Els historiadors Esteve Deu i Montserrat Llonch, l'enginyer industrial Carlos Prieto, els economistes Eduard Jiménez i Enriqueta Camps, els arquitectes Roger Sauquet, Marta López o Manel Larrosa o el periodista Joan Brunet, són alguns dels experts que han compartit les seves reflexions i opinions al voltant de tres moments clau per a l'evolució de la ciutat de Sabadell. El primer és l'arribada del ferrocarril a la ciutat, el 1855, i la seva repercussió com a element crucial per al desenvolupament de Sabadell i la seva industrialització que la va convertir en una potència tèxtil llanera amb fama i ressò mundial. El segon eix gira entorn l'activitat comercial sorgida a la ciutat, als anys 90, i que posava l'èmfasi en l'operació de l'Eix Macià i del Parc de Catalunya, en un procés de transformació d'una ciutat industrial a una ciutat de serveis. I precisament el futur i el progrés centren el tercer moment que ha de posar els pilars de cara al Sabadell dels propers anys.
Són els tres moments que han centrat el cicle de jornades 3 Eixos de Progrés a Sabadell, organitzat per la Delegació del Vallès d'Enginyers Industrials de Catalunya la tardor passada. Va sorgir arran del fet que aquest 2024 Sabadell és Capital de la Cultura Catalana, tot i que el cicle va celebrar-se la tardor 2023. Els enginyers industrials Jordi Izard, Miquel Àngel Fos i Esteve Font van creure que era una bona ocasió per abordar d'on ve, on és i cap on ha d'anar Sabadell. La proposta era oberta a tota la ciutat de forma inèdita per a la Delegació d'Enginyers, habituada a organitzar activitats només per al col·lectiu.
El cicle ha comptat amb dotze ponents i tres moderadors que han exposat, a cada eix, com ha anat canviant Sabadell al llarg dels darrers segles i quines propostes de futur haurien de ser escoltades per l'administració i altres agents socials i econòmics de la ciutat. El mètode de treball a cada una de les jornades tenia tres etapes: reflexió, balanç i proposta, que ha estat seguit per unes 160 persones. que van assistir-hi.
Reinterpretar-se amb la reindustrialització, el gran repte
El projecte ha anat, però, una mica més enllà i ja s'ha previst editar un llibre que agrupi ponències, articles i conclusions. Una de les conclusions més significatives d'aquest document és la necessitat de reindustrialitzar la ciutat de Sabadell. "Com a enginyers industrials no podem, sinó, desitjar, impulsar, promoure... la reindustrialització de la nostra ciutat", recollia Izard a la presentació de la tercera jornada. Fet que, en cas de produir-se, generaria llocs de treball per evitar que 20.000 sabadellencs que diàriament vagin a treballar a altres municipis. Font lamenta que la indústria hagi "perdut pes", ja que actualment, ocupa la meitat de les persones que el 1981. Alguns ponents proposen de treballar per una ciutat on els serveis i el treball no fossin "més enllà dels 15 minuts de desplaçament des del domicili".
Per això, Izard destaca que cal fer una aposta seriosa per tornar a donar vida als polígons industrials a hores d'ara "buits o desatesos" perquè esdevinguin instal·lacions modernes i atractives que reverteixin la fugida d'empreses que han trobat millors condicions a altres municipis.
Sis àmbits de propostes
Cada eix, s'ha estructurat en quatre conferències, el contingut de les quals s'ha organitzat en sis grans capítols: les infraestructures, l'urbanisme, el canvi energètic, les emergències socials, l'emergència climàtica i la reindustrialització. Què s'ha analitzat i què s'ha proposat en cadascun dels sis àmbits?
Infraestructures
Pel que fa a aquestes, el fet determinant va ser l'arribada del ferrocarril el 1855. La ciutat necessitava un mitjà de transport ràpid, barat i d'alta capacitat per garantir per un costat, l'arribada de productes (carbó, maquinària, matèries primeres) pel funcionament dels nous vapors i per l'altra, l'exportació dels productes produïts en ells. El creixement d'aquesta xarxa ferroviària va permetre connectar Sabadell amb el port de Barcelona i moltes províncies espanyoles i, per tant, va consolidar la xarxa comercial per a la indústria de Sabadell. L'Eix 2, el Comercial, va fer realitat el projecte de l'Eix Macià, que els experts consideren també una infraestructura, per a la ciutat, ja que concentra equipaments – centre comercial, hotels, oficines, galeries, cinema, habitatge públic, etc.- i un gran parc, el Parc de Catalunya.
Energia
El canvi energètic, abordat a les jornades, va ser la transició al vapor de les màquines tèxtils durant el primer terç del segle XIX, que va afavorir la innovació tecnològica. Si en el seu moment, els grans valors cedint vapors arrendaven recursos a les petites empreses, '3 Eixos de progrés a Sabadell' proposa de traslladar el model a la situació actual, i que permeti compartir recursos i enfortir el múscul industrial sabadellenc.
Urbanisme
Altra vegada cal tornar a l'arribada del ferrocarril a Sabadell per entendre els canvis urbanístics d'aquell moment, però també a l'impuls de l'Eix Macià i el Parc Catalunya. Les necessitats de mobilitat, en el primer cas, i les reivindicacions ciutadanes, en el segon, han marcat el desenvolupament de Sabadell en aquest àmbit que, a finals del s. XX, i va obrir la porta que fos precisament la força social que participés d'un nou urbanisme.
Emergència climàtica
Reduir l'impacte ambiental és urgent. Una bona estratègia seria que per a construir obra nova es reutilitzessin fonaments i estructures d'edificis antics per minorar les emissions embegudes que comporta iniciar les obres enderrocant-ho tot i començant de zero. Així també, a Sabadell cal potenciar les zones per a vianants o augmentar la permeabilitat de la ciutat. Per aquest motiu, les propostes d'aquest àmbit giren entorn la reivindicació veïnal per a més espais amb vegetació, la transformació d'espais no utilitzats actualment a la ciutat.
Emergència Social
Actualment, l'augment de la pobresa és un dels problemes més grans que detecten els experts – es calcula que el 23% de la població es troba al llindar de la pobresa- així com l'atur juvenil, del 30,8%. La situació es tradueix amb un increment constant de les persones ateses a totes les entitats del tercer sector i la necessitat cada vegada major d'habitatge social. El 2022 s'han atès 28.399 persones. Les propostes dels enginyers remarquen que cal que les administracions doten de més recursos a les entitats que de forma totalment desinteressada treballen a peu de carrer.
Reindustrialització
Tot té correlació. Les infraestructures i la resta d'àmbits comentats són vasos comunicants amb la reindustralització. Sabadell va transformar-se en una ciutat terciària de serveis, però no pot renunciar a restablir la realitat industrial que tants beneficis i progrés va concedir-li. El vigor de la indústria tèxtil d'anys enrere ha de donar pas a noves plantes productives que alimentin totes les emergències exposades. Cal adequar polígons i fer atractiva la implantació de plantes productives a Sabadell. La indústria té un paper decisiu en el progrés.
Finalment, les conclusions i propostes de futur de "3 Eixos de Progrés a Sabadell" es plasmaran en un llibre que aporti una reflexió, balanç i proposta de futur per a la ciutat. Des de la Delegació del Vallès d'Enginyers Industrials es vol que les propostes no es quedin en les tres sessions, sinó que agafin volada i puguin ser motiu i eina de transformació de la ciutat. El llibre, en vies de publicació, desitja contribuir a l'ampli debat ciutadà, protagonitzat per nombroses altres entitats ciutadanes, en benefici d'un bon futur per a la ciutat, Recollirà totes les reflexions i propostes de '3 Eixos de progrés a Sabadell'. "Volem demostrar que l'enginyeria és transformadora i està compromesa amb la ciutat.", diu Izard, que recorda que la ubicació de la seu de la Delegació al carrer d'Indústria, a peu de carrer i oberta a tota la ciutadania, és també, una mostra d'aquest compromís del col·lectiu que vol aportar progrés a la ciutat.
