La represa

La darrera gran crisi va ser només econòmica. Potser per això les reaccions posteriors no ens permeten ser massa optimistes respecte a canvis en el comportament de les persones i les institucions. Malgrat això, com que la que patim per la COVID-19, a més de les greus conseqüències econòmiques, atempta a la salut de les persones i ha obligat a pensar en el col·lectiu per damunt de l’individual, pot haver ajudat a reflexionar sobre el futur. Un futur que d’immediat, a més de les millores que requereix la sanitat, passa per recuperar l’activitat econòmica per poder donar resposta a les necessitats més urgents de les persones, però que a mig i llarg termini cal replantejar seriosament. Cal reivindicar una política valenta amb visió de futur on domini l’ètica amb visió de respecte al nostre planeta. I la indústria hi ha de jugar un paper fonamental.

A Catalunya la indústria és bàsica pel present i pel futur. Si a més de les activitats productives es tenen presents els serveis que genera, és el factor més important de l’activitat econòmica. Però cap a quina indústria hem de tendir? Penso que ha de ser una indústria al servei del benestar de les persones, que no fomenti el consumisme i totalment reconciliada amb la natura. Una indústria que tingui present que l’home no domina la natura sinó que en forma part.

Si del general anem a aspectes més concrets, tot i que no es pot ser autosuficient al cent per cent, sí que cal ser-ho en aspectes bàsics o cal estar en condicions d’establir les aliances necessàries. En un món globalitzat cal ser actor important per no viure sempre depenent dels altres. Per això aquesta política industrial a llarg termini que necessitem s’ha de fonamentar en una recerca potent i en una transferència eficient amb participació important de capital local. En l’àmbit de la recerca s’està en el bon camí, encara que queden moltes coses a millorar aprofitant els factors positius que té la conurbació barcelonina, però no es pot dir el mateix de la innovació. Hauríem d’aprendre de països on no és difícil trobar gestors i capital que es posin en marxa per a innovar a partir del resultat d’una recerca. Cal donar una empenta, fiscal o d’altre tipus, als nostres inversors per crear indústries amb sentiment de pertinença i evitar així les deslocalitzacions que tan de mal fan quan es produeixen. Aquesta innovació ha de permetre estar sempre al dia i preveure els canvis. Nissan pot ser un exemple del que no s’ha de fer. Empreses i/o tecnologia pròpies són factors de permanència.

Tot i que he parlat de visió a mig i llarg termini hi ha decisions que cal prendre ja. Per exemple, fa poc que es va fer públic l’interès de grans corporacions en llogar o comprar terrenys agrícoles per fer-hi parcs fotovoltaics. És evident que aquests són necessaris, sempre que es respecti l’agricultura, però també ho és que una col·laboració entre ens i particulars locals pot ser més eficient i donar lloc a empreses pròpies sense els inconvenients que presenten les grans corporacions. No disposem de gaires grans empreses, però un bon teixit de mitjana i petita empresa pot no requerir-les (sempre acaben dictant les polítiques pels problemes que es creen si desapareixen) si hi ha ens que agrupin i coordinin a l’hora de fer-se presents en el mercat global. El BIST en el món de la recerca pot ser un exemple.

Tot això requereix formació per poder disposar del personal qualificat necessari, i també per posar la indústria i el seu empresariat al lloc social que li correspon com a creadors de riquesa sempre que els valors ètics esmentats siguin respectats.

Anònim, dl., 06/07/2020 - 17:06
Sí, Ramon, posats a somiar en la sortida a la NOVA NORMALITAT, us recomano la lectura, i tant debò l’adhesió, al Manifest TREBALL. DEMOCRATITZAR. DESMERCANTILITZAR. DESCONTAMINAR sobre el que ens pot ensenyar la crisi del COVID-19, signat per més de 3.000 acadèmics, i publicat el 16 de maig de 2020 en els principals diaris de tot el mon.
https://democratizingwork.org/

https://www.lavanguardia.com/economia/20200515/481152970981/manifiesto-democratizing-work-trabajo-democratizar-desmercantilizar-descontaminar.html

Una abraçada, Eduard Ruiz
carles Pastor …, dt., 07/07/2020 - 13:40
Amic Ramón: Aquest llarg o mig termini, el veus dins el marc d'una república catalana o sota la monarquia espanyola, perquè segons com, no caldrà molestar-se.
Salut Amic.
Ramon Garriga …, dc., 08/07/2020 - 11:16
Formo part de la majoria de catalans que no acceptem la situació actual, però el repte per a la reindustrialització és tan important que penso que ens hi hem de posar ja, tot i admetent les dificultats.
Rep una salutació cordial.
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.