Oficialment fa més de seixanta anys que un enginyer americà es va inventar els castells inflables. Ara ja són un tipus d’atracció clàssica, molt popular i freqüentada sobretot pel públic infantil. Sembla que a banda de l’entreteniment i la diversió, són instal·lacions que aporten benefici terapèutic per a infants amb discapacitats sensorials.
Adquirir-los no és difícil i els costos són baixos, cosa que els fa molt competitius davant d’altres atraccions mecàniques que són més complexes. Per això, i sobretot amb l’arribada del bon temps, els castells inflables proliferen en tot tipus d’espais: fires, festes, celebracions, hotels, càmpings, restaurants...
La versatilitat d’aquestes atraccions, però, no les fa exemptes de risc. Malauradament s’han donat alguns accidents, també mortals, que posen de manifest la importància de la seguretat i el compliment de les normatives per evitar-los. A Catalunya, de fet, la normativa no és gens específica i sovint, els responsables d’aquestes instal·lacions, la desconeixen.
Sí que coneixen la norma que regula aquest sector, la UNE-EN 14960, empreses com Eprojecta, una enginyeria que, entre d’altres, fa el control i supervisió d’aquestes instal·lacions. L’enginyer Jordi Valiente, responsable d’enginyeria d’Eprojecta, l’ha detallat en la jornada ‘Diversió amb inflables. Normativa i seguretat’, que ha organitzat el recent creat Grup de Treball d’Enginyeria de l’Oci d’Enginyers Industrials de Catalunya. Entre altres aspectes, Valiente ha destacat, de la normativa, que és específica en tot tipus de paràmetres a tenir en compte per al disseny de l’atracció, com ara els teixits, xarxes i proteccions, i alhora aporta informació valuosa de cara al manteniment i la gestió de l’atracció.
Però, què s’ha de tenir en compte per muntar inflables?
Entre d'altres podem destacar que el manual d'ús de l'atracció és imprescindible, ja que ens permet seguir una estricta traçabilitat documental de la instal·lació. Els inflables també han de disposar d'un marcatge amb informació visible i llegible sobre les característiques dels usuaris (alçada, nombre màxim) així com les característiques pròpies de l'inflable (nº identificació, any fabricació, adreça del proveïdor, normativa de disseny i dades específiques del tipus d'inflador).
Valiente també ha destacat els temes més importants a tenir en compte alhora d'instal·lar i gestionar un inflable:
- els punts d'ancoratge (estaques i mètodes alternatius),
- l'emplaçament de l'atracció i les alçades de caiguda,
- el control de la velocitat del vent
- supervisió i control d'aforament
Per Valiente, que ha repassat els requisits d’inspecció de la normativa (abans de cada ús i anuals) així com les problemàtiques més comunes que afecten tant als promotors de les activitats (administració pública, etc...) com als enginyers que les revisen, amb complir la normativa “no n’hi ha prou” i demana als instal·ladors i responsables que a més de fer-ho “quedi clar que està ben instal·lada” per evitar, així, possibles problemes.
La RC, clau
Si en una fira, un restaurant o una celebració tot va bé, no hi ha mai cap inconvenient però en cas d’accident, la cosa es complica. Per això, és important conèixer les característiques imprescindibles a tenir en compte a l’hora de contractar una assegurança de responsabilitat civil (RC) que cobreixi aquest tipus d’instal·lacions i els antecedents legals i jurisprudència més importants que s’han de tenir en compte tant des del punt de vista de l’operador de l’atracció com des del punt de vista del promotor de l’activitat (ajuntament, empresa privada, particular, etc...). Són punts que, a la jornada, ha explicat Andreu Mingote, director de Serpreco, la corredoria d’assegurances de La Mútua dels Enginyers, que també ha donat les claus a tenir en compte en cas d'un sinistre i informació de gran utilitat de com gestionar reclamacions. Sense anar més lluny, només enviar per missatge un “em sap greu”, pot perjudicar l’instal·lador en cas d’arribar a un procés judicial.
Neix el Grup de Treball d’Enginyeria de l’Oci
Aquesta jornada ha estat organitzada pel Grup de Treball d’Enginyeria de l’Oci, un grup que acaba de néixer en el sí de la Comissió d’Acció Professional que presideix Marta Guasch. El grup, liderat per l’enginyer Òscar Elgarrista, vol mostrar el compromís del col·lectiu d’enginyers i enginyeres amb la professionalització del sector i posar en relleu la importància d’aquesta indústria i el paper dels professionals de l’enginyeria. És el primer grup de treball d’aquest àmbit que es constitueix a l’Estat i vol convertir-se en un referent. La propera jornada que organitza tindrà de protagonista els drons i l’empresa Flock Drone Art i el futur que espera al sector de la pirotècnia gràcies a aquesta innovació tecnològica.
