Bones pràctiques d’enginyeria en instal·lacions elèctriques industrials

Verificar l’estat de les instal·lacions elèctriques industrials és una eina de vital importància per evitar accidents i riscos, com incendis o descàrregues elèctriques. Per aquest motiu, cal recomanar una sèrie de bones pràctiques que ajudaran a mantenir aquestes instal·lacions. Aquesta és la tasca que s’està duent a terme des del Grup de Treball de Qualitat del Subministrament Elèctric del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Les bones pràctiques d'enginyeria elèctrica defineixen totes aquelles mesures, basades en els coneixements teòrics i pràctics, aplicats a la diversitat de situacions i entorns dels processos industrials, i orientats a aconseguir un funcionament òptim de les instal·lacions. L'abast de les recomanacions comprèn les fases de projecte, d'execució, operació i manteniment.

L'enginyer especialista ha de tenir en compte en el disseny inicial d'una planta o d'un procés industrial tots els aspectes que influeixen relacionats amb la Qualitat del Funcionament: entorn on se situa la instal·lació, esquema unifilar, prestacions dels equips, proteccions, posades a terra, harmònics, pertorbacions conduïdes i radiades, etc.
La recerca d'incidents que afecten a la qualitat del funcionament durant l'explotació de les instal·lacions industrials ha de seguir una metodologia rigorosa amb un abast generalista. Freqüentment, la causa d'una mala qualitat del funcionament pot ser originada per no haver-se identificat els punts crítics del disseny, per una mala operació i/o per manteniment deficient. Quan en l'explotació es detecta que hi ha una mala qualitat de funcionament, les pautes a seguir per l'especialista per corregir-les són: disposar d'una informació detallada de les dades de la instal·lació i realitzar les mesures necessàries de comprovació “in situ” sobre els punts de la instal·lació més relacionats amb el problema. En alguns casos, la companyia distribuïdora és qui ha de millorar la qualitat de servei de la seva xarxa.

Una vegada determinades les causes més probables, cal diagnosticar-les amb certesa amb les eines d'assaig o de càlcul adequades en cada cas. És pràcticament inabordable escriure regles d'ús general ja que l'enginyeria elèctrica abasta molts camps i l'experiència en cada sector i procés és determinant en la pràctica professional. De forma general, podem dir que en determinades instal·lacions molt complexes, on l'anàlisi de les causes no és evident, és recomanable construir un model matemàtic específic que faciliti l'anàlisi. Alguns exemples pràctics on ja s'han desenvolupat aquests models són la propagació d'ones en línies de comandament i senyalització de xarxes ferroviàries; transferència de potencials en instal·lacions d'alta tensió de centrals hidroelèctriques; interferències causades per impulsos d'alta freqüència pel sistema de posada a terra; i reducció de camps magnètics en grans centres de comunicació.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.