat ni de milions de càlculs: és absurd instal·lar un xip d'ordinador en una ampolla de llet per detectar si està dolenta. Un xip de paper ho fa a un preu molt més barat".
És per això que Fortunato descarta la competència entre uns i altres xips. "El transistor de paper no pot competir amb el de silici, ni aquest amb el de paper. Tenen fins diferents. Són tecnologies complementàries, paral·leles. La tecnologia de paper millora el que ja existeix, no substitueix res".
Així és. Detectors de paper s'empren per diagnosticar la diabetis i la malària.
I l'ecologisme, on és? Per obtenir paper es necessiten cinc anys d'un arbre. Fortunato i el seu equip ha extret la cel·lulosa del bacteri del vinagre, que el produeix en dies.
