Catalunya podria produir 14,46 TWh de biometà cada any, cosa que suposaria el 8.9% de la producció total espanyola. Seria la cinquena comunitat autònoma amb capacitat de producció d’aquest biogàs, després de Castella i Lleó, Andalusia, Castella- La Manxa i Aragó, que representarien el 23,2%, el 14,5%, el 12,5% i el 10,8% respectivament. Aquestes dades depenen del tipus de residus disponibles, la quantitat, la densitat de població o la superfície destinada a activitats primàries, entre altres. Són els resultats de l’’Estudi de la capacitat de producció de biometà a Espanya' realitzat per l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas), amb col·laboració amb PwC i la consultora especialitzada Biovic, amb l’objectiu d’analitzar el potencial d’aquest gas renovable i aportar coneixement que ajudi a la definició del seus plans de desenvolupament i en l’estratègia nacional de descarbonització. L’estudi s’ha presentat aquest dimecres en una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya.
En la projecció que fa aquest treball, es preveu que Catalunya podria rebre una inversió de 3.616 MEUR per les plantes i 319,6 MEUR per la xarxa de gas. L’objectiu seria crear 248 noves plantes entre les 212 plantes amb restes agràries, EDAR i residus sòlids urbans, 28 plantes de cultius entremitjos i 8 plantes més de biomassa forestal. Amb aquest número d’instal·lacions, Catalunya se situaria en quart lloc, després de Castella i Lleó (520), Andalusia (334) i Castella la Manxa (305). Amb els recursos calculats per l’estudi, Catalunya podria generar 14,464 TWh cada any.
A tot Espanya, es calcula que es podrien produir fins a 163 TWh/any de biometà, una xifra que permetria cobrir al voltant del 45% de la demanda nacional de gas natural. L’estudi suposa una actualització de les últimes xifres calculades el 2018 per l’Institut de Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), que situaven el potencial disponible de biometà entre els 20 i els 34 TWh anuals l’any 2030, cosa que podria suposar entre un 5% i un 9% de la demanda anual de gas. La diferència rau en que les dades de l’IDAE no incloïen els cultius entremitjos ni els residus forestals i altres biològics de més difícil aprofitament.
Materialitzar tot aquest potencial pot suposar un desenvolupament socioeconòmic local amb :
- La posada en marxa de 2.326 planes especialitzades al llarg de tot el territori
- Una inversió estimada de 40.500 milions d’euros, l’equivalent al 3,6% del PIB
- La generació de prop de 62.000 llocs de treball directes i indirectes.
Joan Batalla, president de Sedigas, assegura que els resultats de l’estudi posen de manifest “l’oportunitat” que té Espanya davant seu per erigir-se “com una de les principals potències energètiques de la Unió Europea de la mà dels gasos renovables”. “El biometà és una solució verda i eficient en costos per avançar cap a la descarbonització”, assegura Batalla qui, a més, insisteix que el seu desenvolupament està íntimament lligat al món rural, ja que són els residus ramaders i agrícoles les principals matèries primeres per a la seva producció. Per això, Batalla creu que podria contribuir, el seu desenvolupament, a solucionar dos desafiaments històrics del país: la gestió eficient dels residus i el repte demogràfic a l’Espanya buida.
Necessitat d’inversió
Espanya se situava el 2021 en vuitè lloc en número de plantes entre els països de la Unió Europea que han apostat per aquesta producció. Mentre que Alemanya disposa de 238 plantes que generen 12.753 GWh, Espanya en tenia tan sols cinc amb una capacitat per produir 250 GWh. Segons Batalla, la manca de suport de les administracions és un dels motius d’aquesta diferència tot i que reconeix que amb l’aprovació del Full de Ruta del Biogàs s’estan fent els primers passos que fa que, actualment, hi hagi més de 200 projectes en desenvolupament malgrat les barreres administratives, regulatòries, econòmiques i fiscals que limiten la inversió. Batalla recorda que els mecanismes d’incentius governamentals introduïts a França, Alemanya, Dinamarca o Suècia han resultat “vitals” per a potenciar el desenvolupament d’aquesta tecnologia.
Els principals inconvenients que detecta Sedigas és la falta d’un marc legal i normatiu que reguli de manera eficaç, la incapacitat de disposar d’un accés competitiu als residus o un marc normatiu i fiscal que sigui capaç de regular els usos del biometà que no estiguin relacionats amb aplicacions estrictament elèctriques, com seria la injecció en la xarxa gasista. Per això, l’entitat demana modificar les normes mediambientals existents per fer partícip el biometà en el compliment dels objectius de la descarbonització del sector energètic i altres sectors. També apel·la al desenvolupament urgent d’una regulació específica que asseguri un accés competitiu als residus i que generi senyals de preu als generadors dels mateixos.
35.000 milions de metres cúbics el 2030
El biometà és un gas renovable de característiques anàlogues al gas natural convencional. Amb la crisi de preus i de subministrament de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha guanyat rellevància i, de fet, el Pla REPowerEU de la Comissió Europea li dona un paper protagonista per aconseguir els objectius d’independència energètica ampliant fins els 35.000 milions de metres cúbics l’objectiu comunitari de producció pel 2030.
Durant la jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, diversos experts han reafirmat la necessitat d’aposta per aquests nou gasos per complir precisament els objectius de descarbonització. Naiara Ortiz de Mendíbil, secretària general de Sedigas, i Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, han recordat que la descarbonització “és urgent” i que “amb l’electrificació no n’hi ha prou”. “No es pot prescindir de cap solució”, han afegit en cloure una jornada que també ha compta amb la participació de Jean-marc Leroy, president de l’Association Française du Gaz, que creu que els nous gasos “ajudaran a l’apoderament energètic del territori” i Isabel Tejero, membre de Junta i directora d’Energia Bureau Veritas Solucions Tejero creu que la descarbonització industrial no és un procés senzill però que l’enorme potencial del biometà “no ha estat explotat”. Per la seva banda, Pau de la Cuesta, cap del Servei d'Hidrocarburs de la Generalitat que ha defensat que el biometà "descarbonitza i democratitza perquè a través de la xarxa de gas natural pot arribar a tothom i és un bé escàs".
