Energia: un dia menys per assolir el repte del 2050

En aquest any que estem a punt de cloure, l’energia ha estat al centre del debat públic, tot tenint un protagonisme doble: per la seva actualitat, sobre tot arran dels forts increments que han registrat els preus de l’electricitat; i per les seves implicacions de futur en el camí cap a la transició ecològica, amb l’objectiu de revertir el canvi climàtic.

Sobre el primer tema, i des del primer moment, Enginyers Industrials de Catalunya han fet sentir la seva veu experta a través dels mitjans de comunicació per explicar a l’opinió pública les raons d’aquest increment, primer, i per oferir, més tard, recomanacions i alternatives per contenir aquests  increments desbocat de preus.

Hem aixecat la veu des del rigor i la seriositat, i hem donat informació i hem posat llum en la foscor dels càlculs de preus i de les subhastes elèctriques, amb articles d’opinió als diaris i declaracions a programes de ràdio i televisió de tota mena, on la veu dels enginyers industrials s’ha fet sentir amb la claredat dels arguments explicatius.

Perquè creiem que cal ser valents en aquest tema i que cal prendre decisions valentes en els propers mesos i anys per arribar al compliment del què fixa la Llei de canvi climàtic pel 2030: que el 50 % de l’electricitat sigui d’origen renovable (ara tot just  arriba al 20%). Malgrat aquest objectiu tan clar, constatem dramàticament que l’escàs impuls a les fonts alternatives netes fan témer que Catalunya no podrà arribar a aquest compliment amb els propis recursos.

A dia d’avui, Catalunya té capacitat instal·lada per generar l’electricitat que necessita. Disposem de tres centrals nuclears, tres centrals de gas de cicle combinat i d’altres tecnologies. Però, com ho farem per cobrir la meitat de la demanda elèctrica amb renovables en deu anys i afrontar el tancament programat de les nuclears, entre el 2027 i el 2035?

O aconseguim substituir l’energia nuclear per energies d’origen renovable i  Km 0 o Catalunya estarà condemnada a ser energèticament dependent. Recordem que amb el tancament de les nuclears, Catalunya perdrà més d’un 50% de la seva capacitat de producció elèctrica, que les renovables només n’aporten un 20%, i que l’eòlica i la fotovoltaica representen només el 9% de la producció d’electricitat.

Qualsevol solució a aquest dilema exigeix l’impuls valent i decidit de les renovables, com a recurs fonamental -potser l’únic viable- per arribar a bon port la transició energètica per combatre el canvi climàtic. Però ens trobem amb la cruel paradoxa que el seu desplegament acumula un clamorós retard al nostre país.

En aquest darrer decenni els diferents decrets promoguts per a fomentar les energies renovables pels successius governs no han donat els fruits esperats i, per exemple, el desenvolupament de l’energia eòlica ha estat gairebé nul.

A curt termini, el Govern té un repte de gestió per donar sortida a les més de 600 peticions de projectes de nova generació renovable, el què que suposaria duplicar en 5 anys l’actual potencia instal·lada de renovables, lluny, molt lluny del què ja tenen d’altres territoris veïns i dels objectius marcats per la pròpia Generalitat.

És oportú recordar que cinc col·legis catalans de l’enginyeria ja vam manifestar el passat abril els principis amb els creiem que cal actuar per garantir el subministrament energètic i alhora fer la descarbonització energètica. Recomanàvem mantenir el principi d’utilitat pública de la generació renovable i actuar en dues direccions: agilitzar la tramitació dels projectes i assegurar la seva integració social.

És l’hora de la veritat si volem assolir els canvis necessaris per arribar als objectius previstos per al 2050. Si cal fer-ho millor, fem-ho millor. Però fem-ho ja. El futur no té espera.