Cal un sistema per planificar ladaptació de les empreses a la legislació comunitària?
El seguiment de la legislació comunitària és un dels aspectes cada cop més importants en la gestió d’un sistema de compliance tècnic. Les directives i reglaments comunitaris tenen una incidència directa en les empreses i professionals. Encara que amb una diferencia substancial, mentre que els reglaments són d’obligat compliment, les directives han de ser transposades a la legislació de cada estat. Aquesta última circumstància, planteja una situació preocupant si els legisladors no fan l’adequació corresponent dins del termini establert.
A algú li podria semblar que el fet que no es transposi una directiva permet mantenir una situació avantatjosa dins del mercat nacional. Tanmateix, per contra, la realitat és que esdevé desavantatjós per aquelles empreses que basen part del negoci en la internacionalització. Així, les empreses que exporten a països on les directives ja estan transposades es veuen obligades a comercialitzar productes i serveis que compleixen el que s’ha establert a la directiva. Els costos de desenvolupament i en el mateix producte que suposa l’adaptació a una directiva suposen un cost afegit que afecta el marge sobre el preu de venda. D’aquesta manera, si la competència no està internacionalitzada, mentre no s’adapti la directiva, podrà mantenir uns preus que poden ser inferiors o iguals, però amb un marge de benefici més gran. Per tant, si es pretén desenvolupar un model econòmic on la internacionalització sigui un dels factors estratègics, aquesta situació no és admissible. No podem permetre que els exportadors tinguin aquest factor de pèrdua de competitivitat.
Si la competència no està internacionalitzada, mentre no s’adapti la directiva, podrà mantenir uns preus de venda que poden ser inferiors o iguals, però amb un marge de benefici més gran.
Històricament, l’actuació de la majoria d’empreses, especialment de les petites i mitjanes, enfront de l’entrada en vigor d’una directiva o reglament ha estat reactiva, és a dir, l’empresa desenvolupa els canvis i les innovacions quan es veu obligada a portar-les a terme. En algun cas no hi hagut capacitat, ni recursos, ni el temps suficient per donar-hi resposta, fet que ha comportat la desaparició d’algunes empreses. Un darrer exemple de l’efecte de la manca de previsió i planificació és l’entrada en vigor, el maig passat, del Reglament (UE) 2016/679 conegut com a Reglament General de Protecció de Dades.
Davant d’aquesta situació, caldrien mecanismes efectius i estructurats que facin una tasca de prevenció i desenvolupament de contramesures per amortir l’impacte que pot suposar l’entrada en vigor d’una nova directiva o reglament que pugui afectar les empreses catalanes. La pregunta que cal respondre és, doncs, cal que tinguem una unitat d’intel·ligència comunitària de país per donar resposta a aquesta situació?
