A Catalunya durant el 2021 s’han identificat 1.902 start-ups, un 11,4% més que el 2020 i un 26,4% més que el 2019, abans de la pandèmia provocada per la COVID-19. És una de les principals conclusions d’un estudi elaborat per ACCIÓ, presentat en roda de premsa aquest dilluns pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i el director general d’Innovació i Emprenedoria, Lluís Juncà Pujol. L’informe està basat en les dades de la plataforma digital Barcelona&Catalonia Startup Hub, un directori creat per ACCIÓ l’any 2016.
Segons el document, l’ecosistema català d’start-ups ha crescut de forma constant els darrers anys, amb un augment en el nombre d’empreses emergents del 75% des del 2016, el primer any de la sèrie. Pel conseller Torrent, som en una “molt bona posició”, consolidats com el primer hub d’start-ups del sud d’Europa. Una fita important, ha afegit, perquè ajuda a posicionar Catalunya com a país “referent” en la innovació. Segons Torrent, això és fruit de la col·laboració público-privada, “factor clau” del creixement de Catalunya com a hub d’start-ups.
L’informe apunta que les empreses emergents catalanes ocupen 19.300 persones, segons les últimes dades disponibles del 2020, un 10% més que el 2019. És a dir, el 2020 es van crear 1.800 nous llocs de treball en les empreses emergents catalanes tot i la situació provocada per la pandèmia. Aquest creixement de l’ocupació ha comportat que les start-ups hagin guanyat dimensió els darrers anys, el 2018 el 85% de les empreses emergents catalanes tenia menys de 10 treballadors, un percentatge que es redueix fins al 76% el 2020. En aquest sentit, el director general d’Innovació i Emprenedoria, Lluís Juncà Pujol, ha destacat que l’augment de mida de les start-ups catalanes, les fa més “robustes i capaces de generar valor afegit” per ser més escalables i tenir un impacte global.
També ha registrat aquesta evolució la facturació de les empreses emergents. Si el 2018 el 77% de les start-ups catalanes facturava menys de 500.000 euros, el 2020 aquest percentatge s’ha situat al 67%, augmentant d’aquesta manera els trams d’empreses que facturen més. Tot i la crisi de la COVID-19, la facturació global de les start-ups catalanes es va mantenir estable el 2020 amb un volum de 1.710 milions d’euros.
Aposta tecnològica de les start-ups catalanes
L’estudi posa de manifest l’aposta tecnològica de les start-ups catalanes. En concret, apunta que el 47% de les empreses treballen amb tecnologies vinculades al deep tech, és a dir, les basades en un descobriment científic o una innovació en enginyeria. Per tecnologies, destaca l’ús per part de les start-ups catalanes de la intel·ligència artificial i el big data (36% del total), el núvol i l’edge computing (14%), l’automatització (10%), l’internet de les coses i els sensors (9%), la connectivitat (4%), la realitat augmentada i virtual (4%), la bioenginyeria (3%) i el blockchain (3%). Segons l’informe el 46% de les empreses emergents catalanes té alguna patent o sistema de protecció del seu coneixement, com un model d’utilitat o secret industrial.
Per sectors, les start-ups catalanes es dediquen principalment a la salut (16% del total), les solucions empresarials-software (13%) i les TIC (7%). Destaquen també les empreses que treballen en els àmbits dels viatges i l’oci (6%), les fintech (5%), el foodtech (5%) i l’energia (5%).
Un ecosistema internacional per crear i créixer
L’informe presentat aquest dilluns apunta la forta connexió internacional de l’ecosistema català d’start-ups. En primer lloc, el 26% dels treballadors d’empreses emergents catalanes són estrangers, un 17% en el cas dels fundadors. La majoria de professionals estrangers treballa a les àrees de tecnologia (22%), gestió i estratègia (21%), vendes (17%), màrqueting (16%) i operacions (13%), mentre que principalment provenen d’Europa occidental (41%), Amèrica del Nord (15%) i Amèrica del Sud (15%).
D’altra banda, l’estudi també recull per primera vegada la presència internacional de les start-ups catalanes. Així, conclou que el 73% de les empreses emergents compten amb clients internacionals, que representen gairebé la meitat (47%) de la seva facturació.
Així mateix, l’informe explica que el 52% de les empreses emergents catalanes compten amb algun fundador que ja té experiència prèvia en la creació d’start-ups, un percentatge que el 2020 era del 45%. De fet, segons Startup Heatmap Europe, Barcelona és el segon hub de la Unió Europea preferit pels fundadors per crear-hi una start-up. Destaquen la connectivitat internacional, la força emprenedora, la percepció i confiança entre els fundadors, i el rendiment i impacte a llarg termini en la creació de llocs de treball i empreses. Barcelona se situa així per darrera Berlín i per davant de ciutats com Amsterdam, Munic, Lisboa i París.
Rècord històric d’inversió
Les start-ups catalanes han captat 1.479 milions d’euros d’inversió l’any 2021, segons recull l’informe d’ACCIÓ a partir de la base de dades internacional Dealroom. Es tracta d’un 246% més que el volum d’inversió captat l’any 2020 i se situa com la xifra més alta de la sèrie històrica. Durant l’any 2021 s’han tancat un total de 207 rondes d’inversió per part de les empreses emergents catalanes. Així, Barcelona se situa com la quarta ciutat de la Unió Europea amb més rondes de finançament tancades l’any passat, només per darrere París, Berlín i Amsterdam i per davant d’Estocolm o Munic.
Pel que fa al volum d’inversió captada per les start-ups el 2021, amb 1.479 milions d’euros, Barcelona ocupa la sisena posició en el rànquing de la Unió Europea. El 51% d’aquest import prové de rondes superiors als 100 milions de dòlars, xifra que demostra la maduresa d’aquest tipus de projectes de l’ecosistema català d’start-ups. Igualment, el volum de la resta de rondes que es troben en trams inferiors, entre 0 i 100 milions de dòlars o 88 milions d’euros, han assolit els 724 milions d’euros, que també és la xifra més alta de la sèrie històrica per inversions acumulades d’aquests imports.
