Creen un sensor bioelectrònic en forma de pastilla per l'examinació de l'aparell digestiu

L'evolució tecnològica dels últims anys ha sigut fonamental en tots els àmbits de la societat, però imprescindible en el món de la medicina. Els últims 50 anys han estat caracteritzats per una evolució científica que ha permès conèixer a fons alguns processos que expliquen la raó de moltes malalties o la seva cura. Però així i tot, la ciència segueix investigant i treballant per assolir arribar a conèixer zones inaccessibles inclús per a la mateixa tecnologia actual.

Un exemple d'això ha sigut la creació d'un sensor bioelectrònic dissenyat en forma de pastilla de la mà d'un equip de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, EEUU). El prototip, que es pot ingerir i es comunica de forma inhalaria amb un aparat extern, com per exemple, un mòbil, està dissenyat amb sensors que utilitza cèl·lules vives per poder detectar bioindicadors (molècules que detecten la presència de malalties) a l'estómac i a l'intestí.

Fins ara, les tècniques utilitzades per a poder investigar el tracte digestiu eren tècniques que no permetien una exploració completa, com en el cas de les endoscòpies. Aquestes metodologies no permetien l'accés als òrgans més recòndits ni a l'observació de la fisiologia gastrointestinal sota condicions totalment naturals. A causa d'això, l'estudi i el diagnòstic de malalties al tracte digestiu, com la celiaquia, es veien perjudicats. Ara, el nou sensor bioelectrònic és un pas més cap a l'evolució de la medicina i cap al descobriment en profunditat de la celiaquia i altres malalties, com la de Crohn. Una millora en procés d'investigació i en la reducció de molèsties pel pacient.

L'aparell és una càpsula amb forma cilíndrica d'uns tres centímetres de llarg que conté bacteris transgènics dins d'una membrana porosa. Aquests bacteris estan modificats a través d'enginyeria genètica per a produir llum quan detecten hemo (una molècula de la sang). Finalment, la llum és l'encarregada d'activar uns components electrònics que s'ocupen d'enviar la informació a un aparell tecnològic extern (com la ràdio o el mòbil) en temps real.

De moment, els investigadors ja han fet la prova amb 12 càpsules als estómacs de 6 porcs, on ja han pogut detectar sang als mateixos estómacs. Però la seva arribada a la clínica encara està en procés. Abans, els investigadors volen aprofundir en la seguretat de l'aparell, ja que la seva composició està formada per components elèctrics que inclouen una pila de botó. Els bacteris que porta la càpsula són d'un cep probiòtica d'Escherichia coli que es troba al colon humà, la qual cosa no hauria de suposar un risc per a la salut dels futurs pacients. Tot i això, el sensor requereix mesures que protegeixin aquestes cèl·lules de l'acidesa del tracte digestiu.

Un altre objectiu també és la modificació de la càpsula per tal d'assolir una reducció de les mides i que sigui més fàcil d'ingerir i expulsar pels mateixos humans, ja que fins al moment és impossible fer-ho sense una intervenció invasiva. Els investigadors també planegen desenvolupar nous ceps de bateries luminescents per poder detectar altres tipus de bioindicadors, com per exemple, indicadors d'inflamació.

Una tecnologia que encara està en desenvolupament i que podria arribar a desenvolupar-se per la detecció d'infeccions, càncer, o inclús aplicar-se en altres parts del cos com òrgans sòlids o el sistema circulatori.