De la Crew Dragon... a Mart?

Fa tot just una setmana la NASA va captar l'atenció de molts aficionats a la informació espacial amb el llançament de la Crew Dragon, la primera nau tripulada que surt dels Estats Units des que el 2011 van aparcar definitivament el Transbordador Espacial. En una posada en escena espectacular – i televisiva-, l'empresa SpaceX, de l'enginyer Elon Musk, va aconseguir assolir amb èxit els primers passos de la missió DEMO-2, és a dir, el llançament, el retorn del coet Falcon9, i l'acoblament a l'Estació Espacial Internacional.

La DEMO-2 s'ha pogut fer amb tripulació, perquè l'any passat la DEMO-1, amb maniquís, es va completar amb èxit. Per a l'ocasió s'han escollit dos astronautes amb experiència que ja han volat a l'espai en més d'una ocasió. Durant un altre test vital per la missió, es va comprovar també que funcionés el sistema d'emergències que permet treure la càpsula del coet i allunyar-la per fer-la aterrar amb paracaigudes, fins i tot, fent explotar el coet. De moment, aquesta missió, que no és exploratòria sinó només demostrativa, ha completat amb èxit tots els passos però falta completar el seu retorn, que es preveu per d'aquí aproximadament a un mes i mig.

D'aquesta llançament ja se n'han pogut veure moltes imatges i llegir molts comentaris però, per què ha tingut tanta repercussió arreu del món?  El doctor en enginyeria aeroespacial, de l'ESEIAAT de la Universitat Politècnica de Catalunya, Miquel Sureda, i el divulgador científic, Joan Anton Català, han intentat treure'n l'entrellat als Fulls d'Enginyeria.

D'una banda és la primera vegada que es feia una missió a la NASA en un format de col·laboració público-privada. La NASA, diu Català, ''enlloc de ser propietària'' ha deixat que empreses privades innovin en l'àmbit de l'enginyeria aeroespacial i se'ls paga ''el servei''.  Finalment SpaceX ha guanyat la cursa a Boeing – que també està construint naus per la NASA- i l'ha avançat en la primera missió. Ho ha fet amb un pressupost més baix i amb uns mètodes revolucionaris a nivell empresarial.

Per Sureda Musk és un enginyer que va ''50 anys avançat al futur'' i ha entrat al món de l'automoció i l'espai, on les empreses són gegantines i amb ''inèrcies'' del passat, i ha imposat un model de treball i una filosofia totalment diferent. ''Ha revolucionat el complex ecosistema espacial'', diu Sureda, que també explica que SpaceX comença a fabricar coses amb un mètode ''iteratiu'' i provant invents, més que no seguint el model més convencional de disseny. 

Aquesta visió ''futurista'' també l'ha posat en pràctica a nivell de disseny. Sureda creu que els EUA tenien ferit ''l'ego de país'' després de tants anys sense haver pogut llençar astronautes i que per això li ha donat tanta importància a aquesta missió. Sureda creu que la Crew Dragon ha tingut repercussió, en part, perquè el disseny de la nau és ''atractiu i revolucionari'', amb pantalles tàctils deixant de banda la remodelació més conservadora, per exemple, de Boeing.  Per Català, aquesta renovació estètica vol també ''inspirar sobretot a la gent jove'' i aconseguir que els nens i nenes se sentin atrets per aquest món cultivant vocacions STEAM. Per això, diu Català, es va fer una autèntica ''posada en escena''.

I al futur.... viatges a Mart?

Per Sureda, el més important d'aquesta missió és que Musk ha aconseguit ''fer un cop de taula'' amb la posada en marxa no només d'un coet, sinó d'una nau tripulada que requereix un nivell de seguretat molt més gran. Així, ha demostrat que SpaceX és ''seriosa'' i ''pot fer coses molt ben fetes'' i augura que és un pas ''cap a Mart''. Tot i que la nau per enviar al planeta vermell ''no té res a veure'', Sureda creu que  el funcionament de la Crew Dragon pot facilitar que Musk aconsegueixi diners per a futures missions a Mart i per tant, al seva empresa surt ''molt reforçada'' d'aquesta carrera.

Joan Anton Català també veu que l'entrada de Musk al mercat aeroespacial obre una ''nova forma d'anar a l'espai'' que acabarà provocant ''la comercialització al públic''. De fet, Català explica que Musk ja ha venut a un multimilionari japonès un viatge al voltant de la Terra o la Lluna, i per tant, es comença a obrir un negoci, el de l'espai, que fins ara era no és propietat de les agències espacials i es feia amb un caràcter ''exploratori''. Ho compara amb l'obertura de l'espai a l'enlairament de satèl·lits meteorològics però amb el canvi que ara ''el negoci pot ser enviar persones a l'espai''.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.