Sostenibilitat, intel·ligència artificial, digitalització, resiliència, ciberseguretat, logística, descarbonització, aigua, sequera... No podem preveure en quin ordre ni en quina magnitud, però aquestes paraules tenen tots els números per ser de les més repetides aquest 2025 a Fulls d’Enginyeria. Ho hem preguntat a les Comissions Tècniques del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya per poder fer-nos una idea del que en depara aquest nou any i hem seleccionat les que creiem que, de ben segur, més articles de Fulls d’Enginyeria protagonitzaran els propers dotze mesos.
La descarbonització
Ja fa temps que la descarbonització ocupa i preocupa enginyers i enginyeres del sector que veuen que els passos a seguir per aconseguir els objectius fixats per al 2030 o al 2050 encara queden lluny. La descarbonització de l’economia és, doncs, un dels temes que serà tendència malgrat ser recorrent.
Es continuarà parlant, com ja s’ha fet els darrers anys, en els biocombustibles, com ara els nous biocombustibles renovables i el biometà, que han d’estar cada vegada més presents com a substituts dels combustibles emissors com són el gas natural i els combustibles fòssils en el transport en general (terrestre, aeri i marítim) i en els sectors en els quals l’electrificació no és possible. De l’hidrogen, també se’n sentirà parlar.
És l’eterna promesa i aquest 2025 ha de ser un punt d’inflexió en el desenvolupament de nous projectes. En renovables, s’espera que tinguin una forta acceleració la tramitació i la posada en servei de nous projectes d’energies renovables (eòlica i fotovoltaica) que serveixin per començar a revertir el retard que té Catalunya. També s’espera que l’acceptació social en l’àmbit del desenvolupament de les energies renovables i de les infraestructures energètiques tinguin un gran protagonisme el 2025. Aquest és un factor clau per assegurar l'èxit de la transició energètica i depèn de múltiples dimensions. A Europa, països com Dinamarca i Alemanya ja han aconseguit alts nivells d’acceptació social gràcies a models participatius i col·laboratius.
La sostenibilitat
És transversal i apareix en àmbits de Canvi Climàtic i Economia Circular – amb el repte de l’aigua a la llista- però també en altres menys evidents com pot ser en transformació digital i els projectes que busquen, precisament, solucions més eficients i circulars o en mobilitat, que aposta pel vehicle elèctric entre altres mesures.
En logística, s’incorpora la sostenibilitat, per exemple, tant en mobilitat com en la construcció de naus logístiques ‘Net 0’ per retallar les emissions de gasos d’efectes hivernacle (GEH) al màxim possible. En salut, sense anar més lluny, enginyers i enginyeres apostaran per transformar el sistema sanitari millorant-ne l’eficiència i, de retruc, la sostenibilitat. Per fer-ho, treballaran de bracet amb els professionals sanitaris amb l’excel·lència entre els objectius de millora dels indicadors de salut.
La transformació
En aquests termes, sostenibilitat i descarbonització, també es mou la indústria química espanyola i, especialment, catalana, que té en la circularitat i la descarbonització en els seus reptes per garantir la competitivitat del model. S’han de reduir un 40% les emissions per al 2030 i un 90% per al 2050, respecte a les que es registraven el 1990, uns objectius ambiciosos per als processos químics i pels quals, sense renovables, eficiència energètica, matèries primeres reciclades, hidrogen i captura de CO₂ no serà possible.
La ciberseguretat
En l’àmbit digital, la intel·ligència artificial té un paper rellevant i ja fa anys que no podem evitar parlar dels riscos de ciberseguretat. Les contrasenyes, les dobles autenticacions o altres sistemes han augmentat la seguretat entre particulars, però la ciberseguretat també és un repte per a la indústria.
Una de les novetats d’aquest 2025 és l’entrada en aplicació del Reglament Delegat (EU) 2022/30 que activa l’Article 3(3) punts (d), (e) i (f) de la Directiva 2014/53/EU (coneguda com a Directiva RED). Això suposarà que s’hagi d’assegurar la protecció contra els riscos de ciberseguretat de la xarxa o de la seva operació, la protecció de dades personals i la privadesa dels usuaris, així com la protecció contra el frau. Aquesta protecció serà obligatòria a partir de l’1 d’agost per a tots els productes amb marcatge CE on la Declaració de Conformitat faci referència al compliment dels requisits essencials de la Directiva 2014/53/EU.
L'energia
En el marc de la transició energètica i en l’àmbit de la descarbonització de la nostra economia hi ha alguns temes que en el 2025 esperem que siguin tendència, tot i que poden semblar recurrents. En matèria de mesures en transició i en descarbonització la velocitat encara es baixa.
En primer lloc, els biocombustibles i entre ells el biometà han d'estar cada vegada més presents com a substituts dels combustibles emissors com són el gas natural i els combustibles fòssils en el transport en general, terrestre, aeri i marítim, especialment en aquells sectors en els quals l’electrificació no arriba i no és possible. Per la seva banda l'hidrogen, que és l’eterna promesa, ha de marcar un punt d’inflexió en el desenvolupament de nous projectes.
Un tercer aspecte que en el 2025, a conseqüència de les mesures d’activació de la tramitació administrativa que es prenguin des de l'administració, s’espera que tingui una forta acceleració és la tramitació i la posada en servei de nous projectes d’energies renovables (eòlica i fotovoltaica). Cal aconseguir revertir el retard que Catalunya té en les energies renovables.
La innovació
A partir del 1 d’agost de 2025, tots els productes amb comunicació sense fils que tinguin marcatge CE hauran de complir amb estrictes requisits de ciberseguretat, d’acord amb l’entrada en aplicació del Reglament Delegat (EU) 2022/30. Aquesta normativa activa l’Article 3(3), punts (d), (e) i (f), de la Directiva 2014/53/EU, també coneguda com la Directiva RED.
Aquesta nova regulació imposarà mesures per garantir la protecció en tres àmbits claus: primer, la seguretat de la xarxa i la seva operació davant dels danys, segon, la protecció de les dades personals i la privadesa dels usuaris i subscriptors, i tercer, la protecció contra el frau. A partir de la data indicada, tots els productes amb marcatge CE i que estiguin subjectes a la Directiva RED hauran de garantir que compleixen amb aquests requisits essencials de seguretat, augmentant així la confiança i protecció en l’entorn digital.
La logística
La logística de mercaderies s’enfronta a reptes significatius per avançar cap a la sostenibilitat i la resiliència en un context globalitzat. Tot i que el vehicle elèctric encara no és viable per a llargues distàncies, el sector busca alternatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i assolir l’objectiu de “Net Zero”. Les incidències inesperades, com la manca de conductors o els talls de vies, posen en risc la qualitat del servei, mentre que la falta de sòl logístic a les àrees metropolitanes és un altre obstacle. Malgrat que molts municipis prioritzen l’activitat industrial, el sector defensa la rellevància econòmica de la logística, que inclou operacions de manipulació i assemblatge.
A la distribució urbana de mercaderies (DUM), la saturació de zones de càrrega i descàrrega i la proliferació de microhubs per a l'“última milla” afegeixen complexitat. Alhora, la digitalització del sector exigeix una actualització tecnològica per integrar eines com la intel·ligència artificial i el big data. La col·laboració entre empreses, la planificació estratègica i l’ús eficient del sòl són essencials per aconseguir una logística més sostenible i competitiva, capaç de fer front als desafiaments globals actuals.
Una mirada al 2025
Això només representa una pinzellada de tot el que presenta aquest nou any. Els aspectes de Descarbonització, Sostenibilitat, Transformació i Energia vindran condicionats per decisions i polítiques en l'àmbit global i, en especial, als EUA i a la UE, per les noves prioritats dels Governs corresponents i la rellevància de la necessària competitivitat industrial. És important mencionar-lo a causa dels importants canvis polítics recents.
