Quan el setembre passat van apuntar-se a l'Engihack els integrants de Renergy, l'equip guanyador no es coneixien, tots cinc. En Pau Sabater i en Javier Pérez estudiaven el màster a la Universitat Politècnica de Catalunya, i els altres tres, en Juan Felipe Gil, la Karla Vergel i la Valeria Lizet Landa, ho feien a la Universitat Rovira i Virgili. Però van coincidir en interessos – l'energia – i van trobar una bona manera de desenvolupar una idea. Tant, que dotze hores de treball ara fa un any a l'Engihack 2023 els va portar a guanyar la competició sota el nom Renergy. El projecte era una boia per generar energia amb la força de les onades i cobrir les últimes necessitats d'embarcacions petites i mitjanes, va ser considerat pel jurat el millor dels dinou que es van presentar i els cinc integrants es van endur una molt bona experiència.
Sabater reconeix que es van apuntar "per curiositat" i perquè els va semblar que l'esdeveniment "prometia". "Ens va omplir d'orgull, guanyar", admet l'enginyer de l'ETSEIB, "per la satisfacció de veure el potencial de la nostra idea". Un any després, no pot estar més d'acord amb aquesta afirmació, ja que el projecte continua viu i, de fet, ja és l'embrió del seu primer projecte empresarial.
Com ho han fet? Doncs els cinc enginyers han seguit en contacte i a través de videotrucades i demanant ajuda a professors i experts, han continuat treballant la idea i el prototip de la boia, que calculen que podria ser una realitat abans d'acabar l'any. "Fins on podem dir hi ha certs inversors interessats en el projecte i estem treballant perquè el prototip pugui ser una realitat tan aviat com sigui possible", manifesta Sabater. No és un repte fàcil, ja que encara estan cursant el màster i, per tant, la seva dedicació a Renergy ha fluctuat en funció del moment acadèmic que, a més a més, no és el mateix a les dues universitats.
Però, tot i això, estan contents. Molt. Han estat finalistes a un premi per a start-ups i estan pendents de dues ajudes d'emprenedoria, una d'europea. "El finançament ens permetria anar més de pressa", apunta Sabater. Però de moment, tampoc no es queixen. Han sabut combinar les àrees d'experiència de cadascun d'ells i formar-se en emprenedoria i finances. "Aquest vessant no el tenim i ho hem hagut d'aprendre per tenir un projecte encara més sòlid", assenyala Sabater.
Per tot això, no poden més que recomanar a enginyers i enginyeres que participin en la nova edició de l'Engihack, el 5 d'octubre al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Ells mateixos repetiran. Vergel ho té clar: "és una experiència única; si no la vius, no saps què se sent".
"L'Engihack et permet ser creatiu"
En la mateixa direcció es pronuncia Agustí Garre, també enginyer de l'ETSEIB que va formar part de l'equip Techsynergy, que creu que és una experiència "molt enriquidora per la que s'ha de passar almenys una vegada". Amb companys de la mateixa escola i de l'IQS, van aconseguir el segon premi ideant una solució per reduir la sequera amb un sistema que minimitza l'evaporació de l'aigua dels pantans. Consistia en uns nenúfars que s'encarregarien de fer ombra a l'aigua i, alhora, fer recircular l'aigua més profunda, més fresca, per refredar la superfície. De l'Engihack de l'any passat en recorda les coneixences, però sobretot l'exercici de veure totes les idees que poden sortir relacionades amb l'enginyeria i els problemes socials al mateix temps. "Ara que treballo tot va molt ràpid, amb objectius concrets; l'Engihack et permet ser creatiu i pensar-ho pausadament", diu Garre.
El seu equip no ha continuat treballant amb el projecte perquè cadascú ha seguit el seu camí, però un dels seus membres, David Pasquet, que ara està fent un màster en organització d'empreses a París, sí que hi veu possibilitats de continuar-lo. Creu que encaixa amb el plantejament d'alguna de les assignatures que cursa ara, perquè s'emmarca en el que li demanen, i no descarta recuperar-lo. En aquest sentit, veu que el màster està molt més enfocat al vessant pràctic i als projectes, i per això, de l'Engihack, Pasquet recalca la possibilitat de desenvolupar eines que a les classes més teòriques no es pot fer. "No tenia expectatives l'any passat i va ser una experiència molt enriquidora", reconeix, "amb una tarda ho teníem tot estructurat; va ser molt bonic".
"Una experiència que et fa sentir enginyer"
El tercer premi va ser per un projecte de sostre retràctil vegetal un mecanisme per poder tapar els carrers de la ciutat i reduir la calor de l'asfalt, fent més ombres. Meritxell Montanya, un dels membres de l'equip, explica que va costar focalitzar-se en una de les idees que van tenir i apostar pel que seria més "factible" de presentar al final del dia. Els va sortir bé perquè es van endur un guardó amb el nom de Can t'implora. Després de l'Engihack 2023 van intentar tirar endavant el projecte amb contactes que els van facilitar el jurat, però no els va ser fàcil i tots quatre van acabar implicant-se en altres projectes.
Però això no ha estat motiu per no repetir i ja estan inscrits per la nova edició de la competició. Montanya explica que al principi els va semblar una mica "caòtic" perquè no sabien com posar-se a treballar. "No sabíem què s'esperava de nosaltres, si ho estàvem fent bé o no..., però al final vam veure que no hi havia coses ben fetes o mal fetes", relata. Aquest tipus d'exercicis no es fan a la universitat i per Montanya seria interessant: "aprens més aquelles dotze hores que amb una assignatura sencera a la carrera". I, per això, no han dubtat a tornar a participar. "Experiències com aquestes et fan sentir enginyer", conclou satisfeta.
Segona edició
Aquesta serà la segona edició de la hackató d'Enginyers Industrials de Catalunya. La primera edició, el setembre de 2023, es va impulsar en el marc dels actes del 160è aniversari de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya i va comptar amb la participació d'un centenar de joves, que organitzats en 19 equips, van treballar durant tot el dia per presentar propostes seguint les dinàmiques de treball indicades per La Mandarina de Newton, experts en aquest tipus de competicions. El certamen, a més, va comptar amb el suport d'ABB, Celsa Group, B:SM, Agbar, Seat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Naturgy, el Consorci de la Zona Franca, La Mútua dels Enginyers i Caixa d'Enginyers.
També va comptar amb el suport de les escoles d'enginyeria: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB-UPC); Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC); Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE-UPC); Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC); Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG); Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (UdL); Institut Químic de Sarrià (IQS) de la Universitat Ramon Llull.
