Platja? Muntanya? Museus? Oci? Natura? Cultura? Les vacances d’estiu poden tenir molts accents i l’enginyeria també n’és un. Per això, en aquest article, proposem tres possibles viatges per fer aquest estiu – o en altres moments de l’any- interessants per a enginyers i enginyeres que volen desconnectar durant l’aturada estival (però no tant!).

Amb energia per Andorra

Si voleu sortir de les nostres fronteres, però no haver de fer massa quilòmetres, Andorra sempre és una bona opció, també per a enginyers i enginyeres amants de l’energia en general i la hidroelèctrica en particular. El Museu de l’electricitat és una proposta de Daniel Montesinos, president de la Comissió d’Innovació, per conèixer la història de l’electricitat al país dels Pirineus. La central es va posar en funcionament el 1934 i avui dia és la principal font de producció d’energia elèctrica del Principat. Per completar l’experiència en moviment, no massa lluny d’aquesta central històrica es pot seguir el Camí hidroelèctric d’Engolasters que permet recórrer les instal·lacions de captació d’aigua que alimenten la central hidroelèctrica. La visita és apta per a tots els públics i es fa amb guies per un camí pla i envoltat de natura. És interessant per veure tant l’esforç que va suposar per al país aquesta infraestructura com les repercussions que es van donar.

També relacionat amb l’enginyeria, però en aquest cas, amb la indústria del ferro, es poden fer alguns trams de la Ruta del Ferro o visitar la Farga Rosell, a la Massana. És una bona manera de conèixer el passat siderúrgic d’Andorra amb la farga reconstruïda que és, actualment, un centre d’interpretació del ferro que acosta als visitants aquesta part de la història del país amb els sons, les olors i els detalls molt ben cuidats.

Entre París i Suïssa, opcions tècniques per a tots els gustos

Per als qui volen anar més lluny, visitar capitals europees sempre és una bona opció tot i que darrerament impliqui, també, intentar sobreviure a les onades de calor, cosa que requereix conèixer espais nous per gaudir de l’escapada. París és un clàssic amb moltes opcions més enllà d’allò més típic i la presidenta de la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur, Mariló Casas, ens fa una proposta compatible amb el turisme familiar: El Palais de la Découverte i la seva versió renovada per al públic infantil, El Palais des enfants. És un espai per descobrir la ciència a través de demostracions on el públic és, també, protagonista. Va ser revolucionari quan fa gairebé 90 anys va obrir les portes i des d’aleshores ja l’han visitat més de 36 milions de persones.

Però si sou més amants de la tècnica a l’aire lliure i busqueu experiències més espectaculars, Casas canvia París per Suïssa i un museu per La Grande Dixence, la presa per gravetat més alta del món, amb 285 metres d’altura. Està construïda al riu Dixence, al cantó suís del Valais, a 2365 mestres sobre el nivell del mar i té una capacitat de 400 milions de metres cúbics d’aigua. És una infraestructura que es pot visitar per dins i, fins i tot, sumar-se a alguna de les visites guiades que s’organitzen o fer alguna de les activitats que s’hi fan com són fer escalada a la paret de la presa o deixar-se caure amb la tirolina. Pot agradar a grans i petits i és una sortida ideal en un viatge per Suïssa.

El Viaducte de Millau

Quan vinculem turisme i enginyeria, acabar fent visites d’infraestructures és tot un risc. O un al·licient. El president de la Comissió d’Energia, Lluís Pinós, ens convida a conèixer el Viaducte de Millau, al departament francès d’Aveyron. Es troba a només 250 km de Barcelona, a l’autopista A75. És un viaducte de rècords: una llargada de 2.460 metres i una alçada de 343 sobre la vall del Tarn, més alt que la torre Eiffel. Des del punt de vista tècnic, els enginyers i enginyeres gaudeixen de comprovar que tot i aquestes dimensions només té set pilars molt estilitzats que li donen un aire de veler.

Per completar la visita, la zona és coneguda, també, per les gorges del Tarn i les caves on s’elabora el formatge Roquefort. Tota una experiència.

Istanbul: del Corn d’Or al Cafè Pierre Loti

Per als qui siguin un xic més aventurers, la riba del Corn d’Or (haliç) a Istanbul combina patrimoni industrial, barris històrics i sistemes de transports tradicionals. La presidenta de la Comissió de Lideratge Empresarial, Maria Àngels Sebastià, ens recomana una ruta que va conèixer mentre vivia a Turquia i ho veu com una molt bona opció per a enginyers i enginyeres. És una excursió d’un dia que permet conèixer una cara poc coneguda de la ciutat i en transport públic. Comença amb la sortida amb ferri des del pont de Gàlata, continua amb la visita al museu tècnic i industrial més important de Turquia, el Rahmi M. Koç Museum, que alberga una col·lecció extraordinària dedicada a la història del transport, la indústria i les comunicacions, i inclou el passeig pels barris de Balat i Fener i la visita a la Mesquita d’Eyüp Sultant. La cirereta de la visita és la pujada amb telefèric fins al Cafè Pierre Loti, un dels miradors més emblemàtics d’Istanbul.

Menorca i la mobilitat sostenible

No descobrim la sopa d’all: Menorca és un dels destins estiuencs per excel·lència més a prop de casa. Ara, més enllà de les aigües cristal·lines i les postes de sol idíl·liques, aquesta illa pot ser objecte de reflexió per a enginyers i enginyeres que es dediquen a la mobilitat, com és el cas del president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi. Lluís Puerto veu que la població de l’illa, de 100.000 habitants, es multiplica els mesos d’estiu, en comparació a l’hivern, obre la porta al debat sobre possibles solucions que permetin la seva mobilitat més enllà del cotxe o la moto, els vehicles més habituals a l’illa que, majoritàriament, es lloguen per fer distàncies curtes.

Tindria sentit un tren lleuger a Menorca que unís Maó i Ciutadella? O és un territori més per a un BRT, un autobús ràpid? La inversió que suposa un sistema ferroviari no està justificada per la població resident, però al juliol i a l’agost, segur que els trens no anirien buits tot i que connectar els dos centres urbans tampoc és la solució: els destins reals són les cales i les urbanitzacions disperses i, per tant, no es resol “l’última milla”. Per això, semblaria que el BRT pot ser una alternativa viable, ja que es aconseguiria complir entre el 60 i el 80% del benefici d’un tren amb un cost d’entre el 10 i el 20% i, sobretot, amb més flexibilitat per adaptar l’oferta a la demanda de la temporada turística sempre que es garantissin els carrils exclusius segregats, la prioritat de semàfors i les estacions pròpies, algues de les característiques d’aquest tipus de transport. Els qui coneixeu l’illa... us ho imagineu en un futur no molt llunyà?