Era el 28 d’abril i passaven pocs minuts de dos quarts d’una del migdia quan la península ibèrica va patir una apagada històrica. En cinc segons es van deixar de generar 15 gigawatts de potència, el 60% de l’energia demandada, i es va produir el que s’anomena “zero energètic”. El complex procés de reposició va fer-se de manera àgil i només un dia més tard, tota la península tornava a estar connectada.
Sens dubte l’apagada del 28 d’abril ha estat la notícia de l’any. No només per ser una situació insòlita sinó per totes les conseqüències que ha comportat l’incident. Des dels diferents informes oficials que busquen les causes i les responsabilitats fins als canvis legislatius que busquen més resiliència pel sistema, passant per l’anàlisi del sistema actual, les reflexions sobre les seves necessitats i el lideratge que ho ha gestionat.
Per exemple, en l’àmbit del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’apagada va ser analitzada inicialment a Cinc certeses al voltant de l’apagada amb el rigor dels experts de la Comissió d’Energia, Lluís Pinós, Josep M. Montagut i Laura Garcia, que a més del diari digital del Col·legi, han estat els referents a molts mitjans de comunicació. També es va potenciar el coneixement del sistema amb l’organització de la jornada ‘Com funciona la xarxa elèctrica’ d’on han sortit Deu detalls que (potser) no saps del sistema elèctric i l’apagada i vídeos a les xarxes socials. Fins i tot David Pérezdolz Galtés, autor de la vinyeta Amb Enginy, ha fet broma amb l’apagada i n’hem resumit apagades històriques d’arreu del món.
Aquests cinc segons també han generat opinions de tots els sectors. Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, per exemple, en va fer unes reflexions més àmplies a Sobre l’apagada. Visió, relat i lideratges. Pau Vila, director general d’LC Paper, va mostrar una percepció més crítica a L’apagada elèctrica i els perills de fer-se trampes al solitari i Lluís Pinós va apostar pels reptes del sector a La xarxa. Un nou element de la seguretat de subministrament.
Informes i decrets
Però l’apagada també ha estat notícia per la gran quantitat d’informes i documents que l’han analitzada i han elaborat recomanacions concretes. En un treball coral amb la participació de moltes de les Comissions tècniques del Col·legi, s’han recollit les necessitats de cada sector per propiciar la resiliència de cadascun d’ells i des de Fulls d’enginyeria ho hem explicat a Com es pot preparar la indústria i el sector serveis per una altra apagada?. Però des d’aquest mitjà també ens hem fet ressò d’alguns dels informes oficials com ara el de l’executiu espanyol a “El sistema no disposava de prou capacitat de control de tensió dinàmica”.
En el terreny polític, l’apagada també ha mogut algunes fitxes i el Decret llei 22/2025 n’és una conseqüència clara. El vam explicar a La lletra petita del nou decret de renovables, Tot el que cal saber del Decret llei 22/2025 i a Del Decret llei 22/2025 als passos ferms cap a la transició energètica.
L’avantsala de l’apagada
El ‘zero energètic’ va ser el 28 d’abril però des de Fulls d’enginyeria ja havíem fet ressò de l’informe de la mateixa Comissió d’Energia ‘Reflexió sobre el sector elèctric’, publicat el mes de febrer i que vam recollir a Deu propostes per al sistema elèctric a Catalunya on es posava sobre la taula la possibilitat de modificar i allargar el calendari de tancament de les centrals nuclears, la necessitat d’assegurar la continuïtat del subministrament o la urgència de desplegar les renovables. Pinós, president d ela Comissió, ho complementava amb l’opinió Una diagnosi del sistema elèctric mentre que Salvador Salat, president d’Unefcat, li rebatia a És realment possible allargar la vida de les nuclears catalanes?
Renovables, biometà i altres solucions per a la transició energètica
L’energia és un dels temes més abordats a Fulls d’enginyeria i aquest 2025 no n’ha estat l’excepció, però també hem tocat molts temes més enllà de l’apagada com ara la transició energètica en grans consumidors, a Com viu la transició energètica un gran consumidor?, la situació del biometà a Biometà: motor verd amb potencial de transformar el territori o Cap al lideratge del biometà.
Aigua, residus i circularitat
El 2025 també ha estat l’any de la recuperació dels embassaments a Catalunya. Les pluges de la tardor del 2024 i de, sobretot, la primera meitat del 2025 han permès recuperar els nivells fer un pas endarrere amb les restriccions però no ha esborrat la preocupació per unes sequeres que poden ser més freqüents i més greus a causa del canvi climàtic. A Ara que plou... Marc Oliva i Carles Conill, coordinadors de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua recollien les demandes dels experts just entrada la primavera. A la tardor, ens hem fet ressò de les propostes de l’Observatori a Aigua connectada de l’Ebre a la Muga complementada per l’opinió del president de la Comissió, Marc Oliva, però també d’altres jornades que han servit per reflexionar sobre les necessitats del país en polítiques d’aigua. Què s’ha de fer per aprofitar els aqüífers? n’és un exemple, però també Les aigües subterrànies, clau en la resiliència hídrica de Catalunya o fins i tot per analitzar des d’un punt de vista més global, què cal fer amb les infraestructures De la mitigació a l’adaptació. Les infraestructures en un context d’emergència climàtica.
En matèria de residus, aquesta tardor hem recollit les Bases per a la transformació de la gestió dels residus a Catalunya que ha elaborat el grup intercol·legial de Residus I què h’hem de fer dels residus?. La circularitat i la necessitat de reduir la generació de residus també ha estat present en l’article sobre el paper de la descarbonització en l’economia circular, o l’article sobre Spotify Camp Nou, exemple de construcció circular i sostenibilitat, l’article sobre el premi de Transició Energètica que atorga la Demarcació de Girona del Col·legi, la crònica de la jornada de reciclatge químic, “El reciclatge químic és una tecnologia clau per tancar el cercle”, el reportatge arran d’una de les Converses BSM, Empreses que tanquen el cercle.
I en vocacions STEM?
Dones referents, premis amb perspectiva de gènere i programes educatius per promocionar les vocacions tècniques a les escoles també ens han ocupat. Al llarg del 2025 també hem volgut continuar posant en nostre granet de sorra a l’equitat en l’enginyeria a la nostra secció Enginyeri-A. Hem explicat les propostes del program FAIG a Idees que surten del FAIG, el que busca la Fundació Politècnica de Catalunya-UPC School a Competències digitals amb CodiCrack però també hem reflexionat sobre els límits del sistema a La tercera esfera, el repte de cocreació del lideratge del futur i hem donat veu a dones amb trajectòries apassionants: Miriam Diaz, Anna Anducas, Carla Ballester, Alba Cervera, Beatriz Roca-Cusachs, Cristina Fontcuberta... I a més, hem fet un especial per al 8M amb els testimonis d’Imma Font, Queralt Oliveras, Íngrid Cruxent, Thaïs Sirvent i Susana Saiz i complementada amb l’opinió de la presidenta de l’Associació, Maria Salamero.
La IA no perd espai
No podem tancar un resum del 2025 sense parlar d’intel·ligència artificial, una tecnologia que, tot i els seus anys, només en fa un parell que està en boca de tothom. Els darrers dotze mesos hem parlat d’emprenedors que aposten per projectes centrats en la IA com Predictheon, 4BlueTech Omnios.
Però també hem centrat entrevistes en aquesta tecnologia, com la de Pep Martorell, exdirector del Barcelona Supercompunting Center que va oferir la ponència central a La Nit de la Robòtica, o Amaia Lusa, directora de l’ETSEIB. Hem parlat dels efectes que té en sectors com el de l’automoció a La IA accelera la transformació de l’automoció catalana, hem situat Barcelona en el mapa de la IA, hem recollit la percepció d’ Albert Esplugas, Analyst Relations Lead de Generative AI a Amazon Web Services (AWS), Repensar l’enginyeria des de la intel·ligència artificial i hem reflexionat sobre el seu paper en la geopolítica a Robots i geopolítica: una mirada crítica cap al futur. A més, Oriol Vilàs, n’ha defensat la utilitat pel català a l’article d’opinió El català a Europa. Un repte i una oportunitat única.
Un dels darrers articles, “La revolució de la intel·ligència artificial pot fer irrellevants determinades capacitats cognitives” recull la visió de l’enginyera química Carme Artigues, que va fer una conferència a l’Enginyeria, Societat i Política d’aquest any i tot ens fa pensar que aquesta l’etiqueta #ia continuarà sent de les més utilitzades el 2026.
