Compartir temps i coneixements amb joves que busquen (i necessiten) orientació acadèmica o laboral. Això és el que fan alguns enginyers voluntaris que s'han implicat en projectes de mentoria amb entitats socials que, tot i estar allunyades de l'enginyeria, valoren el seu bagatge professional per donar suport a perfils molt més vulnerables. David Argilés, Juanjo Vallvé i Joan Anton Penetró, ens han explicat una experiència enriquidora per a totes les parts.
"El més gratificant és veure que el que els ensenyes els serveix"
David Argilés ha col·laborat amb la Fundació Adsis amb joves en risc d'exclusió. "Nosaltres, com a enginyers, donàvem suport per millorar els seus currículums vitals i per encarar-los amb treballs de logística".
Argilés ha acompanyat un jove amb moltes dificultats per una situació administrativa irregular. "Quan vam començar, el que havíem de fer era muntar un currículum que pogués d'alguna manera ajudar-lo i reflexionar sobre com fer-ho", explica. Per fer-ho, diu, havien de pensar "què sabien fer, com ho podien fer, quin valor podien aportar a les feines de logística, quines aptituds tenen... Els ensenyàvem a descriure'ls a ells mateixos".
És un procés amb un gran valor humà i cultural. "Estàs parlant d'una persona que té un tipus de vida molt diferent, amb les seves dificultats i capacitats", diu Argilés, "no només per ajudar amb l'objectiu del projecte, sinó perquè hi ha gent que ha viscut frustracions, que ha hagut de marxar dels seus països per fam, guerra o problemes familiars". Ell mateix afegeix que segueix en contacte amb aquest noi i que li agradaria ajudar-lo més, ja que s'acaba tenint una relació molt propera amb el jove que s'acompanya. Per a ell, ser mentor és també donar exemple: "Quan tens un compromís, pots ser un exemple de com estructurar el temps i agafar bons hàbits, tenir bons valors i comportament. Molts són nouvinguts... en el meu cas, de Guinea Conakry. Els hàbits com la puntualitat, per exemple, que a vegades ens semblen de sentit comú, per ells és completament nou."
"S'ha de tenir empatia, intentar veure com l'altre veu el món"
Per Juanjo Vallvé, el fet de col·laborar amb una entitat del tercer sector que et posa en contacte amb gent que necessita els nostres coneixements és molt gratificant. En el seu cas, va fer la mentoria d'un jove marroquí que buscava estar format i preparat, per poder trobar una feina tecnològica o logística.
A més, en aquest cas, explica que "va ser un èxit perquè va acabar amb feina." Vallvé va ser l'expert que va col·laborar amb temes de coneixements logístics, i el seu jove va trobar una feina paralogística. La seva experiència com a professor de l'institut català de logística el va ajudar molt per ensenyar al jove els seus coneixements, i guiar-lo per trobar una bona feina.
Comparteix també una anècdota: "El dia que vam tancar el procés, quan ell ja havia trobat feina, vaig anar a Rubí a veure'l. Tot ben cansat que ell estava de treballar, va venir igualment, vam estar xerrant i va estar molt agraït. Si t'ho agraeixen, això és un doble motiu per fer els voluntariats."
Com a reflexió final, Vallvé destaca que "s'ha de tenir empatia, intentar veure com l'altre veu el món." Cal tenir en compte que són persones que no coneixen el món laboral d'aquí, i que, per tant, quan comenci un nou lloc de treball haurà d'aprendre a adaptar-se, a la puntualitat, a rebre ordres, als nous companys... Aquí és on el paper del mentor és molt important perquè el jove pugui aprendre el màxim.
"El que dones, ho reps"
Joan Anton Penetró participa en la mentoria de Punt de Referència on els joves poden anar si tenen alguna dificultat en l'estudi. "Alguns voluntaris els ajudem en dubtes siguin d'estudis o més personals", explica Penetró. Afegeix que a part del que és purament acadèmic, que és "un punt d'ancoratge on poder consultar", és com un referent per poder seguir en els estudis i hi ha joves de tots tipus, que estudien temes relacionats amb l'enginyeria, com la mecànica, l'electricitat, la fontaneria... "Jo porto les mentories més tècniques, també els assessoro pel que fa al futur, a les oportunitats laborals. Per exemple, a les instal·lacions elèctriques es necessita bastant gent, doncs jo m'encarrego de recomanar-los.", explica l'enginyer.
Per Penetró, aquests llocs sempre tenen un feedback "tu ensenyes, però ells també t'ensenyen." Els joves tenen entre 14 i 20 anys, arriben sense suport i han de buscar-se la vida, per tant, també és molt important l'acompanyament més personal: "T'enriqueixen les seves històries, d'on provenen, com han immigrat aquí. És bonic i recomanable.", relata Penetró que hi dedica dues hores a la setmana a aquest projecte que reconeix "enriquidor". "Per poc que sigui, fer-ho ja val la pena. T'adones que pots ajudar; ets enginyer, però també t'agradaria fer una feina més social, ajudar directament a la societat, fer el bé... et sents molt bé perquè el que dones, ho reps", afegeix.
Una experiència que deixa empremta
La mentoria social, doncs, promou aquesta relació entre voluntaris i persones en risc a través d'una metodologia establerta que afavoreix el seu desenvolupament social i personal. Precisament d'aquí a uns dies, els beneficis de la mentoria així com algunes experiències d'èxit centraran la Trobada Anual d'enginyers Voluntaris prevista pel 25 de novembre, una jornada que comptarà amb la participació d'alguns responsables d'entitats socials que exposaran com es cou i què implica tot aquest acompanyament. L'experiència d'Argilés, Vallvé i Penetró mostren, també, una mateixa idea: que la mentoria és una oportunitat per compartir coneixement, crear vincles i aprendre de l'altre. Tant si és en l'àmbit acadèmic com en el personal, el voluntariat d'enginyers es converteix en un espai de creixement mutu i de transformació real.
