Passada la fase més dura de la pandèmia, Carlota Gatius va voler canviar la seva trajectòria professional. Feia uns anys que estava en consultoria i va adonar-se que no volia seguir per aquest camí. A les classes d’un màster va conèixer el qui poc després es convertirà en el seu soci. Hi van posar capital propi i al cap de res ja tenien EBITDA positiu.
És enginyera industrial, en part per influència paterna, i diu que no tenia una vocació clara en cap direcció però els coneixements que li ha aportat la carrera li permeten encarregar-se de tot el vessant operacional de 202 Digital Reputacion, una start-up que dona servei a empreses i particulars que volen eliminar les seves dades d’internet. El seu soci, graduat en Dret, s’encarrega de l’àrea comercial i, així, es complementen.
Reconeix que li agrada tenir coneixements en àrees diferents perquè els permet “col·laborar i no competir” i aquí situa un dels secrets perquè la companyia funcioni. Estan al 50%, tots dos volen “el bé” per l’empresa, però les idees són diferents. Per això, van decidir fer un pacte de socis des de bon inici que assenta certes bases encara que impliqués que algú que acabava de conèixer la formés part del seu testament. “Les idees són diferents, però els valors han de ser compartits”, adverteix l’enginyera.
L’experiència de Gatius al capdavant de 202 Digital Reputacion és una de les històries d’èxit que s’han pogut sentir a ‘La governança... una jornada organitzada per la Comissió de Lideratge Empresarial d’Enginyers Industrials de Catalunya que ha volgut posar sobre la taula algunes claus per als qui volen emprendre i tenen dubtes. Gatius ha compartit panel amb Rubén Bonet, fundador i CEO de Fractus, i Marina Planas, CEO a Altum sequency, fundadora de TheNTWK i amb experiència acompanyant empreses emergents.
Amb Fractus, Bonet pot presumir d’haver aconseguit crear una empresa d’èxit, que cobra royalties a les grans tecnològiques i que s’ha fet un espai en un sector totalment global des d’uns inicis com a spin-off de la Universitat Politècnia de Catalunya (UPC). “Vam ser la primera spin-off, de fet, vam inventar la paraula”, diu Bonet fent broma. Enginyer elèctric, MBA a IESE, diu que li van fer creure que Catalunya podia ser Silicon Valley i se n’ha sortit. En el seu cas, van apostar per una tecnologia que permetia dissenyar antenes multisistema i molt petites fa uns 25 anys.
“Era un gran repte perquè atacàvem les grans indústries i vam haver de desenvolupar estratègies per a cada una d’elles”, explica Bonet. La seva estratègia va ser aixecar capital risc, anar canviant el model de negoci i un govern corporatiu “molt fort”. Es considera un gran defensor d’aquest model perquè creu que el que requereix una companyia “no ho pots fer tu sol”. Aconsella tenir “lideratge i visió per enfocar vectors” i malgrat que sap que els consells d’administració poden ser “ferragosos”, els considera necessaris per evitar el bloqueig i tirar endavant.
De ‘business angel’ a CEO passant per fundadora
Marina Planas va quedar-se sense feina i va aprofitar l’impàs per formar-se el MIT. Tenia clar que volia emprendre i generar impacte, però li faltava la idea. Per començar, va decidir ajudar projectes diferents que s’iniciaven en aquest món com ara Wallbox. Quan va conèixer la seva sòcia van fundar TheNTWK, i malgrat que la sòcia no ha estat com s’esperava, encara manté viu el projecte. Sempre però, amb altres fronts oberts. Buscant CEO per una spin-off del sector salut de Madrid ha acabat convertint-se ella en la directora general i ara, es troba explicant a professionals sanitaris sobre models de negoci, números i altres aspectes de l’organització i la gestió d’empreses. “No hi ha un moment per emprendre”, conclou Planas, “però cal ser inquiet”.
“Per mi emprendre era poc arriscat”, diu Bonet, “si estàs a una empresa tens un sou estable, però no pots controlar tenir un cap dolent o no”. “Muntant una empresa pròpia i fent “les coses ben fetes”, el món et jutjarà”, repta Bonet a qui no li fa vergonya dir que Fractus va perdre diners els primers deu anys. “Vam fer una gran inversió en tecnologia i patents, era complicat d’explicar, però vam aconseguir aixecar capital”, relata l’enginyer.
Al darrere del talent
Com a empresaris, tant Gatius, com Planas i Bonet lidien amb un dels temes que més es parla en l’esfera empresarial: el talent. O més ben dit, la manca de talent. Per Bonet, ara es fa servir aquest mot però sempre ha estat un “factor important” a les empreses i ara s’ha canviat la manera d’accedir-hi. “Abans buscàvem als anuncis de La Vanguardia”, recorda Bonet. Planas admet que a través de les seves dedicacions actuals està descobrint un món desconegut, l’acadèmic i de ciència. “He de dir moltes vegades que no som una ONG”, diu bromejant Planas quan parla de la visió empresarial dels sanitaris de la companyia, on diu que ha trigat quatre mesos a saber els costos de, per exemple, els assajos o altres pràctiques bàsiques per la seva activitat.
Gatius té una visió més crítica de les noves generacions. “Veig poca ambició, pels qui tenen deu anys menys que jo, la feina és un ‘check’ que han de fer a la vida i ja assumeixen que no tindran oportunitats per comprar-se un pis o altres fites i es conformen a intentar estalviar per anar a Bali a l’estiu. “Qui té ganes de treballar ho té tot per davant”, conclou Gatius que admet que “cada dia” ha de pensar com motivar els seus treballadors i retenir-los en un context de competència molt gran.
