Popularment es diu que la unió fa la força. No hi puc estar més d’acord, sobretot quan pensem en canvis o tendències socials en l’àmbit educatiu. I és que ningú ha dit que crear vocacions cientificotecnològiques (CTM) sigui fàcil, però sí sembla clar que és una cosa de tots.
Socioeconòmicament hi ha moltes iniciatives que s’estan duent a terme avui per incentivar aquestes vocacions. És important que tots els estrats de la societat siguin conscients de la problemàtica de la manca de vocacions CTM i que actuem amb coresponsabilitat.
Afortunadament, cada vegada són més els col·lectius i institucions de tots els àmbits que les promouen, tant des del sector públic com privat, i tant des de l’àmbit educatiu com empresarial. Una de les que m’agradaria destacar, gràcies al seu impacte internacional, és l’Hora del Codi, impulsada per l’ONG Code.org, una iniciativa per apropar la programació informàtica a les aules. D’aquesta manera, qualsevol estudiant del món pot provar, almenys durant una hora, en què consisteix la ciència de programar. L’objectiu? Desmitificar la dificultat en la programació i apropar els conceptes bàsics d’una manera amena i divertida per a ells. Prop de 80 milions de persones han donat ja els seus primers passos en la programació gràcies a aquesta iniciativa que s’acompanya de tutorials en línia, senzills a la vegada que complets, i material audiovisual. Celebritats de tots els àmbits de la societat (empresaris, emprenedors, artistes, esportistes...) s’han unit a la causa, que ha portat fins i tot al president Obama a completar la seva primera hora de programació amb un d’aquests tutorials.
Endinsar-se en els gadgets tecnològics que ens envolten, que avui en dia no són pocs, o saber com es desenvolupa una app són també claus en aquesta creació d’una societat amb vocació tecnològica. És per això que en entorns acadèmics de primer nivell, com en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), fa anys que van identificar les oportunitats que la programació ofereix en l’educació, fins a desenvolupar l’Scratch: un llenguatge de programació per a la primària que permet desenvolupar des d’històries animades a videojocs, simulacions de models científics o projectes d’art multimèdia.
Sota el lema dels seus creadors Aprèn a programar, programa per aprendre, la programació queda en un segon pla per donar lloc a un aprenentatge transversal de diferents matèries i al desenvolupament de la base del pensament lògic, matemàtic i computacional, així com a la capacitat per a la resolució de problemes. Es treballa per projectes de manera col·laborativa, desenvolupant habilitats comunicatives a la vegada que s’incentiva la creativitat i es potencia l’autoestima.
D’iniciatives n’hi ha tantes que qualsevol intent d’exhaustivitat serà fallit. Però voldria citar-ne algunes que m’han semblat especialment significatives. Com la iniciativa de fer tallers d’Scratch als museus, les mschools impulsades per la Mobile World Capital o, perquè no, sèries animades són també protagonistes d’aquesta tasca per al foment de vocacions enginyeres. El 2012 naixia Noa & Max. Atrapats a Electrònia, un pilot de sèrie on line de quatre capítols (www.noamax.tv) que pretén fomentar el talent innovador i l’aprenentatge per a la creativitat de les TIC entre els joves de 8 a 12 anys.
En un mar ple d’iniciatives, avui més que mai, es fa imprescindible començar a mesurar quins resultats estan tenint tants esforços, temps i inversió. I aquesta també és una línia de treball que entitats com Obra Social “la Caixa”, la FECYT i Everis estem treballant.
Però, sisplau, no oblidem que fomentar aquestes vocacions depèn també de com actuem com a pares, tiets o professors. Està en mans de tots ajudar a donar pas a les futures generacions de creatius digitals que tant necessitem en tots els nivells de la societat.
TEXT: Xavier Rovira, Soci d’Everis, Enginyer col·legiat núm. 11872 i Membre de la Comissió de les TIC
