"Crec que la recerca té sentit quan es tradueix en una millora per la societat"

Maria Pau Ginebra és catedràtica del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC de Barcelona, a més de ser la Directora de la Divisió de Biomaterials del Centre d'Investigació en Enginyeria Biomèdica de la mateixa universitat, Investigadora Associada de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i membre del Consell de Govern de l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).
La catalana Maria Pau Ginebra és la cofundadora i actual presidenta de la companyia Mimetis Biomaterials. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaca la Medalla Narcís Monturiol per la Generalitat de Catalunya el 2012 o el Premi Racquel LeGeros 2013 de la International Society for Ceramics in Medicine per la seva contribució a la investigació en l'àmbit dels fosfats de calci.
Ara, es troba entre les dotze finalistes al Premi de la UE per a Dones Innovadores. Un premi que té com a objectiu reconèixer aquelles dones emprenedores que han dut al mercat iniciatives innovadores.

El Prize for Women Innovators tenia una convocatòria de 122 persones de tots els estats membres de la UE i altres països. Com es sent al ser una de les finalistes?
Molt contenta. El cert és que vivim en un món global, on la innovació i l'emprenedoria no té fronteres. Això té molts avantatges però també posa el llistó molt alt, doncs la competència és gran. Aconseguir estar entre les finalistes és una satisfacció, no només personal, sinó també perquè és una mostra de la qualitat de la recerca i la innovació al nostre país.

Què li va impulsar a iniciar la seva empresa Mimetis?
Mimetis Biomaterials és una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya. El seu origen està en la recerca que duem a terme en el grup de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits d'aquesta universitat. Feia anys que investigàvem sobre una nova família de materials sintètics, inspirats en l'òs natural, amb una gran capacitat de regeneració òssia. Els resultats eren molt bons i, a part de donar lloc a nombroses publicacions, ens van permetre fer diverses patents. En un primer moment, vaig pensar a llicenciar aquestes patents a alguna empresa, però finalment, dins el grup, junt amb dos estudiants de doctorat, David Pastorino i Yassine Maazouz i un altre professor, Xavier Gil, vam veure que emprendre aquesta aventura fundant una empresa ens permetia tenir un millor control del producte i obria noves possibilitats. Aquest va ser l'origen de Mimetis.

"Les necessitats de finançament d’una empresa de base tecnològica en l’àmbit biomèdic no s’acaben mai, i en aquest sentit aquest premi suposaria un incentiu important."

Què va ser imprescindible per poder-ho dur a terme?
Per començar una empresa crec que cal que conflueixin dos elements, una bona idea i les persones adequades. Aquests dos factors es donen sovint a la universitat, per això crec que és molt important construir ponts entre la recerca acadèmica i l'empresa. Aquest, de fet, és un dels grans reptes de la Universitat al nostre país.

Per què es va decantar pels biomaterials i la biomecànica?
Crec que la recerca té sentit quan es tradueix en una millora per la societat. En el meu cas, dintre de la tecnologia, el camp de la Ciència dels Materials em va atreure per la seva vessant aplicada. Més concretament, em vaig centrar en els biomaterials, és a dir materials per a aplicacions a la salut, on la possibilitat de tenir un impacte en la qualitat de vida de les persones és molt directe.
Els grans avenços de la medicina del segle XXI estan lligats en gran mesura a avenços tecnològics. El desenvolupament de nous biomaterials ha permès millorar el tractament de moltes malalties. Avui en dia, l'ús de dispositius mèdics com els implants dentals, les pròtesis articulars, les vàlvules cardíaques o els stents cardiovasculars són una realitat i estem avançant cap a la regeneració de teixits. És un camp de recerca apassionant, on les conseqüències en la vida de les persones són molt evidents. Això sens dubte encoratja i anima a treballar.

Pel que fa a els premis econòmics (d'entre 20.000€ i 100.000€ depenent la posició), què faria en cas de rebre'n algun d'ells?
La recerca i la innovació en l'àmbit biomèdic són molt cares. Portar un producte al mercat requereix una sèrie d'estudis preclínics en animals, i estudis clínics. Les necessitats de finançament d'una empresa de base tecnològica en l'àmbit biomèdic no s'acaben mai, i en aquest sentit aquest premi suposaria un incentiu important.

Considera que s'estan prenent mesures suficients per a lluitar contra la desigualtat de gènere? En cas contrari, què creu que haurien de fer?
Crec que anem avançant però més a poc a poc del que caldria. Aquest any hi ha hagut més consciència que en anys anteriors de la necessitat de plantejar polítiques d'igualtat de gènere.
Un aspecte prioritari, al meu entendre, és que la dona no hauria de veure's en situació d'haver d'escollir entre ser mare i tenir una vida professional sòlida i altament competitiva. És important establir mesures imaginatives, des de la flexibilitat d'horaris, el treball per objectius, la disponibilitat de llars d'infants o suport per feines de la llar, la distribució equilibrada de tasques dins de la família, etc. que facilitin la conciliació i estableixin una igualtat d'oportunitats real entre homes i dones. En l'harmonització de la vida professional i familiar crec que encara queda molt camp per córrer.

"Per començar una empresa crec que cal que conflueixin dos elements, una bona idea i les persones adequades."

Un consell per a les futures innovadores i emprenedores?
M'agradaria donar dos consells, no només un. En primer lloc, atrevir-se, confiar, no tenir por. Les dones som sovint massa crítiques amb nosaltres mateixes, confiem poc en les nostres possibilitats, i això ens posa en una situació d'inferioritat. Cal saber que tenim aquest perill, i contrarestar-lo amb una bona dosi d'audàcia.
En segon lloc, buscar un bon equip de col·laboradors. Les persones són la clau perquè un projecte funcioni. Ah, i encara un tercer consell... per descomptat, cal estar disposada a treballar de valent per tirar el projecte endavant!

 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.