En plena transformació tecnològica i ambiental, l’enllumenat públic entra en una nova etapa marcada per la recerca d’equilibri entre eficiència energètica, confort visual i respecte pel medi ambient. La Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya ha reunit tècnics de les administracions i del sector privat durant una jornada per analitzar el present i el futur de l’enllumenat públic municipal després d’una dècada d’implantació accelerada del LED. El balanç? Molts avenços, però també reptes urgents en disseny, explotació i governança.
La dècada del LED ha posat en relleu fortaleses i mancances. Persisteixen desequilibris entre barris, manca d’homogeneïtat en el paisatge nocturn i dubtes en les grans reformes amb impacte econòmic i ambiental. El debat s’ha desplaçat del quilowatt a la persona. “L’enllumenat públic s’ha de concebre pensant en les persones”, ha resumit Albert de Ramos, lighting manager a Benito, que ha situat al centre la qualitat de la llum i el confort visual. La indústria constata una tendència clara cap a temperatures de color més càlides, 2700 K i 2200 K, impensables fa cinc anys i avui una realitat consolidada. Aquesta varietat, del 5000 K a l’ambre, amplia el marge de disseny, però complica la coherència urbana.
Més enllà del color, reapareix un vell conegut, l’enlluernament. El LED, amb fonts molt petites i direccionalitat alta, exigeix instal·lacions planes i òptiques adequades per evitar brillantors a distància. “La llum no dona seguretat, dona percepció de seguretat. Fer bé les coses ofereix percepció sense posar més llum”, ha remarcat.
“La contaminació lumínica és un problema real”, ha recordat Xavier Traveria, technical and innovation manager a Carandini, que defensa fer servir les eines ja existents com la Llei catalana de 2001, el mapa de vulnerabilitat lumínica i certificacions com DarkSky. La seva recepta consisteix en temperatures càlides, instal·lació correcta, lluminàries amb tall de flux superior, regulació del flux i treball de camp. El LED no redueix automàticament la dispersió lumínica, però permet controlar-la millor amb òptiques i regulacions específiques.
L’eufòria per la “vida útil” ha deixat una zona cega. Ramos ho ha expressat clarament, assegurant que 100.000 hores, i fins i tot 200.000 o 300.000, no eliminen el manteniment, el transformen. El 80% de les incidències postvenda es concentren en components electrònics, drivers o fonts d’alimentació. Falta traçabilitat i estandardització perquè un correctiu no deixi un carrer a les fosques durant mesos.
El camí passa per estàndards i interoperabilitat, bases NEMA, Zhaga, drivers D4i, òptiques i PCBs estandarditzats i per formació dels equips de manteniment. “Una lluminària LED no és una bombeta” ha exposat Ramos i, per tant, substituir “a bloc” no és sostenible ni tècnicament ni econòmicament. L'economia circular requereix dissenyar per mantenir, actualitzar i reciclar, amb eines com la petjada de carboni, l’EPD i el passaport digital del producte (DPP).
Sensors, telegestió i model de ciutat
Els sensors, com PIR, radar i càmeres de detecció no-vídeo, permeten ja regular per presència, reduint consum i millorant el contrast percebut. Amb 5 lux de base que pugen fins a 10 quan detecten moviment, la llum acompanya el vianant. Encara no hi ha marc normatiu definitiu, però els esborranys preveuen reduccions de fins al 70% amb accionaments autònoms.
Pel que fa a comunicacions, no hi ha una única solució: cablejat o sense fils, com els sistemes LoRaWAN, 6LoWPAN, NB-IoT, Bluetooth Mesh, s’han d’escollir segons l’ús i el model de ciutat. La decisió tecnològica marca si volem només “smart lighting” o una infraestructura de ciutat intel·ligent que integri més serveis. Apareixen els punts intel·ligents, suports amb sensors i connectivitat que generen dades per a la gestió urbana. Entre els beneficis trobem seguretat, energia i espai públic, i entre els reptes, princiaplment els de manteniment i planificació.
Manel Roig, administrador a Miatec Innova, ha resumit el seu enfocament amb quatre verbs: imposar, planificar, definir i controlar. La “imposició” arriba amb el final dels recanvis de les tecnologies tradicionals i els calendaris europeus que en fixen la retirada. El febrer del 2027 deixarà de comercialitzar-se la làmpada de sodi, un punt d’inflexió per a molts municipis. Mentrestant, apareixen productes de transició que permeten guanyar temps, però només com a solucions provisionals.
Davant d’aquest escenari, la resposta és la planificació, elaborar inventaris digitals, instal·lar lluminàries preequipades amb connectors, apostar per protocols oberts i adaptar la llum a zones d’alta afluència temporal. També cal desplegar drivers D4i i tecnologia constant light output, opcions de cost assumible i impacte directe en la gestió energètica.
Roig ha subratllat la necessitat de situar la seguretat elèctrica i mecànica al mateix nivell que l’eficiència i la sostenibilitat. Igualment, ha insistit en la importància d’estudis lumínics rigorosos, que incloguin la il·luminació vertical, sovint oblidada amb la direccionalitat pròpia del LED.
