El Govern ha aprovat aquesta setmana un decret llei per augmentar la resiliència del subministrament elèctric. És un text que defineix, també, com cal tramitar les instal·lacions de bateries i forma part del paquet de mesures que segons l’executiu català cal adoptar “de manera immediata” i que resulten “especialment rellevants, necessàries i urgents” després de l’apagada del 28 d’abril. L’objectiu, reduir els riscos d’una situació similar.
Amb aquest decret llei, es fixen dos reptes. D’una banda, regular i incentivar l’emmagatzematge d’energia, amb la instal·lació de bateries que aportin estabilitat i resiliència al subministrament elèctric i, de l’altra, accelerar la transició energètica, amb l’agilització de les autoritzacions dels projectes de parcs solars, eòlics i de bateries que tramita la generalitat de Catalunya. Per fer-ho el canvi la novetat que aporta el decret és declaració oficial d’interès públic superior de les instal·lacions d’energies renovables i les d’emmagatzematge energètic.
Aquesta declaració és el primer article d’un text que, a més, modifica alguns articles del DL 16/2019 i, en un tercer article, en modifica d’altres de la Llei d’Urbanisme. Amb aquesta proposta es fixa, doncs, una nova regulació que vol esvair qualsevol dubte respecte la tramitació d’aquest tipus d’instal·lacions, amb una potència superior als 500 kilowatts (kW). Es considera que els projectes de bateries presentats fins ara corren el risc d’aturar-se o bloquejar-se davant la manca de regulació clara.
Però, què més aporta aquest decret?
Exempció de l’autorització administrativa prèvia per a instal·lacions de fins a 500 kW
- Facilita la implantació de plantes solars fotovoltaiques
- Inclou els sòls antropitzats com a ubicacions d’aquesta tipologia d’instal·lacions
- Clarifica els criteris aplicables a les ofertes de participació local
- Redueix terminis de tramitació i evitar duplicitats de tràmits
- Considera les bateries com a serveis tècnics i infraestructures d’utilitat pública o interès social, en implantacions en sòl no urbanitzable, i com a serveis tècnics en zona quan es tracti de sòl urbà.
Sintonia amb la “Reflexió sobre el sector elèctric”
Aquest decret llei arriba com a conseqüència de l’apagada general del mes d’abril però és una situació que ja havia estat advertida pels Enginyers Industrials de Catalunya. En el document “Reflexió sobre el sector elèctric” publicat el febrer passat per la Comissió d’Energia, el reforç i el desenvolupament de les tecnologies d’emmagatzematge eren una prioritat. En aquest document, els enginyers adverteixen que amb el tancament previst de les centrals nuclears i al situació actual de les renovables “Catalunya s’enfronta a una reducció significativa de la seva capacitat de generació elèctrica”. Per això, considerava “crucial” accelerar la implantació d’aquestes fonts, reforçar les infraestructures elèctriques i desenvolupar tecnologies d’emmagatzematge d’energia.
Amb aquestes propostes, el document posa accent en la necessitat de garantir la continuïtat, qualitat, seguretat i viabilitat econòmica i mediambiental del subministrament elèctric i insta a l’administració a fer “una planificació, sense incerteses”. Per aquest motiu, des de la Comissió d’Energia, aquesta mesura ha estat ben rebuda. Lluís Pinós, president, celebra el text i el situa com un “primer pas” en el sentit de les propostes que fa la Comissió. Recorda que són aquest tipus d’iniciatives les que poden revertir la situació i el retard en renovables que tenim al país. “Cal una aposta ferma per aquestes tecnologies que han d’aportar resiliència al sistema”, demana Pinós que confia, també, que el canvi serveixi “per activar aquest tipus de projectes”.
Per la seva banda, la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) també reconeix que aquest decret contribueix a “abandonar el llarg període d’inacció i avançar cap al desplegament de les renovables a Catalunya”. Així ho ha manifestat el seu president a Catalunya, Salvador Salat, que ha demanat que es pugui aplicar de manera immediata per tramitar els projectes en curs que permetran dotar el sistema elèctric català d’una capacitat d’emmagatzematge de 1GW. “És un decret transversal, tècnic i sense contingut ideològic”, ha destacat Salat, que creu que no hi ha “cap excusa” per dilatar la seva aplicació.
94 projectes d’emmagatzematge en curs
Actualment, a Catalunya hi ha 94 projectes d’emmagatzematge mitjançant bateries en tramitació de competència de la Generalitat, dels quals 87 són de bateries independents i 7 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions renovables. Els primers sumen 920 megawatts (MW) de potència i els segons, 22 MW. A més a més, la Comissió Europea ha aprovat el programa d’ajuts a centrals d’emmagatzematge a Espanya, dotat amb 700 milions d’euros i el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha manifestat la seva intenció d’accelerar els terminis de convocatòria i atorgament. Aquesta convocatòria pretén incentivar entre 80 i 120 projectes d’emmagatzematge, que sumin un total d’entre 2,5 i 3,5 GW i que permetin aconseguir un suport de fins al 85% de la inversió.
Tal com detalla del decret llei, l’incident del 28 d’abril de 2025 ha posat sobre la taula la necessitat de regular amb caràcter urgent el procediment d’autorització d’aquestes instal·lacions per tal d’afavorir la captació immediata d’inversions de bateries al seu territori, de forma que es doti de major resiliència al servei de subministrament elèctric a Catalunya. La “dràstica baixada” de preus de l’electricitat ha provocat que alguns inversors, i també el sector bancari, estableixin criteris més exigents per invertir o finançar instal·lacions renovables, sobretot les de tecnologia solar fotovoltaica, cosa que posa en risc l’assoliment dels objectius d’implantació de renovables per l’any 2030. Per això, el decret detalla que la urgència rau a evitar “la desafecció d’inversors i financers” en aquest sector.
